L’estiu és l’estació de l’any en què més gaudim del plaer de l’aigua, i per això et proposem una activitat al voltant d'unes plantes aquàtiques molt especials: els nenúfars.

Les aromes dels crustacis bullits són inusualment riques, fruit de la presència de molècules que són el resultat de la reacció entre aminoàcids i sucres mitjançant la reacció de Maillard, que es produeix en els crustacis a temperatures baixes gràcies a l’elevada concentració d’aminoàcids i sucres en els seus músculs.

Recorden allò que la notícia no és que un gos mossegue un home, sinó que aquest mossegue al ca? Doncs, curiosament, quant a la meteorologia i al clima, des de fa alguns anys la notícia permanent és la calor que tenim cada estiu, fins i tot en aquells casos en què les temperatures són les normals per a l’estació. El clima estival d’Espanya, llevat de la seua façana cantàbrica i de les zones de muntanya, és dels més càlids d’Europa, amb mitjanes tèrmiques actuals de 24 a 27 °C per als mesos de juliol i agost en la major part del seu arc mediterrani.

Una afirmació bensonant, ben repetida i millor difosa prou que pot aconseguir un prestigi que potser no mereix. D’això ve la utilitat garantida de la saviesa popular. Una cosa semblant ocorre també amb els anomenats textos revelats. La incoherència és infal·lible.

Practicant com sóc de la poesia d’avantguarda i enaltidor de les relacions que aquesta estableix amb la ciència, tot sovint se’m demana què tenen en comú «la imaginació» –irracional– dels uns i la «demostració» –racional– dels altres, quan de fet no són termes excloents. Responc tot d’una que l’avantguarda ha existit sempre i que tant es manifesta en l’ordre moral com en el polític, adés en l’estètic, adés en el científic.

Quan es cuina el peix o la carn, la calor provoca la desnaturalització de les proteïnes, i la transformació del col·lagen en gelatina. No obstant això, el peix té uns músculs tan delicats que hi ha prou amb el medi àcid del marinat perquè es produesquen aquests canvis.

La cuina a baixa temperatura té com a objectiu que la cocció de tota la carn siga òptima i que quede, així, perfectament tendra.

Per comprendre per què exploten els grans de dacsa hem de considerar com estan constituïts des del punt de vista químic i morfològic.

Taller de ceràmica en l'Egipte de la XVIII dinastia. El prestigi de l’artesà és enorme i la seva obra la hi disputen tot els qui poden comprar-la. Se’l coneix com el faraó de la ceràmica i potser per això, en família, en secret i de broma li diuen Akhenaton. Akhenaton selecciona ell mateix les seves argiles, que barreja amb delicada precisió.

Durant molts anys els astrònoms van discutir sobre la paradoxa d’Olbers: si l’univers és en veritat infinit, i els estels l’omplen de manera uniforme, llavors qualsevol direcció en què els nostres ulls miren necessàriament, tard o d’hora, hauria de topar amb un estel… i el cel hauria de ser uniformement blanc, il·luminat com el Sol.

La història de la vida de les plantes és una successió de civilitzacions: algues, molses, falgueres, coníferes i finalment plantes amb flor. El grup de les coníferes (els pins, avets, xiprers… plantes amb inflorescències en forma cònica, les pinyes) va aparèixer a l’era secundària.

Resulta obvi que, cada dia més, la natura, amb tot el seu seguit de paisatges espectaculars, riquesa i diversitat d’espècies i formes del relleu, resulta motiu d’entreteniment, si no d’ocupació, per a molta gent, especialment per als anomenats amants de la natura. Tal ha estat l’increment d’aquesta afició que hui en dia disposem de catàlegs de les zones paisatgísticament i naturalísticament més interessants del país.

Coloquios dos simples, del portuguès García de Orta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud indos nascentium historia (Antwerpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripció de les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582 unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam (Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expedició de Francis Drake pel Pacífic.

Us mostrem el porcés de creació de la xocolata: des del naixement del fruit fins a les múltimes receptes que hui utilitzen aquest aliment dels déus com a ingredient principal.

El "chopper", en l'argot paleontològic, es una pedra fracturada de tal manera que pot servir com a martell o destral. Aquest té més d'un milió d'anys.

En els darrers números vàrem parlar de les característiques generals de la caça fotogràfica, de la càmera i l'objectiu ideals per a practicar-la i dels accessoris fotogràfics necessaris. En aquest

Els fongs no pertanyen al regne de les plantes, tenen el seu propi regne dins la classificació dels éssers vius. No són plantes ni animals, i res seria possible al

 

La creació de la màquina de raig X es l'inici de la revolució tecnològica característica de principis del segle XX. Narrem la vida i obra del seu creador, Wilhelm Röntgen.

La Bèrnia, la majestuosa serra que tanca pel nord la Marina Baixa, és el teló de fons de la meua infantesa, de les vacances de Pasqua i d’estiu que passàvem a cals avis, a la partida alteana de Cap Negret. D’ella ens venia, de la font del Garroferet, l’aigua de cisterna que bevíem.

En el passat número de Mètode parlàvem de les característiques de la “càmera del naturalista” com a part de l’explicació sobre el tema de la caça fotogràfica, la qual prosseguirà en el proper “Instants”. El present lliurament constitueix un parèntesi per donar compte d’un congrés sobre fotografia i natura celebrat enguany al País Valencià.

Al carrer dedicat a l’il·lustre botànic valencià Antoni Josep Cavanilles del Jardí Botànic, al quadre de les cistàcies, prop d’un dels vells oms de Sibèria (Zelkova) –abatut en part per un fort vent l’any 1987–, podem veure un matoll de plantes anomenades estepes (jaras en castellà).

Massa sovint ens construïm una idea parcial de la natura, formada sobretot per visites esporàdiques que ens amaguen moments íntims de la natura que poden resultar crucials per a comprendre-la. Em vull referir principalment a la presència i efecte de l’aigua en el paisatge.

Una visió poètica d'Ausiàs Marc de la mà de Ferran Garcia-Oliver. Del "locus-amoenus" als típics paisatges medievals.