Hi ha una gran diversitat d’organismes que s’han adaptat a viure entre nosaltres. No només artròpodes, sinó també vertebrats com els dragons, els ratpenats, les òlibes i, en alguns països molt urbanitzats, fins i tot guineus, cérvols i ossos.
Encara coneixem pocs casos d’espècies bacterianes gegants, potser a conseqüència del poc temps dedicat a estudiar-les. Però, segurament el gegantisme bacterià no és tan inusual com creiem.
La pandèmia de la covid-19 va alterar les rutines d’infecció d’altres malalties respiratòries i, en alguns casos, ens ha fet més vulnerables. El mètode ancestral d’immunització dels temps prevacunals és, precisament, la infecció.
Podria existir un univers on les lleis de la física foren diferents i no hi haguera segon principi de la termodinàmica? La pel·lícula de Christopher Nolan Tenet (2020) explora la possibilitat d'aquesta nova realitat.
L’origen dels grups sanguinis A, B i O i el seu manteniment encara és un misteri de l'evolució. Sabem que altres homínids ja presentaven els tres grups, mentre que amb els ximpanzés compartim els grups A i O, però no el B, que el presenten els goril·les.
L’espècie humana naix amb un desenvolupament cognitiu molt endarrerit, el qual afavoreix una major comprensió del llenguatge i el comportament en societat, tot i que la musicalitat que emprem canvia depenent amb qui ens relacionem.
Un dels grans científics valencians oblidats és Josep Joaquim Landerer (1841-1922), geòleg, astrònom autodidacte i també caçador d’eclipsis. Va calcular els paràmetres de l'eclipsi total del 28 de maig de 1900, que travessà tota la península Ibèrica.
L'autor reflexiona com han evolucionat les accions i la percepció entorn del canvi climàtic durant els darrers quinze anys.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha catalogat els ximpanzés com a «perill d’extinció» i, en particular, la subespècie de l’Àfrica occidental –la protagonista de la imatge– està categoritzada com a «críticament amenaçada».
Sembla que el temor a la mort no és únic a la nostra espècie. Les respostes d'alguns animals davant la mort podrien estar associades a emocions semblants a les que ens envaeixen quan soterrem els nostres.
El cotxe elèctric és per a molts una ferramenta útil contra el canvi climàtic, però aquest té una sèrie de problemes que el fan poc sostenible.
La cultura científica és necessària per fer a front a l'emergència climàtica, així com elevar el nivell de comprensió de la ciència per part de la societat.
Enric Marco i Soler reflexiona sobre com un camp de milers de galàxies se’ns presenta als ulls en un tros de cel tan menut com el que tapa un gra d’arena sobre un dit amb el braç estès.
Poques paraules són més simbòliques –i més necessàries– que utopia, si del que hem de parlar és de diccionaris per a confegir futurs.
El cansament i la saturació ens fan que ens coste començar diferents tasques. Moltes vegaes forçar-se a començar és el més útil.
La microbiota humana és el conjunt de microorganismes que habiten les superfícies externes i internes del nostre cos
Les lleis de la reflexió expliquen com ens veiem projectats en superfícies com els espills, ens conta Chantal Ferrer Roca en aquesta nova entrada.
Durant molt de temps, alguns científics han pensat que els atributs físics d'una persona poden donar informació sobre la seua psicologia o caràcter.
El procés que ocorre quan es cuina a una barbacoa és molt semblant al que es produeix al nostre organisme una vegada mengem i digerim l'aliment cuinat.
La literatura científica representa el més noble intent de transmetre el poder de la ciència al públic general.
Per tal de promoure la cultura d'integritat científica s'han desenvolupat diverses ferramentes, des de codis escrits fins a aplicacions mòbils.
Dead Vlei, al Parc Nacional de Namib-Naukluft a Namíbia, és un tresor natural cuestodiat per grans dunes capaç d’estremir qualsevol amant de la natura.