Atreveix-te amb el nou repte que proposa la física Chantal Ferrer en la nova entrada de «Caiguda lliure», al voltant de la ingravidesa dels cossos i la percepció del pes, la qual prové de les forces que sustenten l'objecte.
No és el mateix descobrir un objecte que es dirigisca a la Terra a evitar-lo. Per això és vital la detecció primerenca de l’objecte. Tot i que l'autor considera que podem comptar amb una defensa espacial efectiva davant de l'èxit de la missió DART.
El contacte visual pot utilitzar-se per a establir i reforçar vincles afectius i, de fet, és present des del naixement, però, depenent del context sociocultural, mirar directament als ulls d’una altra persona pot resultar molt intimidant.
Un any abans de morir, Galton va escriure que haurien de reproduir-se només aquells que tingueren els millors gens (per a tindre els millors fills, clar) i esterilitzar als deficients mentals i curts d'esperit.
Mirko Grmek va proposar el concepte de patocenosi per indicar que cada malaltia no és un ens aïllat, sinó que forma part del sistema dinàmic de malalties que afecten una societat en cada moment.
En Memento, Christopher Nolan va triar la mateixa solució que havia emprat la natura a l’hora de duplicar l’ADN milions d’anys abans: contar la història de Leonard en esquetxos, en aquest cas, de deu en deu minuts i a l'inrevés.
En una Europa en flames, Rita Levi-Montalcini perseverà en les seves investigacions. De fet, hi ha un pòsit optimista en la seua mirada, també de molta humiltat. En qualsevol cas, la profunditat assagística de la seva obra és indubtable.
Des de finals dels anys vuitanta s’han provat unes quantes estratègies de vacuna contra el VIH que han quedat descartades, però la investigació continua amb prototips de vacunes en fase I.
En les últimes décades, diversos estudis han definit els límits de la Terra i l'estabilitat planetària. L'última revisió al respecte afegeix a noció de justícia social a l'hora de considerar aquests límits.
El darrer document publicat pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerta sobre la preocupant situació de l'escalfament global.
Segons l'autor, la possibilitat de dibuixar un futur millor ha quedat substituïda per la negació de l'avenir, on el temps que vindrà és ara l’abocador del present, i allà només hi ha deixalles, misèria i patiment. Qui hi vol anar?
Hi ha una gran diversitat d’organismes que s’han adaptat a viure entre nosaltres. No només artròpodes, sinó també vertebrats com els dragons, els ratpenats, les òlibes i, en alguns països molt urbanitzats, fins i tot guineus, cérvols i ossos.
Encara coneixem pocs casos d’espècies bacterianes gegants, potser a conseqüència del poc temps dedicat a estudiar-les. Però, segurament el gegantisme bacterià no és tan inusual com creiem.
La pandèmia de la covid-19 va alterar les rutines d’infecció d’altres malalties respiratòries i, en alguns casos, ens ha fet més vulnerables. El mètode ancestral d’immunització dels temps prevacunals és, precisament, la infecció.
Podria existir un univers on les lleis de la física foren diferents i no hi haguera segon principi de la termodinàmica? La pel·lícula de Christopher Nolan Tenet (2020) explora la possibilitat d'aquesta nova realitat.
L’origen dels grups sanguinis A, B i O i el seu manteniment encara és un misteri de l'evolució. Sabem que altres homínids ja presentaven els tres grups, mentre que amb els ximpanzés compartim els grups A i O, però no el B, que el presenten els goril·les.
L’espècie humana naix amb un desenvolupament cognitiu molt endarrerit, el qual afavoreix una major comprensió del llenguatge i el comportament en societat, tot i que la musicalitat que emprem canvia depenent amb qui ens relacionem.
Un dels grans científics valencians oblidats és Josep Joaquim Landerer (1841-1922), geòleg, astrònom autodidacte i també caçador d’eclipsis. Va calcular els paràmetres de l'eclipsi total del 28 de maig de 1900, que travessà tota la península Ibèrica.
L'autor reflexiona com han evolucionat les accions i la percepció entorn del canvi climàtic durant els darrers quinze anys.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha catalogat els ximpanzés com a «perill d’extinció» i, en particular, la subespècie de l’Àfrica occidental –la protagonista de la imatge– està categoritzada com a «críticament amenaçada».
Sembla que el temor a la mort no és únic a la nostra espècie. Les respostes d'alguns animals davant la mort podrien estar associades a emocions semblants a les que ens envaeixen quan soterrem els nostres.
