L’autora, la historiadora i escriptora Andrea Wulf, vol rescatar així de cert «oblit» Humboldt per atorgar-li el paper que li pertoca com a pare de l’ecologia.

Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.

L’autor ha viscut els canvis que hi ha hagut en les darreres dècades en el sistema de recerca espanyol i ens ho descriu de mil maneres.

El llibre és una manera entretinguda, variada i útil d’entrar al món del racionalisme, un compendi de consells i tècniques per a pensar millor.

L’autor reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura científica al mateix nivell que les humanitats.

El sentido de la existencia humana és l’obra més filosòfica d'Edward O.Wilson.

En aquest llibre es tracten temes tan diversos com la generació de matèria orgànica i les primeres cèl·lules o el descobriment dels elements de la taula periòdica, passant fins i tot per la creació de la teoria de la relativitat.

El llibre que comentem, prim i de butxaca, no és un llibre gran, però sí un gran llibre.

De consells, tots n’hem demanat i n’hem donat, n’hem rebut quan no en volíem i n’hem donat quan no ens en demanaven. Ens ha estat útil o no, o no ho sabem encara.

El llibre és una traducció a l’anglès de tres de les principals obres d’Herrera: Nociones de biología, Plasmogeny, i La plasmogenia: Nueva ciencia del origen de la vida.

L’autor presenta implacable cas rere cas en què, com a mínim, hi ha persones que són estafades per desaprensius que els deixen els comptes corrents pelats i en què, en els pitjors, posen en greu risc la seua salut o la dels seus familiars.

[caption id="attachment_83680" align="alignleft" width="250"] Darwinismo, biología y sociedadRosaura Ruiz Gutiérrez, Miguel Ángel Puig-Samper Mulero i Graciela Zamudio Varela Universidad Nacional Autónoma de México. Mèxico, D.F., 2014.454 pàgines.[/caption] Una parada estratègica en

Amb exemples d’infeccions i epidèmies, Pennington fa un recorregut didàctic i ben documentat sobre les relacions poc amistoses entre microorganismes i humans.

En aquesta obra de divulgació s’expliquen les tècniques que s’utilitzen actualment (i les que s’utilitzaven en èpoques passades) per resoldre crims, buscar assassins i trobar culpables de delictes.

Tothom té dret a triar una opinió, però no a triar els fets. L'autor evidencia així que potser la ciència no té ideologia, però els científics ben segur que sí.

«El latido del bosque» no és una simple recopilació del que es coneixia, cosa que ja seria força útil, sinó que és també el fruit d’intenses recerques.

En «Baruch Spinoza», l'autora s’implica a títol personal en la reivindicació de la filosofia com a experiència vital.

«Em veig ara confrontat amb la mort però no he acabat amb la vida.» Aquesta és la cita que encapçala 'Gratitude', un llibre brevíssim –es llegeix en mitja horeta– però d’una intensitat poc comuna.

En aquest llibre, David Bueno, biòleg, investigador i professor de la Universitat de Barcelona, ens fa un recull dels cent gens que donen la clau per explicar-nos per què som «humans».

Aquest llibre ajudarà a canviar el vostre prisma de pensament, ja que s’expliquen tota una sèrie de conceptes mentals molt interessants des del punt de vista de l’enginyeria i amb exemples esclaridors.

«A scientist in Wonderland» relata la fascinant vida d'Edzard Ernst en menys de 200 pàgines.

Purroy escriu i llegeix ressenyes de llibres científics per diverses raons. Bé per fer-li un favor a un amic, per facilitar l'accés al llibre o com punt de partida per començar un assaig.

Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.

«The Martian» pot ben bé servir com a porta d’entrada a la ciència-ficció, a l’astronomia i també, per què no, a la ciència en general.