El llibre és una traducció a l’anglès de tres de les principals obres d’Herrera: Nociones de biología, Plasmogeny, i La plasmogenia: Nueva ciencia del origen de la vida.

L’autor presenta implacable cas rere cas en què, com a mínim, hi ha persones que són estafades per desaprensius que els deixen els comptes corrents pelats i en què, en els pitjors, posen en greu risc la seua salut o la dels seus familiars.

[caption id="attachment_83680" align="alignleft" width="250"] Darwinismo, biología y sociedadRosaura Ruiz Gutiérrez, Miguel Ángel Puig-Samper Mulero i Graciela Zamudio Varela Universidad Nacional Autónoma de México. Mèxico, D.F., 2014.454 pàgines.[/caption] Una parada estratègica en

Amb exemples d’infeccions i epidèmies, Pennington fa un recorregut didàctic i ben documentat sobre les relacions poc amistoses entre microorganismes i humans.

En aquesta obra de divulgació s’expliquen les tècniques que s’utilitzen actualment (i les que s’utilitzaven en èpoques passades) per resoldre crims, buscar assassins i trobar culpables de delictes.

Tothom té dret a triar una opinió, però no a triar els fets. L'autor evidencia així que potser la ciència no té ideologia, però els científics ben segur que sí.

«El latido del bosque» no és una simple recopilació del que es coneixia, cosa que ja seria força útil, sinó que és també el fruit d’intenses recerques.

En «Baruch Spinoza», l'autora s’implica a títol personal en la reivindicació de la filosofia com a experiència vital.

«Em veig ara confrontat amb la mort però no he acabat amb la vida.» Aquesta és la cita que encapçala 'Gratitude', un llibre brevíssim –es llegeix en mitja horeta– però d’una intensitat poc comuna.

En aquest llibre, David Bueno, biòleg, investigador i professor de la Universitat de Barcelona, ens fa un recull dels cent gens que donen la clau per explicar-nos per què som «humans».

Aquest llibre ajudarà a canviar el vostre prisma de pensament, ja que s’expliquen tota una sèrie de conceptes mentals molt interessants des del punt de vista de l’enginyeria i amb exemples esclaridors.

«A scientist in Wonderland» relata la fascinant vida d'Edzard Ernst en menys de 200 pàgines.

Purroy escriu i llegeix ressenyes de llibres científics per diverses raons. Bé per fer-li un favor a un amic, per facilitar l'accés al llibre o com punt de partida per començar un assaig.

Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.

«The Martian» pot ben bé servir com a porta d’entrada a la ciència-ficció, a l’astronomia i també, per què no, a la ciència en general.

«Eivissa i Formentera. Sargatanes i illes» posa a l’abast, de manera molt amena, un munt d’informació de les illes i les sargantanes que les habiten.

«Els noms dels éssers naturals» és un recull de quasi un miler i mig de noms populars, amb les seues variants lingüístiques, de prop de 700 espècies.

«Guia de camp de la flora de la serra de Vandellòs, la vall de Llors i l'Hospitalet de l'Infant» és una obra de consulta, però amb fotografies de gran qualitat i bellesa.

«Els nostres veïns submarins» fa un recorregut en ordre evolutiu per algunes de les més curioses criatures submarines de la mar Mediterrània.

Jesús Purroy analitza la comunicació de salut i la reacció dels científics als missatges de salut que acosutmen a difondre els mitjans de comunicació.

Aquest llibre ho té tot per a ser un best-seller. Estètica atrevida, format apaïsat, ritme trepidant, il·lustracions colpidores

De vegades la ciència té un deute difícil de pagar amb algunes obres pioneres que passaren desapercebudes, tot i la seua clara influència en l’avenç del coneixement. Aquest

Es publiquen molts llibres de fotografia i de tota mena: de viatges, de paisatge, de reportatge, de fotoperiodisme, de natura

Cada vegada se’ns fa més palesa la irrupció en la nostra vida, de fa uns anys ençà, d’això que ha acabat denominant-se canvi climàtic, un escenari present i