[caption id="attachment_1464" align="alignleft" width="200"] Imágenes del cosmos. Las mejores imágenes de la historia de la ciencia. / John D. Barrow. Paidós Ibérica. Barcelona, 2009. 543 pàgines.[/caption] La ciència del segle xxi

[caption id="attachment_1460" align="alignleft" width="166"] Guía de la flora y fauna de las costas de España y de Europa. / Andrew Campbell. Omega. Barcelona, 2009. 328 pàgines.[/caption] No. Aquesta és l’única resposta

[caption id="attachment_1456" align="alignleft" width="200"] Jardinería mediterránea sin especies invasoras. Pere Fraga Arguimbau. Col·lecció Manuales Técnicos Biodiversidad. / Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. València, 2009. 208 pàgines.[/caption] Les plantes

[caption id="attachment_1199" align="alignleft" width="199"] Las formas de las flores. Charles Darwin. Traducció de Carme Pastor. Pròleg de Jorge Wagensberg. / Introducció de Martí Domínguez. / Editorial Laetoli. / Universidad Pública

La dialèctica entre ciència i política i la contraposició entre ciència i pseudociència s’estableixen perquè la recerca no deixa de ser un fet social

[caption id="attachment_514" align="alignleft" width="200"] La ligereza del ser. Masa, éter y la unificación de fuerzas Frank Wilczek Traducció de Rosa María Salleras Puig. Crítica. / Barcelona, 2009. / 326 pàgines.[/caption] Frank

[caption id="attachment_504" align="alignleft" width="200"] Ian Stewart Traducció de Javier García Sanz. / Crítica. / Barcelona, 2008. 368 pàgines.[/caption] Quantes veritats pot inventar-se l’intel·lecte humà? Infinites. Tantes com a éssers humans han

La reconstrucció del passat requereix una classificació cronològica d’esdeveniments. Els rellotges històrics, és a dir, les tècniques i les eines utilitzades, han d’estar adaptats

[caption id="attachment_495" align="alignleft" width="200"] L’origen de les espècies Charles R. Darwin Traducció de Coral Barrachina. Adaptació del text per Juli Peretó i Andrés Moya. Il·lustracions de Carles Puche. Universitat de

[caption id="attachment_491" align="alignleft" width="200"] Una ecuación y un gato. Schrödinger Jesús Navarro Faus Nivola. / Tres Cantos, Madrid, 2009. 240 pàgines.[/caption] Schrödinger és un científic molt interessant i important (recentment se’l

[caption id="attachment_391" align="alignleft" width="200"] Nanociencia y nanotecnología. Entre la ciencia ficción del presente y la tecnología del futuro José Ángel Martín Gago (coordinador) Fundación Española para la Ciencia y la

[caption id="attachment_292" align="alignleft" width="192"] Piotr Kropotkin Introducción histórica de Álvaro Girón. / Traducción de Susana Pinar. / Madrid, 2009, CSIC. 238 págines.[/caption] Coincidint amb l’any Darwin, va aparèixer el passat any

Persones que haurien d’estar aplicant el seu talent a la recerca s’enganyen –o enganyen el seu entorn– inventant uns resultats inexistents. Per què?

Purroy reflexiona sobre els protocols, aquells esmenats que els investigadors veterans transmeten als arribats de nou, juntament amb consells inconfessables.

Jesús Purroy fa una anàlisi sobre els articles científics i la seua poca audiència. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla.

Un manual és un mapa d’un territori, però és un mapa antic. És viable redactar manuals amb intenció literària, buscant mantenir l’interès del lector?

Reflexions de Purroy sobre la importància de la divulgació científica i la dedicació dels científics en aquest camp amb un llenguatge entenedor i amé.

Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...

No fa massa anys, els mitjans de comunicació començaven a fer-se ressò de les investigacions i hipòtesis dels científics, que vaticinaven un futur, però no llunyà, cataclisme mundial provocat per la interacció dels efectes de la societat de consum amb la composició i dinàmica de l’atmosfera i, de rebot, amb els corrents marins, la hidrosfera...

En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.

Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.

La biologia molecular i la prehistòria han anat de la mà des de fa un temps per traçar una visió coherent de l’expansió de la moderna humanitat pel planeta i definir la cronologia i les trajectòries seguides per les distintes poblacions prehistòriques.

La construcció social de la realitat esdevé, també, matèria de la geografia i de la seva expressió analítica espacial: la cartografia. Cada comunitat cultural concreta representacions historitzades sobre la seva evolució geohistòrica a través dels vectors cartesians d’espai i de temps.

El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.