Sherrington es va referir al nostre cervell com «el teler encantat», en referència a la profunda impressió que li causava l’observació de la complexa i subtil xarxa neurosinàptica a través del microscopi. Steven Rose ens presenta una atractiva visita guiada al teler encantat cerebral des d’una perspectiva neuroevolutiva.
0

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.
0

«T’explicaré la meua vida, no perquè sigui especialment interessant, sinó perquè explicant els meus conceptes erronis i la reflexió que m’ha portat a corregir-ne el sentit, potser tu mateix pots fer la teua, autoexplicar-te els teus conceptes amb el teu llenguatge, la qual cosa vol dir entendre.»
0

El gozo intelectual és la proposta de Jorge Wagensberg per a identificar quan i com una persona fa un passet més en la comprensió de la realitat. La relació entre plaer i coneixement sorgiria de la natura curiosa de l’ésser humà. Aquest «goig» seria un motor que fa avançar la ciència, una mena de fam que fa que l’home s’alimente d’explicacions sobre el món.
0

«Això era que una fada encisadora (llegiu “procés d’hominització”) que va transformar un renoc ben lleig que raucava (llegiu “simi sorollós”) en un príncep captivador (llegiu “Homo sapiens”).» Aquesta és la història que Pascal Picq, en Nueva historia del hombre, pretén desterrar de la seua disciplina, la paleoantropologia, que considera en un estat científic adolescent.
0

A final de juliol de 2007 vaig tenir l’oportunitat de visitar el famós Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) i fer-me una composició, en tan meravellós lloc, de la que va ser l’experiència vital i intel·lectual de dos exiliats vitals i intel·lectuals: Einstein i Gödel.
0

[caption id="attachment_6369" align="alignleft" width="200"] Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència Lluís Alcanyís Edició crítica de Jon Arrizabalaga Barcino. Barcelona, 2008. 170 pàgines.[/caption] Dins la tendència d’editar textos clàssics de caràcter

0

[caption id="attachment_6754" align="alignleft" width="200"] L’Alcúdia: Paratge natural de la Ribera del Magre. Vicente Boix Martínez i Ximo Martínez Ortiz. Ajuntament de l’Alcúdia. L’Alcúdia, 2007. 150 pàgines.[/caption] Quasi ningú té el privilegi

0

Com modes que van i vénen, de tant en tant apareix una fornada de llibres sobre la religió escrits per científics. A favor o en contra, la temptació és difícil de

0

[caption id="attachment_2509" align="alignleft" width="200"] Manual de fitoterapia. Encarna Castillo i Isabel Martínez (eds.). Elsevier Masson. Barcelona, 2007. 506 pàgines.[/caption] Aquest excel·lent manual sense cap dubte marcarà una fita duradora en la

0

[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la

0

[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics,

0

[caption id="attachment_2497" align="alignleft" width="200"] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días. Brian Fagan. Gedisa. Barcelona, 2007. 416 pàgines.[/caption] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días

0

[caption id="attachment_2476" align="alignleft" width="179"] La lluita per la vida. Charles R. Darwin i Alfred R. Wallace. Traducció de Juli Peretó. Introducció de Manuel Costa i Juli Peretó. Publicacions de la

0

[caption id="attachment_2453" align="alignleft" width="197"] Qué es el altruismo. La búsqueda científica del origen de la generosidad. Lee Alan Dugatkin. Katz Editores. Buenos Aires, 2007. 271 pàgines[/caption] Tal com es fa constar

0

[caption id="attachment_6758" align="alignleft" width="200"] Plantas carnívoras. Charles Darwin. Traducció de Joandomènec Ros. Editorial Laetoli/Universidad Pública de Navarra. Biblioteca Darwin II. Pamplona, 2008. 515 pàgines.[/caption] «Durant l’estiu de 1860 em va sorprendre

0
El tatuatge dels apátrides, de Josep Palomer

[caption id="attachment_3276" align="alignleft" width="200"] El tatuatge dels apàtrides. Josep Palomero. Edicions Bromera. Alzira, 1997. 344 pàg.[/caption] L’autor nascut a Borriana recrea la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria des de l’any

0
20-58

[caption id="attachment_3216" align="alignleft" width="200"] El canvi climàtic a casa nostra. Maria Josep Picó. Edicions Bromera. Alzira, 2007. 162 pàgines.[/caption] Fa ja més de deu anys que dedique part del meu temps

0

Santiago Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya. Els seus treballs van establir les bases de la neurobiologia i en la seua gran aportació –que les neurones són elements independents que es comuniquen entre si a través de la sinapsi– es basa tot el coneixement de l’estructura i el funcionament del cervell.
0

Aquest llibre és la nova edició, convenientment actualitzada, d’El cervell eròtic: neurologia sentimental publicat per La Campana el 1995. La primera edició del llibre va ser un èxit; s’esgotà en poc temps i es va convertir en un text del qual circulaven nombroses versions fotocopiades.
0

El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Ni cholas Stern.
0

El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Nicholas Stern. En ell s’utilitza la informació ja coneguda sobre les conseqüències del canvi climàtic per fer una sèrie d’estimacions econòmiques.
0

Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer...
0

Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer...
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18