Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle xx i començament del xxi. En l’actualitat, qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent.

Cal saludar efusivament la publicació d’aquest recull d’articles de Martí Domínguez, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. La major part foren publicats al suplement Cultura/s de La Vanguardia, i van acompanyats de les suggeridores il·lustracions de Manuel Boix.

El llibre de Ramon Folch i Josepa Bru, Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions, és una excel·lent obra sistèmica. Les bases de partida són nítides: ja estem de ple dins un procés colossal de canvis ambientals que posen en risc la reproducció material de la societat.

Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interfe­rències, però respectant les lleis de la física i la química.

Si vols saber l’entrellat de com es capta, es processa i es guarda digitalment una imatge, fins produir-se el miracle que la puguis transformar, imprimir, enviar... en aquest llibre en trobaràs la resposta, ja que fa comprensible l’autèntica naturalesa de la imatge digital.

Són moltes les preguntes que es pot fer el lector desitjós d’entendre què són els transgènics i què hi ha de cert i fals entorn d’aquests productes, i moltes les respostes argumentades que trobarà al llarg de les pàgines del llibre.

El llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà ens presenta d’una manera senzilla i crua les claus del canvi climàtic i unes línies mestres per saber com podem, encara, frenar-lo.

Aquest és un llibre sorprenent, sobre un tema ben conegut, però amb un títol expressament polèmic, una fotografia de portada colpidora, i una aproximació clarament bel·ligerant.

La memoria secreta de las hojas ens permet endinsar-nos en el dia a dia del treball de laboratori, que requereix tècnica, paciència i grans dosis de dedicació.

[caption id="attachment_61524" align="alignleft" width="200"] El universo vecinoMarcus Chown La liebre de marzo, Barcelona, 2005, 221 pp. Títol original: The Universe Next Door (2001)[/caption]El universo vecino, de Marcus Chown, un autor

Ressenyes dels llibres "Adiós a la Tierra. Estaciones espaciales, superpotencias rivales y viajes interplanetarios" de Robert Zimmerman i "Houston, tenemos un problema. La historia de la exploración espacial a través de sus accidentes" de Javier Casado

[caption id="attachment_61514" align="alignleft" width="200"] Adiós a la tierra.Estaciones espaciales, superpotencias rivales y los viajes interplanetarios. Robert Zimmerman Editorial Melusina, SL, Barcelona, 2005, 577 pp.[/caption]Qui alguna vegada no s’ha quedat meravellat

[caption id="attachment_61509" align="alignleft" width="200"] Química verdaXavier Domènech Rubes Editorial, Barcelona, 2005, 138 pp.[/caption]Des del meu punt de vista, l’objectiu de la llicenciatura en Químiques és la formació de futurs professionals

[caption id="attachment_61504" align="alignleft" width="200"] Teoria de l’striptease aleatoriJosep Perelló Tres i Quatre, València, 2004, 133 pp.[/caption] [

[caption id="attachment_61499" align="alignleft" width="200"] La Symphonie des nombres premiers. Marcus du Sauto Éditions Héloïse d’Ormesson, París, 2005, 491 pp.[/caption]L’agost del 1900, David Hilbert, en la conferència més famosa que hagi

[caption id="attachment_61494" align="alignleft" width="200"] El canon científico José Manuel Sánchez Ron Editorial Crítica, Barcelona, 2005, 342 pp.[/caption]L’editorial Crítica inicia amb aquest volum una col·lecció dedicada als «Clásicos de la ciencia

Aquest és un llibre molt interessant, de lectura agradable i que pot sorprendre al mateix temps que inquietar el gran públic en general. De segur que una vegada llegit el llibre, la gent es planteja dues voltes allò de compartir tota la seua vida en l’infinit món d’Internet.

La conferència científica precedeix l’ensenyament formal, i al final de tot queden les xerrades informals. Un format híbrid són les conferències divulgatives.

L’historiador Yuval Noah Harari ha encunyat el terme d’Homo deus per referir-se a l’home del futur. El seu llibre Homo Deus. Una breu història del demà s’ha convertit en un autèntic best-seller, i amb motiu: es tracta d’una crònica, tan enlluernadora com interessant, que explica com serà el futur de la humanitat.

Quan sentim la paraula orquídia normalment pensem en les meravelles exòtiques, i oblidem que aquí també en tenim. El llibre Orquídies de les serres de Montsant i de la Mussara n’és un testimoni fidel.

La lógica de los monstruos és altament recomanable, no en tingueu dubte. És divulgació científica, però amb un objectiu més ambiciós que el de molts dels llibres que et pots trobar a les prestatgeries de les llibreries avui dia.

Qui són aquestes dones que, contra tantes adversitats, van merèixer un cràter a la Lluna? El llibre Las mujeres de la Luna tracta de respondre aquesta pregunta. Els autors, els astrònoms Daniel Altschuler i Fernando Ballesteros, fan un recorregut exhaustiu per la vida d’aquestes dones.

El placer de decidir és un regal de l’autor a les persones interessades a prendre el control de les seues pròpies decisions i de fer-ho sent feliços per això.

Morir joven, a los 140 és, primerament, un bon llibre de divulgació científica el títol del qual no fa justícia al seu contingut. La pressió per vendre fa habitual l’ús de títols que poden arribar a descriure el contrari de l’essència del llibre.