[caption id="attachment_3276" align="alignleft" width="200"] El tatuatge dels apàtrides. Josep Palomero. Edicions Bromera. Alzira, 1997. 344 pàg.[/caption] L’autor nascut a Borriana recrea la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria des de l’any
[caption id="attachment_3216" align="alignleft" width="200"] El canvi climàtic a casa nostra. Maria Josep Picó. Edicions Bromera. Alzira, 2007. 162 pàgines.[/caption] Fa ja més de deu anys que dedique part del meu temps
Santiago Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya. Els seus treballs van establir les bases de la neurobiologia i en la seua gran aportació –que les neurones són elements independents que es comuniquen entre si a través de la sinapsi– es basa tot el coneixement de l’estructura i el funcionament del cervell.
Aquest llibre és la nova edició, convenientment actualitzada, d’El cervell eròtic: neurologia sentimental publicat per La Campana el 1995. La primera edició del llibre va ser un èxit; s’esgotà en poc temps i es va convertir en un text del qual circulaven nombroses versions fotocopiades.
El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Ni cholas Stern.
El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Nicholas Stern. En ell s’utilitza la informació ja coneguda sobre les conseqüències del canvi climàtic per fer una sèrie d’estimacions econòmiques.
Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer...
Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer...
Feia temps que no gaudia tant llegint un llibre de divulgació científica. El llibre en qüestió és La física de los superhéroes de James Kakalios, i a pesar del cognom de l’autor, el llibre ni és embolicador ni té res d’immundícia. Tot al contrari.
Els llibres de divulgació científica sobre psicologia han d’afrontar un inconvenient que no afecta els d’altres disciplines: la confusió amb els llibres d’autoajuda. Aquests últims s’entesten, amb millor o pitjor fortuna, a mostrar-nos vies edificants per al bon viure, mesclant en dosis homeopàtiques certes idees provinents de la psicologia, la filosofia o una espiritualitat pseudoreligiosa.
Una bona pregunta ja és la meitat d’una sàvia resposta. Sir Francis Bacon, fa un bon grapat d’anys, ja va escriure aquesta afirmació que, des d’aleshores, els periodistes anem repetint una vegada i una altra, fins a fer-li perdre el sentit, de tan gastada com queda. Però malgrat aquest abús la del filòsof anglès és una afirmació ben real.
El valor primordial –que no és poc– de l’obra resulta de l’esforç d’haver reunit dades que habitualment fan via disperses al si d’àmbits i disciplines dissemblants.
A vegades, el món dels naturalistes és procliu a sentir-se amb una espècie d’ús cognitiu preferencial sobre els organismes, de manera que, si aleshores es deixa portar pel reduccionisme de creure que no hi ha altre coneixement més enllà del de les ciències positives
Des de 1970 s’han extingit quatre espècies cada dia només a Brasil, la superfície boscosa mundial s’ha reduït pràcticament a la meitat i els recursos naturals són cada vegada més prop de l’exhauriment. L’extinció d’espècies és un fenomen inherent a l’existència de la vida en la Terra, però aquesta acceleració de la desaparició de flora i fauna només es pot explicar per l’acció de l’home. Es tracta d’un dels canvis ecològics més importants des de la desaparició dels dinosaures fa 65 milions d’anys. Ecocidio.
Carlos Chordá es dirigeix a Nicolás, un dels seus alumnes, a qui pretén donar a conèixer els fonaments de la ciència, despertar la seua curiositat i motivar-lo a cercar respostes. No pretén aclaparar-lo amb una col·lecció de coneixements, sinó acostar-lo al meravellós món de la ciència.
Per què dormim i per què somiem? És el món visual una il·lusió? Com i on sorgeix la consciència? Aquestes són algunes de les qüestions fonamentals que tots ens hem preguntat alguna vegada sobre el nostre cervell. Preguntes que els neurocientífics contemporanis encara es fan i per a les quals, a pesar dels grans avenços realitzats en les últimes dècades per les neurociències, encara no tenim respostes definitives.
¿El títol «¿Por qué el cielo es azul? La ciencia para todos» descriu molt bé les pretensions del llibre: respondre aquelles preguntes que tots en alguna ocasió ens hem fet.
Són moltes les raons que per recomanar «La naturaleza humana», però en favor de la brevetat requerida i de la concisió necessària, es poden resumir en tres: claredat, actualitat i universalitat.
El llibre Arte Rupestre en la Comunidad Valenciana respon a l’exigència de l’UNESCO de catalogar i divulgar l’art rupestre de l’arc mediterrani com a conseqüència de la declaració que en va fer com a Patrimoni de la Humanitat.
«Les paraules de la seda» es tracta del llibre de dos filòlegs que s'han apropat a un àmbit de coneixement caracteritzat per ser territori de cruïlla, on la filologia conflueix, si més no, amb l’etnologia i la història.
De com ens ho fem ara per per tal de disposar de tota l’energia que gastem, de les conseqüències que té i de les possibilitats de sortir-nos-en que tenim ens en parla Fernando Sapiña en El repte energètic.
Amb «Una revolución en la evolución» la Universitat de València ret homenatge a Lynn Margulis amb la publicació d'un recull d’escrits seleccionats d’entre la seva copiosa obra escrita.
«Els valors de la punta» recull divuit articles o arguments contraris al projecte de construir la programada zona d'activitats logístiques (ZAL) del Port de València.