L'autor ens fa comprendre la història i el paper del foc al planeta Terra com a manera d’estar preparats per encarar el futur.
Els col·laboradors de la revista recomanen als lectors els seus llibres essencials amb motiu del Dia del Llibre.
El llibre que tenim entre mans comença assenyalant que «si el lector és d’aquells que pensen que tot té solució aquest no és el seu llibre, així que pot deixar de llegir-lo ja».
El llibre dona resposta a un repte una mica estrany, en veritat: escriure un llibre de ciència utilitzant només les mil paraules més freqüents de l’anglès.
Obra que recull la tesi doctoral d’Albert Masó, en bona part dirigida i inspirada pel cèlebre naturalista i ecòleg català Ramon Margalef, sobre les papallones en el Paleàrtic occidental.
José Manuel Sánchez Ron ens ofereix una obra veritablement important per a conèixer la relació del nostre país amb la ciència al llarg del temps, tema mai abans abordat amb tanta ambició.
El llenguatge oral no fossilitza i per a quan els humans van dedicar-se a ratllar pedres a propòsit, el procés que havia alterat per sempre més la seua ment ja hi era ben assentat.
És una obra sobre astrobiologia d’un rigor afable: la ciència està entreteixida amb referències culturals contínues, amb connexions històriques i artístiques, o amb la ciència-ficció.
En el llibre apareixen idees molt interessants per a l’aprenentatge, com ara que amb la repetició no hi ha prou per a memoritzar. Cal comprendre, relacionant amb els coneixements previs, i evocar.
La COVID-19 marcarà tota una generació. Molts es pregunten per què una societat moderna amb sanitat universal, tot i que amb recursos limitats, s’ha hagut de confinar.
Què entenem per un cervell normal? O millor encara, com és un cervell que es troba dins de la mitjana? Aquestes són les preguntes que planteja la Dra. María José Mas.
A casa reciclem, intentem comprar productes de proximitat i procurem fer un ús responsable de l’energia. Però no ens podem conformar amb això.
El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.
Los árboles que te enseñarán a ver el bosque ens mostra que un arbre no es pot entendre sense els ocells, els bolets o els insectes.
La contaminació per plàstic ha esdevingut un tema destacat sense cap dubte. I com destaca aquesta obra, només albirem la punta de l'iceberg.
Viurem per sempre és un llibre de divulgació biomèdica que fa servir com a recurs divulgatiu les converses entre dos amics.
El llibre A vivir la ciencia és el resultat de d'anys de viatges i entrevistes a personal investigador de les universitats espanyoles i europees.
Els noms d'espècie referits a algú es denominen epònims. Charles Darwin és la persona a qui se li han dedicat més espècies.
La capsa de Dillenius és una novel·la, però basada en fets històrics. El protagonista, Joan Isern Batlló i Carrera (1821-1866), és un personatge ben real: el botànic principal del grup de naturalistes que la reina Isabel II va enviar al continent americà a bord d’una esquadra en una missió neocolonial, la més important de tot el seu regnat.
Los renglones torcidos de la ciència és un llibre de divulgació científica especial. Ho és perquè resulta magistral l’ús que es fa de recursos comunicatius poc habituals. Per exemple, l’ordenació de les idees és en si mateix explicativa, i permet comprendre que, «quan viatgem per la història de la ciència, observem que el que aprenem en els llibres de text no s’ha descobert tal com ve en els seus índexs», com assevera el mateix autor.
L’autor d'Un científico en el supermercado ens presenta un recorregut transversal per la ciència que ens envolta. Ens explica que la ciència està present en totes aquestes coses petites i grans amb les quals convivim.
Cómo comemos és una bona lectura que ens mostra que la solució al problema de la malnutrició mundial no passa per una única via, sinó que, de fet, moltes caben dins la nostra cistella de la compra.
Aquest llibre de Juan Pimentel pertany, sens dubte, al camp de la història de la ciència –de la ciència espanyola–, però confinar-lo únicament a aquesta categoria constituiria un greu error, perquè és molt més que això.