La construcció social de la realitat esdevé, també, matèria de la geografia i de la seva expressió analítica espacial: la cartografia. Cada comunitat cultural concreta representacions historitzades sobre la seva evolució geohistòrica a través dels vectors cartesians d’espai i de temps.

El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.

Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...

Atapuerca és actualment un dels jaciments amb restes humanes més importants d’Europa i probablement d’Euràsia. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta serra pròxima a Burgos conté diversos capítols de l’evolució humana, i els investigadors que hi treballen esperen conti-nuar trobant més restes en aquell enclavament.

Quin món tan feliç, on hi ha criatures com aquesta! Un llibre improbable, difícilment repetible: un científic i un metge acupuntor homeòpata sumen esforços per revisar el que hi ha de cert i de fals en les teràpies alternatives.

Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han acomplert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica.

La natura europea ha estat des de ben antic utilitzada i modificada per atendre les necessitats de l’espècie humana. L’agricultura, la ramaderia, la urbanització han alterat l’estructura natural original del territori destruint determinats entorns, però també creant-ne de nous producte de les interaccions del medi natural amb les activitats humanes.

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

Actualment qualsevol experiment dissenyat per arrancar un bri de coneixement a la natura costa milers, si no milions d’euros. Només cal pensar en el nou accelerador de partícules del CERN per posar un exemple. Tanmateix, fa un centenar d’anys la investigació era un treball solitari.

Sherrington es va referir al nostre cervell com «el teler encantat», en referència a la profunda impressió que li causava l’observació de la complexa i subtil xarxa neurosinàptica a través del microscopi. Steven Rose ens presenta una atractiva visita guiada al teler encantat cerebral des d’una perspectiva neuroevolutiva.

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

«T’explicaré la meua vida, no perquè sigui especialment interessant, sinó perquè explicant els meus conceptes erronis i la reflexió que m’ha portat a corregir-ne el sentit, potser tu mateix pots fer la teua, autoexplicar-te els teus conceptes amb el teu llenguatge, la qual cosa vol dir entendre.»

El gozo intelectual és la proposta de Jorge Wagensberg per a identificar quan i com una persona fa un passet més en la comprensió de la realitat. La relació entre plaer i coneixement sorgiria de la natura curiosa de l’ésser humà. Aquest «goig» seria un motor que fa avançar la ciència, una mena de fam que fa que l’home s’alimente d’explicacions sobre el món.

«Això era que una fada encisadora (llegiu “procés d’hominització”) que va transformar un renoc ben lleig que raucava (llegiu “simi sorollós”) en un príncep captivador (llegiu “Homo sapiens”).» Aquesta és la història que Pascal Picq, en Nueva historia del hombre, pretén desterrar de la seua disciplina, la paleoantropologia, que considera en un estat científic adolescent.

A final de juliol de 2007 vaig tenir l’oportunitat de visitar el famós Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) i fer-me una composició, en tan meravellós lloc, de la que va ser l’experiència vital i intel·lectual de dos exiliats vitals i intel·lectuals: Einstein i Gödel.

[caption id="attachment_6369" align="alignleft" width="200"] Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència Lluís Alcanyís Edició crítica de Jon Arrizabalaga Barcino. Barcelona, 2008. 170 pàgines.[/caption] Dins la tendència d’editar textos clàssics de caràcter

[caption id="attachment_6754" align="alignleft" width="200"] L’Alcúdia: Paratge natural de la Ribera del Magre. Vicente Boix Martínez i Ximo Martínez Ortiz. Ajuntament de l’Alcúdia. L’Alcúdia, 2007. 150 pàgines.[/caption] Quasi ningú té el privilegi

[caption id="attachment_2509" align="alignleft" width="200"] Manual de fitoterapia. Encarna Castillo i Isabel Martínez (eds.). Elsevier Masson. Barcelona, 2007. 506 pàgines.[/caption] Aquest excel·lent manual sense cap dubte marcarà una fita duradora en la

[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la

[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics,

[caption id="attachment_2497" align="alignleft" width="200"] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días. Brian Fagan. Gedisa. Barcelona, 2007. 416 pàgines.[/caption] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días

[caption id="attachment_2476" align="alignleft" width="179"] La lluita per la vida. Charles R. Darwin i Alfred R. Wallace. Traducció de Juli Peretó. Introducció de Manuel Costa i Juli Peretó. Publicacions de la

[caption id="attachment_2453" align="alignleft" width="197"] Qué es el altruismo. La búsqueda científica del origen de la generosidad. Lee Alan Dugatkin. Katz Editores. Buenos Aires, 2007. 271 pàgines[/caption] Tal com es fa constar

[caption id="attachment_6758" align="alignleft" width="200"] Plantas carnívoras. Charles Darwin. Traducció de Joandomènec Ros. Editorial Laetoli/Universidad Pública de Navarra. Biblioteca Darwin II. Pamplona, 2008. 515 pàgines.[/caption] «Durant l’estiu de 1860 em va sorprendre