Seria bo per a tots, ja siguen religiosos o laics, que les posicions religioses sobre la nanotecnologia estiguen ben informades i articulades. En l’actualitat som lluny d’aquesta situació. Les posicions religioses sobre la nanotecnologia s’han desenvolupat molt poc en comparació amb les posicions ètiques laiques.

El primer dels fòssils combustibles que ens donarà maldecaps és el petroli. Podem arribar al punt de producció màxima de petroli sense tenir a punt alternatives.

Tininess Makes a Huge Impact: Semiconducting and Metallic Nanoparticles. Defying the conventions of linguistic repetition, the prefix nano springs up in all languages with unusual force. Nanostructure, nanofiber, nanocrystals, nanowires, nanotubes,

Miniature Universe: Challenges Facing Molecular Nanoscience. The molecular field of Nanoscience is an area as yet little explored in Nanoscience. This may be because, compared to simpler atom-based nano-objects, the larger

[vc_row][vc_column][vc_column_text] Mini-revolution: Half a Century of Nanotechnology. Nanoscience has progressed over the last 50 years from a scattered set of basic but outstanding breakthroughs to hundreds of research groups world-wide, continuously

[caption id="attachment_368" align="alignleft" width="325"] L’efecte lotus. Les propietats autonetejants de les fulles de distintes espècies de plantes es basen en el seu caràcter superhidròfob. L’aigua és repel·lida per la superfície

Nanociència, nanotecnologia. Avui dia, la nanotecnociència és una de les àrees amb un major potencial de transformació social i econòmic.Nanobjecte, nanomaterial, nanotub. S’estan dissenyant nous materials funcionals capaços de modificar i renovar les indústries. Nanomàquina, nanorobot, nanodispositiu...

Aquest article aborda els descobriments telescopis de Galileu en el monogràfic sobre el quatre-centè aniversari del naixement de l'astronomia moderna. Tot i que ell no es considerava com a l'inventor del telescopi, el va perfeccionar.

En aquest número, Mètode ha comptat amb la col·laboració de Nassio Bayarri (València, 1932) i Fuencisla Francés (Segòvia, 1954). A través de les seues obres, aquests artistes han aportat la seua particular interpretació del cosmos i de l’espai, en un monogràfic dedicat a l’evolució de l’astronomia.

La física experimental de partícules amb acceleradors es troba actualment en un moment extremadament interessant davant de la imminent posada en marxa del Gran Accelerador d’Hadrons (LHC) del Laboratori Europeu per a la Física de Partícules (CERN) prop de Ginebra (Suïssa).

En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.

Una de les principals conclusions de la Primera Cimera de l’Agenda Global, que tingué lloc el novembre de 2008 a Dubai (Emirats Àrabs Units), destaca que el món ha de revisar els sistemes operatius bàsics que governen les economies, mercats i societats i, alhora, preparar-se per a una «reinicialització fonamental»

Segons el diccionari Alcover-Moll, la por és un «torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari». La por que susciten en certs sectors de la societat paraules com nuclear o radiacions és sempre deguda a un perill real?

La por als robots no és una por racional, però simbolitza els nostres dubtes sobre la nostra pròpia autoconsciència.

Aquest monogràfic aborda un clàssic. Un clàssic de la divulgació científica i de la filosofia de la ciència, però també de la ciència-ficció: la percepció social dels perills derivats de les activitats científiques.

En aquest monogràfic de Mètode tractarem la percepció social de diverses branques de la ciència. Les disciplines de què parlarem tenen, almenys, una cosa en comú: fan por. Veurem en què consisteixen aquestes branques científiques, quins riscos reals s’hi associen, i quins n’hi percep la societat.

Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?

L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.

En la nostra cultura, les condicions que envolten el part són molt diferents a les del passat. Igual com la resta de mamífers, totes les dones sabem parir des del moment del nostre naixement; la cultura en què ens toqui viure serà la que determinarà la manera com es farà.

El 1866 Mathews Duncan, famós obstetre de l’Anglaterra victoriana, descrivia la fisiologia de la reproducció, al llarg de la vida de les dones, com «una espècie d’ona que, des de l’esterilitat inicial, va apujant al més alt nivell per davallar gradualment i tornar una altra vegada a la situació d’esterilitat».

És difícil imaginar els canvis que han tingut lloc en la ciència del segle XX sense tenir en compte les dones, tant en la pràctica científica com en la investigació feminista, totes dues inseparables del moviment polític de les dones.

En diferents moments de la història les dones s’han revelat contra el model unívoc de feminitat que la societat patriarcal proposa. L’afirmació «El meu cos és meu» pot semblar òbvia, però està carregada del sentit que en la dècada dels setanta li van imprimir les dones...

Els avenços en les tècniques de reproducció assistida han permès no només millorar els resultats quant a l’obtenció d’un més alt percentatge d’embarassos i naixements sinó també utilitzar-les amb finalitats no estrictament mèdiques.

L’anàlisi de la maternitat requereix la col·laboració de diverses disciplines. La reproducció és un fet biològic que es localitza en el cos de la dona, però, en tant es tracta de la generació d’un ésser humà, no és només biològic sinó que integra altres dimensions.