Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria
[caption id="attachment_1814" align="alignnone" width="1200"] La selecció de capricis i preferències dels aficionats a la cria de coloms ha donat lloc a formes tan diferents que, si es trobessin en estat
El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.
Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».
El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense
Augustin Berque (Rabat, 1942) investiga la relació profunda entre el territori i els seus habitants i, per extensió, entre la Terra i l'ésser humà.
Carlos Pau fou un científic de gabinet i, sobretot, un incansable botànic de camp. Aquest article analitza l'element del paisatge a la seua obra des de diferents perspectives.
El soroll que es produeix voluntàriament per la nostra comunitat, per tal d'expressar i comunicar, constitueix el nostre paisatge sonor i part del nostre patrimoni.
El paisatge, naix o es fa? És solament «allò que ens envolta»? Aquest article fa una reflexió sobre el concepte de paisatge i les diferents teories culturals que l'han delimitat.
Les cultures «paisatgeres» han considerat l’entorn, el territori com a espai d’evasió i alhora motiu artístic; han creat a partir d’aquest un imaginari i, de retruc, una identitat.
La preocupació per les condicions climàtiques de les obres d’art és cada vegada major. L'article analitza el cas de la cúpula renaixentista de la catedral de València.
Estudi analític sobre les pintures ocultes de la catedral de València realitzades pels artistes Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano a finals del segle XV.
Al segle XIX, les paletes dels artistes van esdevenir una explosió de colors brillants, tendència que va culminar amb l'obra dels impressionistes i els seus succesors.
