Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
Aquest article repassa les corrents cinematogràfiques a Espanya que s’han endinsat en la qüestió migratòria, des dels anys trenta, amb la migració del camp a la ciutat, fins a l’actualitat.
Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística.
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
Els moviments de dispersió en els animals representen decisions crucials per als individus, ja que afecten la seua supervivència i èxit reproductiu, a més de ser un component important de la dinàmica poblacional. En aquest article es descriu la variabilitat en els patrons de dispersió en els primats i algunes de les causes, tant últimes com proximals, a les quals respon.
Els animals abandonen el lloc de naixement a causa d’una pèrdua de qualitat de l’hàbitat, la competència pels recursos i el risc de consanguinitat. La dispersió només ocorre quan els individus assoleixen una condició física convenient.
Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres).
Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a
«Els investigadors hem de considerar la comunicació com a part de les nostres responsabilitats bàsiques»
Entrevista a Maxwell Boykoff
«Quan estudiem els defectes en la representació del canvi climàtic en els mitjans ens centrem en quins són els errors dels periodistes i editors, quan en realitat és un tema que també depèn dels científics»
La reestructuració en el sector dels mitjans de comunicació ha eliminat molts llocs de treball de periodistes, retallades que han estat especialment dures en els professionals especialitzats en àrees com ara ciència, tecnologia, economia i afers estrangers.
El periodisme científic s’enfronta al repte d’adaptar-se no sols a nous formats sinó també a les noves formes d’intercanvi d’informació. Les noves plataformes digitals faciliten l’accés i la producció de continguts científics i, per tant, forcen la seua audiència a evolucionar.
L’article presenta una panoràmica de la situació de la divulgació científica a França a partir de l’experiència de La Recherche, una revista mensual de divulgació científica.
Elhuyar va nàixer el 1974 amb l’objectiu d’adequar l’eusquera a l’àmbit científic i tècnic i des de sempre ha concedit especial rellevància a la investigació realitzada al País Basc.
Els reptes del periodisme científic passen per fer front a un entorn canviant i competitiu per a la premsa escrita on les condicions ambientals amenacen la supervivència de la divulgació.
La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.
Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l'actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.
