Les ciències socials i del comportament comparteixen moltes característiques amb les ciències «exactes» o «naturals», incloent-hi el compromís amb l'anàlisi sistemàtica de dades empíriques, ja siguen quantitatives o qualitatives. No obstant això, l'objecte de les ciències socials és de vegades més imprecís, implica moltes entitats abstractes i els seus mètodes no sempre inclouen mesuraments o experimentació.
0

Molts filòsofs i historiadors de la ciència neguen que hi haja un únic mètode científic que s’aplique en totes les disciplines científiques. En aquest text destrie entre les versions normatives i descriptives d’aquesta tesi, i defense que hi ha principis normatius generals que governen les diverses disciplines científiques. Paraules clau: Darwin, Einstein, evolució, inferència, metodologia.
0

La ciència és un producte cultural, per la qual cosa no pot tenir un únic significat.
0

Aquest assaig revisa i critica breument les diverses estratègies que han proposat els filòsofs de la ciència a fi d’establir una distinció entre ciència i no ciència. També proposa una manera més modesta, però també més senzilla, de fer aquesta distinció. Al llarg d’aquest article, es revisen les dificultats que s’afron- taren a començament del segle passat per a establir un criteri vàlid que definira la ciència. Igualment, es manté que en cap cas aquests problemes justifiquen l’escepticisme radical al qual s’arribà i que ha tingut un efecte tan perjudicial per a la ciència. Paraules clau: epistemologia, línia de demarcació, defensa del sentit comú.
0

Els autors se centren a explicar com funcionen els tests estadístics responsables de gran part de la falta de reproductibilitat dels estudis científics, cosa que afecta a la legitimació científica per aquesta falta de replicació dels resultats.
0
atlas lhc cern estadística bosó higgs

Molts experiments en la història de la física de partícules podrien il·lustrar el paper que ha exercit l’estadística, però pocs ho poden fer amb un descobriment, fruit d’un esforç tecnològic i col·lectiu colossals, de tanta repercussió científica com el del bosó de Higgs.
0

La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.
0
persones metro estadística medicina

Si la principal eina de generació de coneixement mèdic es basa en l’observació de col·lectius de persones (mostres d’una població) de les quals voldrem aprendre (fer inferència), es fa clar el nexe entre l’estadística i la medicina.
0
dades massives cern

Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l'estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics.
0
xifres ciencia

«L'estadística té un efecte poderós i de llarg abast en tot», assegurava la crida que es va realitzar el 2013 per a celebrar l'Any Internacional de l'Estadística. D’aquesta, de l’Estadística, se n’ocupa aquest monogràfic.
0

Un recorregut per la pintura de paisatges nord-americana del segle XIX Images of the New World. The American landscape painting of the 19th century is practically unknown in Europe. In

0

Qui no ha sentit davant d’un bell paisatge una emoció molt fonda? Què té la naturalesa que a vegades ens atorga el plaer de la contemplació? Per què la nostra

0

Hi ha decididament dues formes d’enfrontar-se al repte d’harmonitzar la producció artística, la natura i l’explicació geogràfica. La primera és negant-ne la possibilitat. La segona, defensant-la. Ortega y Gasset en

0

■ Un organisme viu En la filosofia de la natura del Renaixement, la investigació recau en la seua totalitat sobre allò objectiu i queda garantida des del primer moment per la

0

El jardí és la meta de la recerca de la felicitat, i aconseguir-la ha estat sempre una de les tasques de l’home. Per als pobles primitius, el fet de viure

0

This article talks about some of the symbolic icons of renaissance painting and in particular that representing the world of Birds, which had gone unnoticed until then. It also stresses

0

Les flors constitueixen un dels temes més amables i recurrents de la història de la pintura. Convertides en una font inesgotable d’inspiració, l’interès que han suscitat en els artistes de

0
elefante

Matthew Paris, Cronica Majora. Corpus Christi College, Cambridge; ms. 16, foli 4r. L’anotació que diu que el mateix elefant va estar davant del dibuixant és digna de crèdit tant per

0

La percepció de la natura en l'art La natura com a producte de la cultura ha estat el tema fonamental de la representació artística en nombrosos períodes de la història de

0
105-48

De la mateixa manera que els invents que van precedir el cinematògraf van ser objecte de l'ús científic, també la primera càmera de cine va obrir noves

0

Els estudiosos han creat el concepte de precinema per tal de delimitar la complexa evolució de la història anterior al cinematògraf.
0
99portada-48

En l’àmbit de la medicina, la idea del pillet descansava sobre la noció llavors estesa de «degeneració de la raça» i es va traduir

0
93portada-48

En La invasió dels ultracossos es planteja una vertadera transgènesi: se suggereix un suposat origen de la raça humana format per hibridació d'éssers vinguts de l'espai amb simis del nostre

0
84portada-48

Els vegetals han inspirat nombroses narracions mitològiques. Annibale Carracci (1560 - 1609), representa en aquesta escena de l'Odissea, Ulysse et Circé, com Hermes li agrega la

0