Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.
0
106-53

Mapa de Catalunya d’Oleguer Taverner que es conserva al SHAT de París. Aquest és sens dubte el més espectacular dels mapes dibuixats per Oleguer Taverner, comte de Darnius. Degué ser

0
La cara del dolor

El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència. S’ha afirmat que el dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser.
0

La representació de la muntanya en els mapes sempre ha constituït un problema a causa de la manca d’informació.

0
90-53

The urban realism of the enlightened Tomàs V. Tosca. Tomàs V. Tosca, clergyman belonging to the nouatores movement, with solid physic-mathematical knowledge, finished an iconographic map of Valencia in 1704,

0
85-53

© Germanische Nationalmuseum. Nürnberg. La. 4017 Carta portolana realitzada per Pere Rossell (1464), adscrit al corrent pictòric hispanoflamenc. Genoa, Barcelona and Valencia in the portolan charts of the 14th and 15th centuries

0
78-53

© Biblioteca Nazionale Centrale. Firenze. Portolano 22. Carta anònima catalana de la segona meitat del segle xiv. Nationalist preconceptions and historic research. Portolan charts. This article reflects on the problems arising from applying

0
68-53

The Mappa Mundi of Hereford The best preserved and most widely studied big mediaeval map of religious origin is this kind of altarpiece in Hereford cathedral, placed there at the

0
62-53

Figura 1. Figura que il·lustra el tractat d’Hyginus Gromaticus, titulada «L’establiment dels limites», segons la còpia del manuscrit carolingi anomenat Palatinus 1564 de la Biblioteca Vaticana. El mapa és una

0
58-53

Fa molts segles que la representació espacial malda per concretar en dues dimensions –les d’una superfície plana com pot ser una làpida, un pergamí o un full de paper– dos

0

Després de més de mig segle recorrent el món per mostrar la naturalesa a través de la televisió, Sir David Attenborough (Londres, 1926) no ha perdut un bri de passió per la seua feina.
0
El futur de la comunicació ambiental

Com serà la comunicació ambiental del futur? En aquest article, Joaquín Araujo ens presenta com pot evolucionar aquesta especialització de la informació i els reptes que romanen.

0
Noves tendències a l’espai temps

L’espai temps als telenotícies, a banda d’informar del temps atmosfèric, ofereix l’oportunitat de divulgar missatges de caràcter ambiental a l’audiència fidel i atenta que mira l’espai.

0
La imatge de la natura

La tasca dels fotògrafs de natura preserva paisatges i espècies animals i vegetals per a la posteritat, que generacions futures potser no tenen l’oportunitat de veure.

0
Expedicions científiques en la televisió andalusa: aventura i rigor

Els científics necessiten divulgar, entre d’altres, la utilitat social de la seua feina. Els periodistes, d’altra banda, estan necessitats de notícies, de descobriments, d’aventures...

0
La conquesta de les pantalles

A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.

0
El repte de la complexitat

El progressiu desglaçament de l’Àrtic, la consegüent obertura de noves rutes marítimes i l’accés més fàcil a diversos recursos naturals conformen un tema en què es barregen climatologia, geologia, tecnologia,

0
Atzukak

[vc_row][vc_column][vc_column_text] És probable que molts dels lectors de la revista Mètode, tot i que aquesta és una revista científica i editada per la Universitat de València, no coneguen les serres de

0
Eduardo Kac, Genesis, 1999

L'art és una eina a través de la qual la genètica tracta de resoldre les incògnites que envolten l'ésser humà. Alguns exemples són Dennis Ashbaugh o Joan Pijoan.
0
84b-54

No és suficient d’admirar la bellesa d’un jardí sense haver de creure que a més hi ha fades davall d’ell? Douglas Adams Durant molts anys

0
76-54

© Miguel Lorenzo Pel setembre de 2006, Benet XVI va pronunciar una homilia a Ratisbona (Alemanya) que no va estar exempta de polèmica. La

0
62-54

Theological Impacts of Breakthroughs in Physics. Breakthroughs in physics reach far beyond the specialised scientific community alone, instead they present new ways of seeing the

0
60-54

El 7 de juliol de 2005, The New York Times publicava un article d’opinió de Christoph Schönborn, cardenal arquebisbe de Viena. En aquest text titulat Finding design in nature, el

0
57-54

The intelligent design delusion. Obsolete science and pseudoscience in neocreationism. After the 1987 sentence of the US Supreme Court against teaching creationism in the

0