Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».

0
55-60

El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense

0
Augustin Berque

Augustin Berque (Rabat, 1942) investiga la relació profunda entre el territori i els seus habitants i, per extensió, entre la Terra i l'ésser humà.
0
La natura a la pintura valenciana

La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.
0
Carlos Pau i el paisatge

Carlos Pau fou un científic de gabinet i, sobretot, un incansable botànic de camp. Aquest article analitza l'element del paisatge a la seua obra des de diferents perspectives.

0
paisatge sonor - campanes

El soroll que es produeix voluntàriament per la nostra comunitat, per tal d'expressar i comunicar, constitueix el nostre paisatge sonor i part del nostre patrimoni.

0
Penyagolosa

L'obra de Perejaume gira entorn al paisatge. El crític d'art i historiador Ricard Más en presenta l'autor i les seues bases artístiques a través de deu postals.
0
ordenació del paisatge

L'eficàcia de l'ordenació del territori està estretament lligada a la seua capacitat d'implicar la societat i fer creïbles les seues propostes. Aquest article se centra en dos casos a Catalunya.
0
límits de la ciutat

Les noves dinàmiques territorials i, en particular, els extensos processos d'expansió urbanística han dissolt els límits entre la ciutat i els diferents espais geogràfics.
0
Canigó - teories culturals del paisatge

El paisatge, naix o es fa? És solament «allò que ens envolta»? Aquest article fa una reflexió sobre el concepte de paisatge i les diferents teories culturals que l'han delimitat.

0
paisajes territorio

Les cultures «paisatgeres» han considerat l’entorn, el territori com a espai d’evasió i alhora motiu artístic; han creat a partir d’aquest un imaginari i, de retruc, una identitat.

0
Xavier Duran

Entrevista a Xavier Duran (Barcelona, 1959), periodista especialitzat en la divulgació científica amb una de les trajectòries més reeixides del nostre entorn cultural i lingüístic més immediat.
0
Entrevista a Vicente Ripollés

Entrevista a Vicente Ripollés, restaurador i conservador del patrimoni de la Fundació Bancaixa, que ha liderat la restauració de l’obra de Sorolla per a la Hispanic Society of America.

0
sensors de monitorització

La preocupació per les condicions climàtiques de les obres d’art és cada vegada major. L'article analitza el cas de la cúpula renaixentista de la catedral de València.

0
Estudi analític

Estudi analític sobre les pintures ocultes de la catedral de València realitzades pels artistes Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano a finals del segle XV.

0
El regne de la llum

Al segle XIX, les paletes dels artistes van esdevenir una explosió de colors brillants, tendència que va culminar amb l'obra dels impressionistes i els seus succesors.

0
angels de la catedral de valència

En 2004, frescos dels artistes renaixentistes Francisco Pagano i Paolo de San Leocadio van ser descoberts sota la cúpula barroca de la catedral de València i es va procedir a la seua restauració.

0
La fragilitat del coneixement

Els mestres vitrallers guardaven amb tant de secretisme els seus mètodes, que el coneixement sobre aquest procés, enormement complex, es va perdre una vegada els tallers van tancar.

0
La decoració de reflex metàl·lic: un nanocompòsit medieval

La ceràmica de reflex daurat ha estat una marca de distinció de la producció valenciana. Aquest article descriu la nanotecnologia desenvolupada pels artesans medievals per aconseguir aquesta tècnica.

0
La fusta

L'antracologia va iniciar-se a principis del segle XX per a identificar mostres de fusta i carbó prehistòriques. En els darrers anys, s’ha aplicat a l’anàlisi del patrimoni artístic.

0
Anàlisis no destructives

L'EDXRF és una tècnica d'anàlisi no destructiva, qualitativa i quantitativa d'elements químics presents en el patrimoni i amb gran potencial per a caracteritzar béns d'interès cultural.

0
Datació art rupestre

Des de fa uns anys, l'estudi de l'art rupestre s'ha vist enriquit per les tècniques d'arqueometria aplicades a la datació i l'anàlisi de les restes de pigments i tints.

0
Conservació del patrimoni

Marfil, fusta, pigments aplicats a la pedra, a la ceràmica, al vidre, a una tela, en un fresc; ferro, manganès, crom, or, plata, coure; materials de l’art: matèria d’art…
0
72-54

A mitjan segle XX, van començar a aparéixer els anomenats creacionistes científics, que pretenen que el creacionisme ha d'ensenyar-se a les escoles, en igualtat de condicions amb la teoria de l'evolució.

0