L'EDXRF és una tècnica d'anàlisi no destructiva, qualitativa i quantitativa d'elements químics presents en el patrimoni i amb gran potencial per a caracteritzar béns d'interès cultural.
Des de fa uns anys, l'estudi de l'art rupestre s'ha vist enriquit per les tècniques d'arqueometria aplicades a la datació i l'anàlisi de les restes de pigments i tints.
A mitjan segle XX, van començar a aparéixer els anomenats creacionistes científics, que pretenen que el creacionisme ha d'ensenyar-se a les escoles, en igualtat de condicions amb la teoria de l'evolució.
«El Govern del Partit Popular no va fer res per complir el protocol de Kyoto»
Entrevista a Miguel Delibes de Castro
Científic i divulgador, Miguel Delibes de Castro és ja un referent en biologia de conservació. Ha signat un centenar d'articles i és autor de llibres de divulgació sobre la natura. Del seu pare, l'escriptor Miguel Delibes, ha heretat l'amor pel camp i el do de la paraula.
Qui sap el que és un erc? Segurament ningú. Ben mirat, ni falta que fa: ras i curt, ja no en queda cap ni un. I si escrivim el nom del cebre, probablement ens diran que hem fet dues faltes d'ortografia juntes. La realitat, però, és que el cebre fou anterior a l'escriptura; però el cas és el mateix: com que no en queda cap, potser es podria pensar que seria un coneixement inútil.
El gènere Lupinus pertany a la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae), família en què també s’inclouen plantes tan conegudes i importants per a la societat com les faveres, les fesoleres, els cacauets o la soja, entre moltes més.
Poques vegades els botànics tenim la possibilitat de conèixer tota la història que ha dut al descobriment d’una planta, d’una nova espècie vegetal. També és cert que, normalment, tampoc no hi ha una successió tan excepcional de fets, amb tants escenaris i protagonistes, darrere la identificació d’una novetat botànica i la seua retrobada a la natura.
La conservació del patrimoni biològic, i particularment de la flora i fauna silvestre constitueix una disciplina tècnica relativament recent, associada als avenços de la biologia de la conservació.
L'endemisme, com a expressió excel·lent de l'evolució biològica, és el resultat d'una interacció entre un material de partida (el genoma d'una o més espècies parentals) i unes variables ambientals (tant de biòtiques com d'abiòtiques) que estableixen un filtre selectiu sobre aquest material i el forcen a adquirir unes característiques morfològiques i funcionals exclusives.
Parlar d’endemismes faunístics al País Valencià és sens dubte parlar d’invertebrats. I és que els distints grups zoològics agrupats en aquesta categoria reu neixen el major nombre d’endemismes, no sols al nostre territori, sinó arreu del planeta. La raó és òbvia, l’enorme biodiversitat que presenten.
Ibero-balearic endemic fauna and its conservation. The Iberian peninsula and the Balearic Islands constitute two outstanding territories in terms of animal biodiversity and endemic species. The continental freshwater fish, the reptiles and amphibians, and to a lesser extent birds, make up the groups of most unique vertebrates and those most renowned as threatened species.
A chimerical past. The insular vertebrate endemisms that have disappeared. The loss of vertebrate species suffered by the islands over the last millennia is a biological milestone documented by fossilized records.
La definició d'endemisme porta, gairebé des de la formalització del concepte i ús de la paraula, un component implícit de subjectivisme. Aquest fet ha motivat periòdicament una oberta controvèrsia entre distints autors a l'hora de definir quines són les dimensions que han de tenir les àrees dels organismes per ser considerats endemismes.
Entrevista a Catalina Picó, catedrática de l'Escola Universitària de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de les Illes Balears.
Entrevista a Lluís Serra Majem, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i president de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària.
How do we eat? The Importance of Nutritional Education. Nowadays, many of the health problems in developed societies originate, to a great extent, from unhealthy life styles. Eating habits represent
Una perspectiva socioantropològica de l’alimentació humana i fenòmens com l'obesitat i les mancances alimentàries, que no poden tractar-se estrictament a escala biològica.
Els trastorns de la conducta alimentària són síndromes en què hi ha una alteració greu de la conducta alimentària, fonamentalment com a conseqüència dels dramàtics intents dels pacients per controlar el seu pes.
L'obesitat no influeix de la mateixa manera en el desenvolupament de les diferents malalties (OMS), sinó que presenta distints nivells de risc.
L'obesitat és una malaltia crònica d'origen multifactorial caracteritzada per l'acumulació excessiva de greix corporal. El mesurament del percentatge de greix corporal requereix tècniques complexes.
Article que aprofundeix en la situació nutricional actual al món, amb una anàlisi per grups d'edat i per regions, així com les repercussions de la desnutrició en el cicle de vida.
L'educació nutricional ha de ser una prioritat per a famílies, mitjans de comunicació i empreses d'alimentació per véncer dos problemes importants de la salut pública: obesitat i diabetis.
