El present article vol aportar una reflexió personal des del punt de vista de la història cultural sobre els contextos i els condicionants que han provocat l'exclusió de les dones de l'àmbit de la ciència.

La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se

El 18 de maig de 2001 la UNESCO va declarar el Misteri d'Elx «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat», declaració que es va veure reforçada el

A Itàlia se celebren multitud de festes populars protagonitzades per l’ofrena de pans cerimonials. La presència de pans votius, de vegades antropomorfs, s’escampa per diverses regions. A Sicília encara s’observa una àmplia tipologia de pans cerimonials, en particular amb motiu de les festes de Sant Josep i Setmana Santa. Aquests pans tan «particulars» s’ofereixen també, però, amb motiu d’altres diades i de moltes festes patronals o d’especial rellevància per a una comunitat concreta. De particular interès són, per la forma i l’ús ritual, els pans antropomorfs ofrenats com a exvots per recompondre l’ordre del cos i del cosmos.

El calendari tradicional es veu fortament influït per l’alimentació. Moltes festes estan lligades de manera inseparable a costums relacionats amb el menjar. A la regió italiana del Piemont, el patrimoni gastronòmic viu un procés de revaloració i reinterpretació que obeeix a una lògica creativa que proposa eixir de la crisi econòmica amb la recuperació del saber tradicional. En aquest corrent de pensament es troben moviments com Slow Food i iniciatives com la que duu a terme la Universitat de Ciències Gastronòmiques per censar l’ús d’aliments en les festes populars.

Alvar Monferrer i Monfort El territori ha jugat històricament un paper fonamental en la festa, ja que les identitats locals s’han assentat sobre espais

L’article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d’estatus social basats en l’edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.

[caption id="attachment_8743" align="alignleft" width="250"] Mario Rabasco[/caption] Al si de la modernitat la festa s’ha convertit en celebració reflexiva de la identitat, porta d’accés a la transcendència de la pròpia quotidianitat i

Els dos modes bàsics d'elaboració de calendaris, el de dies assenyalats i el de cicles estacionals o mensuals, ens permeten codificar el temps.

Com a institució social, la festa és universal: no es coneix societat que no tinga els seus propis rituals festius. Però, què és una festa? Més

L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.

La convergència de diversos factors és essencial en la gènesi de les cales. El carst, provocat per la dissolució de roques calcàries i responsable de la formació de la majoria de coves, n'és un destacat.

A les costes mediterrànies calcàries les cales són petites raconades que es troben per tot arreu. Són desembocadures fluvials envaïdes per la mar i retreballades pels processos càrstics i marins.

Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada, que tingui llum de barques i pinar i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Blai Bonet. «La cala», Entre el