The self-linking number of a closed space curve.The self-linking number is a geometrical invariant, which measures the
The peak of mathematical research in Spain. In this article we give an account of the evolution
El matemàtic continua essent el més desconegut dels científics. És veritat que no disposem de potents departaments
Is anybody out there? In the paper our aim is to describe some basic facts about prime
El present article vol aportar una reflexió personal des del punt de vista de la història cultural sobre els contextos i els condicionants que han provocat l'exclusió de les dones de l'àmbit de la ciència.
La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se
A finals dels anys vuitanta, Joan Francesc Mira va proposar a Antonio Ariño la possibilitat de publicar un llibre sobre les festes valencianes a la col·lecció «Temes d'Etnografia Valen-ciana», que
El 18 de maig de 2001 la UNESCO va declarar el Misteri d'Elx «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat», declaració que es va veure reforçada el
A Itàlia se celebren multitud de festes populars protagonitzades per l’ofrena de pans cerimonials. La presència de pans votius, de vegades antropomorfs, s’escampa per diverses regions. A Sicília encara s’observa una àmplia tipologia de pans cerimonials, en particular amb motiu de les festes de Sant Josep i Setmana Santa. Aquests pans tan «particulars» s’ofereixen també, però, amb motiu d’altres diades i de moltes festes patronals o d’especial rellevància per a una comunitat concreta. De particular interès són, per la forma i l’ús ritual, els pans antropomorfs ofrenats com a exvots per recompondre l’ordre del cos i del cosmos.
El calendari tradicional es veu fortament influït per l’alimentació. Moltes festes estan lligades de manera inseparable a costums relacionats amb el menjar. A la regió italiana del Piemont, el patrimoni gastronòmic viu un procés de revaloració i reinterpretació que obeeix a una lògica creativa que proposa eixir de la crisi econòmica amb la recuperació del saber tradicional. En aquest corrent de pensament es troben moviments com Slow Food i iniciatives com la que duu a terme la Universitat de Ciències Gastronòmiques per censar l’ús d’aliments en les festes populars.
Alvar Monferrer i Monfort El territori ha jugat històricament un paper fonamental en la festa, ja que les identitats locals s’han assentat sobre espais
L’article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d’estatus social basats en l’edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.
[caption id="attachment_8743" align="alignleft" width="250"] Mario Rabasco[/caption] Al si de la modernitat la festa s’ha convertit en celebració reflexiva de la identitat, porta d’accés a la transcendència de la pròpia quotidianitat i
Com a institució social, la festa és universal: no es coneix societat que no tinga els seus propis rituals festius. Però, què és una festa? Més
Entrevista a Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940), historiador per la Universitat de Barcelona, crític d’art i expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet.
L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.
