The self-linking number of a closed space curve.The self-linking number is a geometrical invariant, which measures the

0

The peak of mathematical research in Spain. In this article we give an account of the evolution

0

El matemàtic continua essent el més desconegut dels científics. És veritat que no disposem de potents departaments

0

Is anybody out there? In the paper our aim is to describe some basic facts about prime

0
Estudiants a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València

La posició de la dona dins de l’àmbit científic ha evolucionat positivament de manera significativa en els últims anys, especialment en l’última dècada amb l’aprovació de mesures per a aconseguir la igualtat. No obstant això, falta molt de camí per recórrer
0
Guido Reni. Caritat, ca. 1630.

El gran pes que té per a nosaltres la imatge de la maternitat com la vocació totalitzant ha portat amb freqüència a assumir que es tracta d’una realitat natural i immutable
0
Mare embarassada

L’antropologia social i cultural ha estudiat la reproducció des del punt de vista de diverses especialitats –parentiu, simbolisme, feminisme, salut– i ha assenyalat tant les dimensions que comprèn com el caràcter social, construït i central per al manteniment d’una societat.
0
Susan Hiller. Del museu Freud, 1991-1996.

Una carrera científica normalment és una carrera d'obstacles, però en el cas de ser una dona s'hi afegeixen problemes i mecanismes d'exclusió específics.
0
Dones_laboratori_farmacia

El present article vol aportar una reflexió personal des del punt de vista de la història cultural sobre els contextos i els condicionants que han provocat l'exclusió de les dones de l'àmbit de la ciència.

0

La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se

0
Joan Francesc Mira i Antonio Ariño

A finals dels anys vuitanta, Joan Francesc Mira va proposar a Antonio Ariño la possibilitat de publicar un llibre sobre les festes valencianes a la col·lecció «Temes d'Etnografia Valen-ciana», que

0
88-75a

El 18 de maig de 2001 la UNESCO va declarar el Misteri d'Elx «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat», declaració que es va veure reforçada el

0
85a-75

A Itàlia se celebren multitud de festes populars protagonitzades per l’ofrena de pans cerimonials. La presència de pans votius, de vegades antropomorfs, s’escampa per diverses regions. A Sicília encara s’observa una àmplia tipologia de pans cerimonials, en particular amb motiu de les festes de Sant Josep i Setmana Santa. Aquests pans tan «particulars» s’ofereixen també, però, amb motiu d’altres diades i de moltes festes patronals o d’especial rellevància per a una comunitat concreta. De particular interès són, per la forma i l’ús ritual, els pans antropomorfs ofrenats com a exvots per recompondre l’ordre del cos i del cosmos.

0
79-75

El calendari tradicional es veu fortament influït per l’alimentació. Moltes festes estan lligades de manera inseparable a costums relacionats amb el menjar. A la regió italiana del Piemont, el patrimoni gastronòmic viu un procés de revaloració i reinterpretació que obeeix a una lògica creativa que proposa eixir de la crisi econòmica amb la recuperació del saber tradicional. En aquest corrent de pensament es troben moviments com Slow Food i iniciatives com la que duu a terme la Universitat de Ciències Gastronòmiques per censar l’ús d’aliments en les festes populars.

0
74-75

Alvar Monferrer i Monfort El territori ha jugat històricament un paper fonamental en la festa, ja que les identitats locals s’han assentat sobre espais

0
68e-75

L’article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d’estatus social basats en l’edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.

0
Sant Antoni

[caption id="attachment_8743" align="alignleft" width="250"] Mario Rabasco[/caption] Al si de la modernitat la festa s’ha convertit en celebració reflexiva de la identitat, porta d’accés a la transcendència de la pròpia quotidianitat i

0
El calendari festiu.

Els dos modes bàsics d’elaboració de calendaris, el de dies assenyalats i el de cicles estacionals o mensuals, els mostren com una sèrie de codificacions que revelen una concepció qualitativa del temps, i ambdós són formes institucionalitzades.
0
muixeranga algemesí

La Muixeranga, revaloritzada, gaudeix d'un excel·lent estat de salut, creix en nombre de membres, és imitada en altres pobles valencians i navega amb rumb segur enmig de la mar grossa de la globalització.
0

Com a institució social, la festa és universal: no es coneix societat que no tinga els seus propis rituals festius. Però, què és una festa? Més

0

De les institucions privatives de la humanitat, poques semblen tan atraients i alhora tan intranscendents com les festes. L’humà és l’únic ésser viu que celebra festes, però alhora les festes es defineixen com a activitats purament fútils, ocioses i gratuïtes, que no serveixen per a res pràctic.
0
Francesc Miralles

Entrevista a Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940), historiador per la Universitat de Barcelona, crític d’art i expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet.

0
Turisme i cales

L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.

0
literatura balear

A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
0