Tot i pertànyer a generacions diferents i representar formes diferents d'aproximació a l'estudi de la natura, Humboldt i Darwin comparteixen, com a fita determinant de la seva fructífera carrera científica, l'aventura individual d'un gran viatge iniciàtic.

A partir del segle XVII l’estudi acurat i la resolució de diversos problemes de la física, principalment relacionats amb l’astronomia i la forma de la Terra, però també amb altres matèries, va implicar realitzar mesures a diferents llocs i, per tant, va obligar a organitzar viatges científics amb aquests objectius específics. Presentarem alguns d’aquests problemes i les solucions adoptades a l’època

En l’últim terç del segle XVIII la corona espanyola es va incorporar a la pràctica de promoure expedicions que, junt amb la reivindicació sobre els territoris visitats, elaboraren també estudis i catàlegs de les riqueses naturals trobades. La majoria dels expedicionaris van topar a la tornada amb la incomprensió i l’oblit de les mateixes institucions que havien promogut el seu viatge.

Entre 1716 i 1717, l'apotecari barceloní Joan Salvador i Riera i Antoine de Jussieu, professor de botànica del Jardin du Roi de París, van recórrer els camins d'Espanya i Portugal, adés en calessa, adés a lloms de mula, per fer «observacions botàniques». Aquest article presenta una breu ressenya de la nissaga dels Salvador i descriu sumàriament el viatge dels dos naturalistes.

Tot viatge, fins el més banal, té una dimensió de descoberta, tant del món exterior com del mateix viatger. Alguns viatgers, però, han fet i fan de la recerca mateixa l'objecte del viatge. Els objectius, els mitjans i els comportaments d'aquests viatgers han variat al llarg de la història.

L’ús de proves genètiques en els tribunals ha permès identificar criminals a partir de restes biològiques, determinar paternitats o identificar cadàvers, des del cas del dentista de Florida fins al més pròxim de l’anestesista Juan Maeso.

L’oncohematologia ha assistit en les últimes dècades a importants avenços en el tractament i supervivència. La toxicitat derivada de la quimioteràpia clàssica i la necessitat de millorar l’efi càcia i tolerància als tractaments han fet que es desencadene un allau d’activitat investigadora que constantment proporciona fruits. Gran part d’aquest esforç s’ha enfocat al desenvolupament de «teràpies diana» dirigides contra determinades alteracions funcionals, clau per a la supervivència de la cèl·lula tumoral. Així es pretén aconseguir major efi càcia en el tractament i que el pacient pague un menor cost en toxicitat. Avenços en altres disciplines de l’oncologia com l’epidemiologia, la cirurgia i la radioteràpia dirigida han contribuït així mateix a fer de l’oncologia una àrea en progrés constant. En defi nitiva, es comença a albirar un futur ple d’esperança per al pacient amb càncer, un futur, alhora, apassionant per al metge i l’investigador.

La diversitat genètica dels patògens no s’ha tingut sempre en compte a l'hora de desenvolupar noves vacunes però el seu estudi, entendre la relació entre patogen i sistema immune, permetrà predir fins quin punt serà eficaç i universal una vacuna i ajudarà a dissenyar-les millor.

La producció antropogènica d'antibiòtics ha provocat una malaltia dels ecosistemes microbians de dimensió planetària, i ha portat a la intractabilitat d'infeccions.

Mitjançant estudis evolutius es pot tractar de predir com respondrà el virus a la presència de fàrmacs, o quines variants és més probable que es propaguen en un futur.

La comprensió de les forces de canvi evolutiu que actuen sobre les poblacions, en conjunció amb les tècniques més modernes d’anàlisi genètica, ha anat aplicant-se en els darrers vint anys al servei de la conservació de la biodiversitat. Aquesta nova aplicació de la genètica ha rebut el nom de genètica de la conservació.

Darwin va reflexionar sobre la potencialitat de la selecció natural comparant-la amb els efectes que han aconseguit els éssers humans amb la selecció artificial. En aquest treball s’analitza com, encara que la similitud entre ambdós tipus de selecció és visible, hi ha també importants diferències. També es presenten dos exemples d’aplicacions de la teoria evolutiva: la possible importància de la selecció sexual en la introducció de peixos transgènics i la selecció de caràcters socials en el context d’una millora genètica respectuosa amb el benestar animal.

El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d'un famós article: «Res té sentit

Dues malalties com el càncer i la sida han reactivat la creació contemporània entorn de la malaltia en l'últim quart del segle passat. Dues afeccions maleïdes i sense guariment definitiu, que estan socialment farcides de tabús i metàfores. estigmatitzadores.

S'observa un seguiment desigual del Dia Mundial del Càncer als diaris analitzats, amb notícies sovint encapçalades per titulars sensacionalistes. Un altre perill que s'hi adverteix és la confusió entre informació i publicitat.

En aquest article comentem la situació del càncer de mama en el món i al nostre país, així com els principals factors de risc.

El diagnòstic del càncer en l'adolescent representa un autèntic daltabaix, ja que comporta pèrdua d'autoestima, de control i d'independència.

Només l'1% dels casos de càncer és hereditari, però s'han descrit més de 200 síndromes caracteritzades per l'agregació familiar de distints tipus de tumors.

El càncer és un dels problemes sanitaris més importants dels països occidentals, donada l'alta incidència i elevada mortalitat que té. En aquest article ens ocuparem dels factors externs capaços d'induir el desenvolupament d'un càncer: agents químics, físics i biològics.

Tothom té una idea més o menys clara del que representa un càncer: un conjunt de cèl·lules que es divideixen sense control. Darrere d’aquesta imatge simplista s’amaga un dels problemes de salut més complexos i més greus que existeixen.

De patologia de causa única i incurable ha passat a considerar-se una malaltia en la qual hi ha molts factors que predisposen a patir-la, curable en un percentatge molt alt de casos.

Aging and Medicine. Aging increases the demand on health services and medicine consumption. Fifty per cent of medicines are consumed by people over 65, especially those