Al cervell s’han pogut identificar diversos engranatges dedicats a modular l’equilibri entre activació i inhibició de l’agressió mitjançant substàncies químiques, conegudes com a neuroreguladors. Els plantejaments simplificadors inicials pretenien relacionar cada conducta específica amb l’activitat de transmissors químics particulars en regions cerebrals concretes. Els diferents tipus d’agressió diferien, segons aquests plantejaments, en el seu substrat neuroquímic, igual com ho fan en el neuroanatòmic.

Els ximpanzés formen comunitats que funcionen com una unió de grups. Aquestes comunitats les integra un nombre de femelles semisolitàries amb les seues cries i un nombre més gregari de mascles adults i subadults. La població de les comunitats pot variar entre 20 i 110 individus, mentre que els grups temporals per buscar menjar poden os­cil·lar entre 1 i 20 individus amb una mitjana entre 4 i 6. Aquests subgrups podrien ser independents dels altres durant dies. Els membres de la comunitat en poques ocasions van junts com un grup.

Tots els humans duem una complexa maquinària biològica dissenyada per fer servir tàctiques agressives en les interaccions conflictives amb els altres. L’esperança de recuperar el «paradís perdut», és a dir, una vida perpètuament plàcida i benigna amb totes les formes d’agressivitat i de violència desterrades és només una quimera. No pertany a aquest món. Les exigències sempre renovades de la competició vital han modulat l’aparició de ressorts defensius i ofensius que els individus saben reclutar amb major o menor facilitat, intensitat, subtilesa o crueltat.

El consumidor europeu està obsessionat amb consumir aliments sans i també segur. En conseqüència, la venda d’aliments funcionals a la Unió Europea s’ha incrementat notablement als darrers anys.

L’oli d’oliva ha format part de la història de moltes civilitzacions i té, com pocs aliments, la virtut de satisfer les nostres necessitats nutricionals més enllà de les merament energètiques.

Aquest article presenta una aproximació a l’oli d’oliva des de la gastronomia. Els autors presenten diverses textures resultat de preparacions amb oli d’oliva com a ingredient principal.

L’oli d’oliva és, alhora, un aliment i un condiment. Aquest article revisa els orígens històrics, geografia i valors gastronòmics d’aquest element fonamental de la dieta mediterrània.

En l'elaboració del suc d'oliva, la fruita només representa una proporció del 20-25 %. Produir oli d'oliva és un art que necessita de la física i la química per a obtenir un resultat de qualitat.

L’oliverar ha experimentat una sèrie de canvis amb conseqüències molt importants per al mateix sector. L'oliverar ecològic es presenta com un correu sostenible per a la zona mediterrània.

L'olivera és molt present a la cultura popular: apareix a poemes, cançons, contes... La collita d’olives i la producció d’oli jugaven un rol fonamental a terres de secà fins fa unes dècades.

L’olivera és una espècie identificada amb la Mediterrània. És una planta que demana condicions ecològiques particulars i la vàlua dels seus productes l’han convertida en un arbre emblemàtic.

Oliveres i oli d’oliva: elements que formen part de la nostra cultura des de fa milers d’anys, quan els fenicis i els grecs van estendre’n el cultiu per tot el Mediterrani.

El cinema de ciència-ficció es caracteritza per dos aspectes: la capacitat d'especulació i el sentit de meravella que produeixen les novetats que mostra.

Cinema i ciència no són mons incompatibles. O almenys no tenen per què. Tanmateix, la imatge cientificotècnica dibuixada al cinema no és molt encoratjadora. L'entreteniment ha d'estar enfrontat al rigor?

El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del segle XIX, van transformar la vida de les societats contemporànies. Les imatges a la

Aquest article ens fa un recorregut pel món del cinema submarí, que des dels seus orígens lligats a la fotografia submarina, ha provat de captar i comunicar al món els misteris dels fons oceànics.

Protegir els cetacis implica protegir els seus hàbitats. La creació d'àrees d'interest per a la seua conservació afavoreix el seu estudi i és compatible amb moltes activitats humanes

.

La sobrepesca és la pitjor amenaça que enfronten els nostres mars i oceans. Com a solució, la creació de reserves marines ha resultat ser prou popular, tot i que la seua efectivitat no està gaire clara.

How do we explore the seafloor and sub-seafloor? Tools and applications in Marine Geosciences. More than 70% of Earth's surface is covered by the oceans, however, there is little in-depth

Invisible nets. The art of clarifying how many marine organisms there are, what they are and what they do. The greater part of the biomass of living creatures in the

Els boscos marins, situats a onze quilòmetres de profunditat dels oceans, presenten una gran diversitat d’organismes animals. Hui en dia, malden per sobreviure a causa de l’acció humana.

Des de perspectives tan diverses com la filosofia, l'art o la literatura, el mar ha seduït la humanitat, ha estimulat la seua imaginació i li ha inspirat reflexions de tota mena.