El professor del CSIC Víctor de Lorenzo afirma que la biotecnologia serà de molta utilitat per a solucionar problemes de contaminació, tal i com a demostrar en nombroses investigacions.
0

Arma Diallo, un dels artífexs del Conveni Internacional de Nacions Unides contra la desertificació, ha sigut testimoni de les conseqüencies d'aquest problema mediambiental a Burkina Faso i té clar que només es pot afrontar amb cooperació.
0

El model neo-liberal, deshonestament globalitzador i clarament insostenible, requereix la construcció d’una alternativa que ens permeta avançar cap a un món ajustat a principis econòmica, social i ambientament sostenible.
0
Salvador Andrés i Santonja

Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.

1

Què és una abella pilladora? Per a què s'utilitzen la careta, el brescador, el cerificador o els desoperculadors? Aquests i altres termes integren el vocabulari de la mel.
0
Apicultura al País Valencipa

Repassada als inicis de l'apicultura al País Valencià. L'article també parla de com es regula la producció de mel per regions i els conflictes entre grangers i apicultors.

0

Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
1

L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.

1

S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
1

L’aliment utilitzat per les més de 15.000 espècies d’abelles és bàsicament el mateix: nèctar i pol·len. Però l’home només aprofita aquests productes en dues o tres espècies d’abelles mel·líferes.
0

L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
1

Parlar de perill d’extinció de l’apicultura potser és una mica alarmista, però si no reaccionem i no posem en marxa un bon pla gestor dels recursos apícoles, aquesta amenaça es farà realitat.

0

Les noves tecnologies genètiques impliquen canvis socials, morals i legals. És necessari un debat social com a exercici positiu i democràtic.
0
teràpia gènica

La teràpia gènica és una nova estratègia terapèutica basada en la modificació genètica de les cèl·lules. Aquest pocediment es presenta com una promesa terapèutica amb un gran potencial d'ús en tot tipus de patologies.
0

[caption id="attachment_10569" align="alignleft" width="200"] Figura 1. Comparació entre els cromosomes del ratolí i de l’home. Mitjançant el codi de colors, que corresponen als cromosomes del ratolí indicats en la part

0
genoma

L'entrada en el nou mil·lenni ha marcat una fita per a la biologia amb la publicació de la seqüència del genoma humà. Aquest projecte, completat en temps rècord gràcies a

0
Oriol Nel·lo

Josep Vicent Boira entrevista el geòleg i polític Oriol Nel·lo, sobre les claus polítiques, socials i ambientals per a construir una ciutat millor per al futur.
0

Els problemes de la societat actual fan necessari repensar el concepte de ciutadania en termes evolucionaris per tal que els drets més «complexos» formen part de futurs debats.
0

S’entén per confort climàtic l’existència de combinacions de paràmetres ambientals (fonamentalment temperatura, humitat, radiació i vent) que no generen estrès en el cos humà.

0
contaminació lumínica

Alguns països estan prenent consciència del problema de la contaminació lumínica i comencen a plantejar una política d'enllumenat ambientalment amistosa, respectuosa amb el regne animal.

0
el Jardí Botànic i els ocells

Aquest article defensa la necessitat de protegir els elements especials i fauna trobats en parcs i jardins que conviuen de manera artificial o natural amb les estructures urbanes de la ciutat.
0

La ciutat és un assoliment històric i social de la civilització, però allò que pot considerar-se una senyal de progrés evolutiu i cultural ha suposat el divorci de l'home amb la natura.

0
l'horta valenciana

L'horta és una víctima de la globalització. Les terres de cultiu són reemplaçades per la modernitat de la infraestructura regional i esdevenen un paisatge simbòlic condemnat a perdre terreny.

0

Als anys noranta van proliferar plataformes, associacions de veïns i partits polítics que manifestaren el seu malestar amb les mesures urbanes preses pel govern municipal de València.
0