Moltes persones se sorprenen quan s’assabenten que hi ha una cosa anomenada «síndrome de desviació asocial», o si es prefereix, un tipus de temperament o caràcter que comporta proclivitat a la delinqüència i la criminalitat. Com pot ser això quan les pressions culturals són tan poderoses i l’ambient influeix d’una manera tan òbvia per afavorir o incentivar la comissió de delictes en la societat?
Entrevista a Amparo Salvador Moya, professora de Química de la Universitat de Castella La Manxa, tastadora d’oli d’oliva i una de les veus més autoritzades en aquesta matèria de l’Estat espanyol.
El consumidor europeu està obsessionat amb consumir aliments sans i també segur. En conseqüència, la venda d’aliments funcionals a la Unió Europea s’ha incrementat notablement als darrers anys.
L’oli d’oliva ha format part de la història de moltes civilitzacions i té, com pocs aliments, la virtut de satisfer les nostres necessitats nutricionals més enllà de les merament energètiques.
Aquest article presenta una aproximació a l’oli d’oliva des de la gastronomia. Els autors presenten diverses textures resultat de preparacions amb oli d’oliva com a ingredient principal.
L’oli d’oliva és, alhora, un aliment i un condiment. Aquest article revisa els orígens històrics, geografia i valors gastronòmics d’aquest element fonamental de la dieta mediterrània.
En l'elaboració del suc d'oliva, la fruita només representa una proporció del 20-25 %. Produir oli d'oliva és un art que necessita de la física i la química per a obtenir un resultat de qualitat.
L’oliverar ha experimentat una sèrie de canvis amb conseqüències molt importants per al mateix sector. L'oliverar ecològic es presenta com un correu sostenible per a la zona mediterrània.
Oliveres i oli d’oliva: elements que formen part de la nostra cultura des de fa milers d’anys, quan els fenicis i els grecs van estendre’n el cultiu per tot el Mediterrani.
El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del segle XIX, van transformar la vida de les societats contemporànies. Les imatges a la
Protegir els cetacis implica protegir els seus hàbitats. La creació d'àrees d'interest per a la seua conservació afavoreix el seu estudi i és compatible amb moltes activitats humanes
.