Alguns estudis recents mostren que els joves semblen cada vegada més desinteressats per la ciència. Resultats escolars mediocres en les assignatures científiques o l’elecció d’estudis que privilegien les branques de la sociologia o de l’economia mostren que els joves s’han tornat pràcticament al·lèrgics a l’ensenyament de les ciències.
0

Sembla absurd decidir per un vot la veritat d’un teorema de matemàtiques o la realitat d’àtoms i molècules. Fins i tot entre els campions de la democràcia, se sol admetre que les proposicions científiques no tenen res a veure amb el sufragi universal. La ciència escapa al domini públic, tothom ho sap.
0

El Renaixement ha estat qualificat sovint d’“època de descobriments”. Encara que avui dia pocs historiadors compartesquen les opinions de Jacob Burckhardt, historiador suís del segle XIX que va dir que el Renaixement era l’època del “descobriment del món i de l’home”, és impossible no sorprendre’s pels importants descobriments científics i geogràfics d’aquesta època.
0

Per a molts científics, la ciència és una activitat cultural més dintre de les relacions socials. “Cultura menos ciencia igual a humanidades”, titulava Jorge Wagensberg un dels seus articles l’any passat. “La ciencia también es cultura”, és el títol d’una conferència que Manuel Toharia ha donat en diversos llocs recentment.
0

Relfexionem sobre la fam al món, l'alimentació sostenible o els animals de granja en aquest article compromés amb la bona qualitat dels aliments.
0

El fast food o menjar ràpid, com a estil d’alimentació (i fins i tot de vida), és –sota els paràmetres més comuns i coneguts–, d’origen nord-americà. Comença, a mitjan segle XIX, amb l’elaboració de menjars bons i llestos.
0

Els resultats de les recerques científiques han revelat que els sistemes necessaris per a detectar els sabors –els sentits del gust i l’olfacte– estan ben desenvolupats abans de l’infantament. Després del naixement, el nadó ja és capaç de percebre els sabors dolç, agre i amarg tastant menjars tan bé com una àmplia varietat d’aromes.
0
textura aliments

La textura dels aliments El sabor i la textura són dos criteris que s’utilitzen per a caracteritzar i acceptar o rebutjar els aliments. El delicat sabor d’una torta del Casar, típica

0

Els sentits del gust i de l’olfacte són instruments que contribueixen a modular la gana, en tant que des d’una perspectiva evolutiva, es pot conjecturar que la sensació de plaer alimentari va haver de sorgir de la necessitat de distingir en la variada oferta de la naturalesa els elements òptims i sans dels perjudicials i fins i tot verinosos.
0

Com aconseguir que puge el suflé? Com coure la carn perquè siga tendra? Com evitar de malmetre la maionesa i, si s’ha triat, tornar a lligar-la? Cal posar rovell d’ou en l’allioli? I per què a vegades es diu que la salsa necessita un additiu, siga patata bullida, siga molla de pa arremullada en llet?
0

La història de l’alimentació humana ha tingut tres instants crucials. El primer es va produir fa dos milions i mig d’anys en algun lloc d’Àfrica, quan alguns prehomínids van començar a incorporar petites porcions de carn a la seua dieta vegetariana.

0

Ens imaginem una conversa entre un robot i un humà? Analitzem el desenvolupament del llenguatge en els diversos aparells actuals.
0
concert

Us mostrem el llenguatge des de quatre perspectives diferents: la lingüística, l'antropològica, la psicologica i la neurològica.
0
homes conversant

Hopefully it’s a tale about monsters. The evolution of languages: continuity and catastrophe. The biological evolution of human language is basically a continuous process in which bodily preconditions were provided.

0

Humanization and the language process. Six million years ago the big apes started an evolutive process that gave rise to our own species, Homo sapiens. No matter how many biological

0
persones conversant

From signification to communication: taking a look at non-human signalling. Within a social context animal signalling displays diversity along two convergent axes, from expression to fully intentional communication and from close

0
persones conversant

Mostrem les causes de les patologies del llenguatge, les seues bases biològiques i una breu evolució històrica del desenvolupament de les investigacions.
0
persones conversant

Does the language faculty lie in our genes? Traditionally, language was considered as one of the most representative examples of cultural transmission (as opposed to biological transmission), a purely cultural

0

Don’t talk about it! The origin of language is taboo. The origin of language has traditionally been a rather difficult issue within linguistic theory. Mankind descends from primates and linguistic

0
Noam Chomsky

Noam Chomsky va revolucionar el camp de la Lingüística quan el 1957, amb Syntactic Structures, va argumentar que l’adquisició del llenguatge és part de l’estructura natural o innata del cervell humà.
0

La qüestió dels fonaments biològics del llenguatge ha interessat des de sempre i pot orientar-se segons es conceben les llengües com a instrument de coneixement o com a eina de comunicació.

0

Les muntanyes valencianes ofereixen una varietat excepcional de rutes per a fer excursions, tant a peu com amb la bicicleta.
0

Més de dos-cents pobles han sigut abandonats al pirineu català al llarg del segle XIX i principis del XX. Perquè? Què podem fer per remediar-ho?
0

D'on ve l'expressió «anem a fer palma»? perquè les plantes més populars a la valència rural eren l'espart i el margalló? tot açò i més, en aquest article
0