Scott Atran

Scott Atran és un líder de la recerca en antropologia. Investigador del CNRS francès i professor de la Universitat de Michigan, divideix el seu temps entre les obligacions acadèmiques nord-americanes i europees, però més de la meitat de cada anualitat la dedica als seus estudis de camp a Indonèsia, Pakistan, Afganistan, Palestina i altres llocs on ha decidit estudiar els ingredients que alimenten el brou del jihadisme i la seva preeminència en el món musulmà així com el seu paper en el conflicte, de gran abast, entre l’islamisme combatiu i Occident.
0
terrorisme

El darrer dilluns de maig els nord-americans celebren el Memorial Day, una festivitat dedicada als caiguts per la pàtria en les guerres on ha participat el país que capitaneja el món des de fa un segle ben llarg. La tradició demana una fonda observança del record i homenatges florals a les tombes dels soldats, però el fet de caure en primavera avançada converteix l’efemèride en un weekend immillorable per fer un tast de l’entrada del bon temps i gaudir de passejades i barbacoes ufanoses.
0

Encara que el concepte clínic de psicopatia es troba estretament relacionat amb la conducta criminal, i particularment amb la violència criminal, no podem acceptar, ingènuament i erròniament, que tots els psicòpates cometen crims violents o que les persones que porten una vida antisocial i criminal han de ser necessàriament psicòpates. Tanmateix, quan els psicòpates cometen crims, ho fan exhibint un patró –quantitativament i qualitativament– diferent al d’altres delinqüents violents.
0

Moltes persones se sorprenen quan s’assabenten que hi ha una cosa anomenada «síndrome de desviació asocial», o si es prefereix, un tipus de temperament o caràcter que comporta proclivitat a la delinqüència i la criminalitat. Com pot ser això quan les pressions culturals són tan poderoses i l’ambient influeix d’una manera tan òbvia per afavorir o incentivar la comissió de delictes en la societat?

0

El primer manament de qualsevol ésser viu és sobreviure. Per sobreviure ha d’evitar els perills interns (malalties) o externs (irritants físics, depredadors). Per poder evitar aquests perills l’organisme utilitza dos tipus de sistemes: un sistema de reconeixement dels senyals d’alarma i un sistema de capacitat de resposta una vegada identificada l’alarma. El sistema immunològic és un dels exemples més clars d’aquest tipus de sistemes dedicat a combatre les noxes que s’introdueixen en l’organisme. Si l’ambient fóra estable, no hi hauria necessitat de sistema nerviós.
0

Al cervell s’han pogut identificar diversos engranatges dedicats a modular l’equilibri entre activació i inhibició de l’agressió mitjançant substàncies químiques, conegudes com a neuroreguladors. Els plantejaments simplificadors inicials pretenien relacionar cada conducta específica amb l’activitat de transmissors químics particulars en regions cerebrals concretes. Els diferents tipus d’agressió diferien, segons aquests plantejaments, en el seu substrat neuroquímic, igual com ho fan en el neuroanatòmic.
0
ancestres violents

Els ximpanzés formen comunitats que funcionen com una unió de grups. Aquestes comunitats les integra un nombre de femelles semisolitàries amb les seues cries i un nombre més gregari de mascles adults i subadults. La població de les comunitats pot variar entre 20 i 110 individus, mentre que els grups temporals per buscar menjar poden os­cil·lar entre 1 i 20 individus amb una mitjana entre 4 i 6. Aquests subgrups podrien ser independents dels altres durant dies. Els membres de la comunitat en poques ocasions van junts com un grup.
0
violència

Tots els humans duem una complexa maquinària biològica dissenyada per fer servir tàctiques agressives en les interaccions conflictives amb els altres. L’esperança de recuperar el «paradís perdut», és a dir, una vida perpètuament plàcida i benigna amb totes les formes d’agressivitat i de violència desterrades és només una quimera. No pertany a aquest món. Les exigències sempre renovades de la competició vital han modulat l’aparició de ressorts defensius i ofensius que els individus saben reclutar amb major o menor facilitat, intensitat, subtilesa o crueltat.
0
Entrevista a Amparo Salvador Moya

Entrevista a Amparo Salvador Moya, professora de Química de la Universitat de Castella La Manxa, tastadora d’oli d’oliva i una de les veus més autoritzades en aquesta matèria de l’Estat espanyol.

0
A la salut pels aliments

El consumidor europeu està obsessionat amb consumir aliments sans i també segur. En conseqüència, la venda d’aliments funcionals a la Unió Europea s’ha incrementat notablement als darrers anys.

0
Ciència de l’oli d’oliva

L’oli d’oliva ha format part de la història de moltes civilitzacions i té, com pocs aliments, la virtut de satisfer les nostres necessitats nutricionals més enllà de les merament energètiques.

0
L’oli i el sentit del tacte

Aquest article presenta una aproximació a l’oli d’oliva des de la gastronomia. Els autors presenten diverses textures resultat de preparacions amb oli d’oliva com a ingredient principal.

0
L’oli d’oliva, aliment de déus i d’homes

L’oli d’oliva és, alhora, un aliment i un condiment. Aquest article revisa els orígens històrics, geografia i valors gastronòmics d’aquest element fonamental de la dieta mediterrània.

0
oli d'oliva

En l'elaboració del suc d'oliva, la fruita només representa una proporció del 20-25 %. Produir oli d'oliva és un art que necessita de la física i la química per a obtenir un resultat de qualitat.

0
Una agricultura sostenible: l’oliverar ecològic

L’oliverar ha experimentat una sèrie de canvis amb conseqüències molt importants per al mateix sector. L'oliverar ecològic es presenta com un correu sostenible per a la zona mediterrània.

0
Secrets de l’olivera

L'olivera és molt present a la cultura popular: apareix a poemes, cançons, contes... La collita d’olives i la producció d’oli jugaven un rol fonamental a terres de secà fins fa unes dècades.
0
L’arbre mil·lenari de la Mediterrània

L’olivera és una espècie identificada amb la Mediterrània. És una planta que demana condicions ecològiques particulars i la vàlua dels seus productes l’han convertida en un arbre emblemàtic.
0
L’arbre evitern

Oliveres i oli d’oliva: elements que formen part de la nostra cultura des de fa milers d’anys, quan els fenicis i els grecs van estendre’n el cultiu per tot el Mediterrani.

0

El cinema de ciència-ficció es caracteritza per dos aspectes: la capacitat d'especulació i el sentit de meravella que produeixen les novetats que mostra.
0
Jurassic Park

Cinema i ciència no són mons incompatibles. O almenys no tenen per què. Tanmateix, la imatge cientificotècnica dibuixada al cinema no és molt encoratjadora. L'entreteniment ha d'estar enfrontat al rigor?
0
56.2-48

El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del segle XIX, van transformar la vida de les societats contemporànies. Les imatges a la

0
Paul K. Dayton

Paul K. Dayton és professor en un dels centres oceanogràfics de millor reputació del món, la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia. Entre d'altres temes, parlem amb ell dels problemes d'un científic compromès.
0
cinema submarí

Aquest article ens fa un recorregut pel món del cinema submarí, que des dels seus orígens lligats a la fotografia submarina, ha provat de captar i comunicar al món els misteris dels fons oceànics.
0

Protegir els cetacis implica protegir els seus hàbitats. La creació d'àrees d'interest per a la seua conservació afavoreix el seu estudi i és compatible amb moltes activitats humanes

.

0