Esfera armil·lar MUNCYT

El Museo Nacional de Ciencia i Tecnologia (MUNCYT) de Madrid va ser creat el 1980. Des d'aleshores, ha anat creant una important col·lecció científica.
0
Museo Instituto Xelmírez I Galícia

Des de 1987, el Grupo Interdisciplinar das Ciencias e das Técnicas ha realitzat una important tasca per a recueprar el patrimoni científic de Galícia.
0
Museu de Ciències Naturals de València

El Museu de Ciències Naturals de València acull una de les millors col·leccions europees de mamífers fòssils gràcies a l'enginyer José Rodrigo Botet.
0
Instruments científics: ressonadors de Helmholtz

Els instruments científics ofereixen una finestra privilegiada per recollir les pràctiques científiques i oferir una visió molt més humana de la ciència.
0
Junta de Ciències Naturals de Barcelona

La conservació del patrimoni científic ha d'incorporar-se a la vida cultural. Però, què s'ha de preservar? Per què i en quines condiciones?
0
Col·leccions científiques

Les col·leccions científiques comencen a trobar el seu lloc dins els estudis d'història de la ciència i de les iniciatives de recueperació patrimonial.
0

Durant segles, els llauradors han viscut de la terra d’horta o de la terra de secà, dos mons complementaris. La terra de reg –sempre ha gaudit d’una gran estima entre els valencians– conforma agrosistemes productius de molt variades dimensions i no sempre litorals.
0
13-22

No fa massa temps, Roland Courtot —un geògraf de la Université de Provence i amic de la nostra universitat— reflexionava sobre la dinàmica social i espacial de l’horta de València dels darrers anys i constatava una situació crítica.
0
Rafael Rebolo

Entrevista amb Rafael Rebolo, professor d’investigació del CSIC i coordinador de l’àrea d’Investigació de l’Institut d'Astrofísica de Canàries.
0
Francisco Sánchez

Entrevista a Franisco Sánchez, fundador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, que ha dirigit fins a convertir-lo en referència de l’astrofísica mundial.
0

El prestigi cièntific de l’Institut d'Astrofísica de Canàries s’ha consolidat a nivell internacional gràcies als descobriments dels seus astrofísics.
0

Els dolls són els canals pel quals ingents quantitats d'energia i matèria són transportades des dels nuclis de les radiogalàxies i dels quàsars a l'espai intergalàctic.
0

L’acceptació definitiva de l’existència d’estels de neutrons es va produir el 1967, quan es descobreix el primer púlsar.
0

L’acreció sobre un objecte compacte és el mecanisme més eficient per generar energia; per exemple l’eficiència en la síntesi de l’heli a partir de l’hidrogen és, a penes, una dècima part d’aquell»
0

Fundat el 1908 pel catedràtic Ignacio Tarazona, l’Observatori de la Universitat de València va quedar instal·lat en l’edifici del carrer de la Nau, on va complir durant molts anys la triple funció de donar suport a la docència, ser un centre d’investigació i promoure la divulgació astronòmica.
0

És possible convertir part de l’energia continguda en una ona electromagnètica en una ona gravitatòria
0

Fins fa molt poc es pensava que l’univers solament contenia galàxies, matèria fosca i radiació, però les observacions recents de supernoves llunyanes de tipus Ia semblen indicar que actualment l’expansió de l’univers es va accelerant. Si això resulta definitivament cert, deu existir algun altre component energètic que produesca la força.
0

Els mapes tridimensionals de la distribució de galàxies a gran escala, allò que anomenem la macroestructura còsmica, ens mostren un univers on les galàxies s’agrupen en cúmuls i formen estructures més grans en forma de parets i filaments. Com es construeixen aquests mapes?
0

El Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) naix a finals dels anys vuitanta com una línia d’investigació dins del Departament de Matemàtica Aplicada i Astronomia que més tard es consolida dins del Departament d’Astronomia i Astrofísica i en l’Institut de Ciències dels Materials de la Universitat de València.
0

El ràpid desenvolupament actual dels mètodes i de les tècniques d’observació en astronomia permet l’estudi d’objectes cada vegada més dèbils i llunyans, i dóna lloc a nombrosos descobriments de fenòmens l’existència dels quals ni tan sols se sospitava, com els estels Be.
0

L’interès de l’home per mirar el cel ha estat una constant al llarg de la seua història. Tenim constància d’aquesta atracció des de les primeres civilitzacions, el que converteix l’astronomia

0