Actualment, la ciutadania interessada en temes científics té al seu abast nombroses vies per a accedir-hi, des dels formats clàssics dels llibres i les revistes de divulgació, passant per programes televisius o radiofònics, fins a les plataformes i xarxes de la internet social.
En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. Ací s'analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal.
Fins a quin punt els ximpanzés cacen cooperativament? L’evidència disponible apunta que, amb experiència, són capaços de coordinar-se, però no queda clar si també poden col·laborar segons una estratègia compartida.
La socialitat proporciona als primats beneficis com una xarxa de suport més gran i més oportunitats d’aprenentatge, però també planteja reptes relacionats amb la competitivitat i la coordinació.
Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.
La Germandat Prerafaelita i el moviment Arts & Crafts van buscar en la natura i les llegendes medievals l'autenticitat que consideraven perduda.
L'elecció de parella en els éssers vius està determinada pel que els individus consideren bell. La bellesa té un sentit biològic compartit per multitud d'espècies.
Al llarg de l’evolució, els animals amb reproducció sexual han explotat el procés de detecció de la bellesa per a maximitzar el seu atractiu per a l’altre sexe.
El debat sobre la percepció de la bellesa per part dels animals no humans no té una resposta simple. Aquest article analitza les relacions entre selecció natural i criteris estètics.
En un món on sembla que el millor seria passar-hi desapercebut, molts organismes exhibeixen impúdicament la seua bellesa. Podria fins i tot dir-se que estem envoltats de bellesa. Una bellesa