Dones_laboratori_farmacia

El present article vol aportar una reflexió personal des del punt de vista de la història cultural sobre els contextos i els condicionants que han provocat l'exclusió de les dones de l'àmbit de la ciència.

0

La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se

0
Joan Francesc Mira i Antonio Ariño

A finals dels anys vuitanta, Joan Francesc Mira va proposar a Antonio Ariño la possibilitat de publicar un llibre sobre les festes valencianes a la col·lecció «Temes d'Etnografia Valen-ciana», que

0

El 18 de maig de 2001 la UNESCO va declarar el Misteri d'Elx «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat», declaració que es va veure reforçada el

0

A Itàlia se celebren multitud de festes populars protagonitzades per l'ofrena de pans cerimonials. La presència de pans votius, de vegades antropomorfs, s'escampa per diverses regions. A Sicília encara s'observa una àmplia tipologia de pans cerimonials, en particular amb motiu de les festes de Sant Josep i Setmana Santa. Aquests pans tan «particulars» s'ofereixen també, però, amb motiu d'altres diades i de moltes festes patronals o d'especial rellevància per a una comunitat concreta. De particular interès són, per la forma i l'ús ritual, els pans antropomorfs ofrenats com a exvots per recompondre l'ordre del cos i del cosmos.

0

El calendari tradicional es veu fortament influït per l’alimentació. Moltes festes estan lligades de manera inseparable a costums relacionats amb el menjar. A la regió italiana del Piemont, el patrimoni gastronòmic viu un procés de revaloració i reinterpretació que obeeix a una lògica creativa que proposa eixir de la crisi econòmica amb la recuperació del saber tradicional. En aquest corrent de pensament es troben moviments com Slow Food i iniciatives com la que duu a terme la Universitat de Ciències Gastronòmiques per censar l’ús d’aliments en les festes populars.
0
74-75

El decret 40/2007 de la Generalitat Valenciana va declarar Monument Natural el camí dels pelegrins de les Useres, que cal preservar perquè sustenta una de les celebracions més antigues del

0

L'article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d'estatus social basats en l'edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.
0
Sant Antoni

[caption id="attachment_8743" align="alignleft" width="250"] Mario Rabasco[/caption] Al si de la modernitat la festa s’ha convertit en celebració reflexiva de la identitat, porta d’accés a la transcendència de la pròpia quotidianitat i

0
El calendari festiu.

Els dos modes bàsics d’elaboració de calendaris, el de dies assenyalats i el de cicles estacionals o mensuals, els mostren com una sèrie de codificacions que revelen una concepció qualitativa del temps, i ambdós són formes institucionalitzades.
0
muixeranga algemesí

La Muixeranga, revaloritzada, gaudeix d'un excel·lent estat de salut, creix en nombre de membres, és imitada en altres pobles valencians i navega amb rumb segur enmig de la mar grossa de la globalització.
0

Com a institució social, la festa és universal: no es coneix societat que no tinga els seus propis rituals festius. Però, què és una festa? Més

0

De les institucions privatives de la humanitat, poques semblen tan atraients i alhora tan intranscendents com les festes. L’humà és l’únic ésser viu que celebra festes, però alhora les festes es defineixen com a activitats purament fútils, ocioses i gratuïtes, que no serveixen per a res pràctic.
0
Francesc Miralles

Entrevista a Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940), historiador per la Universitat de Barcelona, crític d’art i expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet.

0
Turisme i cales

L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.

0
literatura balear

A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
0
cales a Mallorca

L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.
0
El carst ajuda a la formació de coves

La convergència de diversos factors és essencial en la gènesi de les cales. El carst, provocat per la dissolució de roques calcàries i responsable de la formació de la majoria de coves, n'és un destacat.

0
pintura mallorquina

El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
0
desembocadures fluvials

A les costes mediterrànies calcàries les cales són petites raconades que es troben per tot arreu. Són desembocadures fluvials envaïdes per la mar i retreballades pels processos càrstics i marins.

0

Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.

0

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada, que tingui llum de barques i pinar i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Blai Bonet. «La cala», Entre el

0
biodiversitat agrícola

La pèrdua de diversitat agrícola que es produeix des de fa dècades fa urgent la realització d'estudis específics per recuperar i conservar les varietats locals i els coneixements relacionats amb el seu conreu.
0
60-54

El 7 de juliol de 2005, The New York Times publicava un article d’opinió de Christoph Schönborn, cardenal arquebisbe de Viena. En aquest text titulat Finding

0