Tabac i salut

L’article revisa el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’informació sobre el tabac i l’evolució que aquest enfocament ha tingut en el control del tabaquisme.
0
crisis sanitàries grip A

El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.
0
malalties poc freqüents

Quin és el discurs dels mitjans de comunicació sobre les malalties rares? Ho estudien en aquest article Antonio M. Bañón i Josep A. Solves.
0
medicaments societat hipermedicalitzada

«Estem realment més malalts? Ens creiem malalts? O és que consumim salut? Totes tres coses alhora». Ens ho explica en aquest article Milagros Pérez Oliva.
0
Vacunes

Les condicions en què es pot informar la gent i aquesta pot participar activament de manera significativa en la gestió de la seua salut són un repte global, explica Scott C. Ratzan.
0
Communicating health

Una bona comunicació és fonamental en la promoció i manteniment de la salut, tant individual com col·lectiva. Malgrat la gran quantitat d’informació accessible que hi ha actualment, encara persisteixen concepcions errònies en temes fonamentals com les vacunes o la prevenció i el tractament de determinades malalties greus i cròniques com el càncer o la sida.

0

Urey i Millervan reconèixer que en els processos químics generals que ocorren a la superfície de la Terra participaven tres components generals: l'energia, l'atmosfera i els oceans.
0

L’atmosfera de Tità amaga una de les químiques orgàniques més complexes del sistema solar, començant amb el nitrogen i el metà que permet la formació d’hidrocarburs i nitrils i fins i tot de molècules prebiòtiques.
0

El concepte d’un món de l’RNA és una hipòtesi amb gran arrelament en les dades empíriques i parteix d’una perspectiva científica llarga i complexa de més de cinquanta anys, diverses propostes independents de vida primordial sense proteïnes.
0

Les condrites carbonàcies són meteorits que contenen carboni. Provenen d’asteroides primitius i són les úniques que, a hores d’ara, han aportat mostres d’evolució química per a les anàlisis en laboratori. Els estudis han revelat que existia una abundant química orgànica en el sistema solar abans del començament de la vida terrestre. Amb l’arribada de meteorits i cometes, aquests processos podrien haver impulsat l’origen de la bioquímica del nostre planeta.
0

El problema de l’origen de la vida no es pot explicar apel·lant exclusivament als mecanismes de l’evolució darwiniana, com un gran nombre d’experts tendeix a pensar, sinó que requereix un profund canvi de perspectiva.
0

El cenancestre es defineix com l'últim ancestre comú de tots els éssers vius que existeixen en l'actualitat. La seua naturalesa s'ha inferit a partir de la identificació dels gens homòlegs entre els llinatges d'arqueus, bacteris i eucariotes. Aquestes inferències indiquen que el cenancestre posseïa un sistema de traducció de proteïnes relativament modern i que era semblant en complexitat a una cèl·lula actual. No obstant això, els enzims clau que s'encarreguen tant de la replicació del material genètic com de la biosíntesi de les membranes cel·lulars no són homòlegs entre els bacteris, els arqueus i els eucariotes. Aquí revisem breument la història del concepte de l'últim ancestre comú i les distintes hipòtesis que s'han proposat sobre la seua biologia.
0

«La qüestió de l'origen de la vida és un dels problemes fonamentals de la ciència.» Pocs deuen estar en desacord amb aquesta afirmació del bioquímic rus Aleksandr I. Oparin, iniciador

0

El lingüista americà George Lakoff (Nova Jersey, 1941), eminent professor -Richard i Rhoda de Ciència Cognitiva de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, comenta amb Mètode la seua trajectòria com a investigador en lingüística cognitiva.
0

A pesar de l’impressionant progrés de la biologia molecular i del coneixement de l'ADN, a hores d'ara continuem sense poder explicar adequadament com s’organitzen les proteïnes per convertir-se en organisme.
0

Aquest article tracta del discurs científic com a discurs retòric des del punt de vista de l’estructura de les parts clàssiques del discurs oral (i de totes les classes de discursos). La funció de l’argumentació en el discurs amb la finalitat perlocutiva de convèncer els receptors és estudiada com un fonament de la naturalesa retòrica del discurs científic. Es du a terme l’anàlisi d’un text de Santiago Ramón y Cajal per mitjà de les eines proporcionades per la retòrica de manera que es prova el caràcter retòric del discurs científic. La principal contribució d’aquest article és determinar el paper axial de l’argumentació en el discurs científic i demostrar que s’estén al llarg d’aquest.

0
62-86_capsalera

La tragèdia de l'epidèmia d'ebola de 2014 a l'Àfrica occidental va empitjorar per culpa de la retòrica que va fer servir l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que mostrava el personal mèdic com els salvadors d'una població irracional i impulsiva. Aquesta retòrica generalitzada es basa en una imatge enganyosa del coneixement científic que presenta els seus artífexs com una comunitat amb poders i immunitats especials. Aquesta anàlisi mostra que una retòrica d'aquestes característiques va cegar la comunitat internacional, que no va veure el risc que les instal·lacions sanitàries i els seus treballadors es convertiren en vectors de transmissió de la malaltia. Aquest cas il·lustra per què l'anàlisi retòrica ha de formar part d'un enfocament científic complet que permeta adquirir, compartir i implantar coneixement.

0

La preservació d’una pluralitat d’espais de producció científica fonamentats en una pluralitat de llengües esperona més la creativitat que un espai únic i homogeni.
0
52-86_caps

Aquest article analitza la figura del científic en les ficcions narratives actuals caracteritzada per hordes de zombis i l'enfonsament de la civilització.
0
41-86

Les paradoxes –i els problemes que aquestes susciten a la lògica– poden rastrejar-se, com a objecte de reflexió, des dels sofistes fins als matemàtics i filòsofs del llenguatge contemporanis, passant per Aristòtil, Abel o Russell, mentre l'àlgebra retòrica es convertia en àlgebra sincopada i finalment en àlgebra simbòlica.  La paradoxa pot ser vista com un entrebanc que impedeix el raonament asèptic, però també com un estímul provocador per a la imaginació i per a la praxi argumentativa o persuasiva, un recurs retòric que ha mobilitzat al llarg de la història les energies del pensament rigorós a fi d'evitar el «contraban» de les fal·làcies en els discursos de tota mena. Un repte, doncs, que suscita la creativitat en l'àmbit d'una cultura deutora de la tradició retòrica.

0

La retòrica s'ha vinculat des de sempre a l'activitat pràctica del mercat o del fòrum, a la interacció social, a les armes verbals del debat, a

0

Aquest article explora alguns dels aspectes socials, polítics i econòmics dels anomenats «escèptics» o «opositors» al canvi climàtic i com han marcat l'opinió pública en el context nord-americà.

0

Aquest article examina la cobertura televisiva dels tres informes de 2013 i 2014 dels grups de treball (WG) de l’IPCC en cinc països europeus: Alemanya, Noruega, Polònia, Espanya i el Regne Unit.

0

Urgeix realitzar una reforma fiscal verda per afrontar el canvi climàtic, però hi ha qui argumenta que aquestes mesures són una càrrega desproporcionada per a les persones amb rendes baixes.

0