La determinació o constatació experimental dels mecanismes fisiològics de les malalties sol ser una tasca molt complexa. Aquest fet ha convertit l’epidemiologia en la principal eina de generació de coneixement en l’àmbit mèdic. L’epidemiologia aprèn sobre les malalties a partir de l’observació de la salut en col·lectius de persones, en compte de basar-se en l’observació individual d’aquestes. Si la principal eina de generació de coneixement mèdic es basa en l’observació de col·lectius de persones (mostres d’una població) de les quals voldrem aprendre (fer inferència), es fa clar el nexe entre l’estadística i la medicina. Al llarg d’aquest article il·lustrem aquest nexe presentant tres àrees d’investigació estadística d’especial utilitat per a la investigació biomèdica.

0
52-83

Les dades massives (big data) representen un recurs sense precedents per a afrontar reptes científics, econòmics i socials, però també incrementen la possibilitat de traure conclusions enganyoses. Per exemple, l'ús d'enfocaments basats exclusivament en dades i que es despreocupen de comprendre el fenomen en estudi, que s'orienten a un objectiu esmunyedís i canviant, que no tenen en compte problemes determinants en la recopilació de dades, que resumeixen o «cuinen» inadequadament les dades i que confonen el soroll amb el senyal. Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l'estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics, com les estratègies d'eficiència computacional, la integració de dades heterogènies, estendre els fonaments teòrics a qüestions cada vegada més complexes i, potser el més important, formar una nova generació de científics capaços de desenvolupar i implantar aquestes estratègies.

0

Ens acceptaríeu una aposta? Deixem-ho en una invitació a llegir el vostre periòdic habitual. Estem segurs que hi trobareu gràfics, taules, percentatges, algun histograma

0

Un recorregut per la pintura de paisatges nord-americana del segle XIX Images of the New World. The American landscape painting of the 19th century is practically unknown in Europe. In

0

El paisatge romàntic Painted emotions. Romantic landscape. Recognition of the Landscape as a first class genre of painting was one of the most important conquests of XIX century Art. Romanticism, through

0

Geographical Science, painting and beauty. This article reflects on the geological and geographical foundations of beauty, which is reminiscent of the title of an article written in the twenties by

0

El «Mundus Subterraneus» d'Athanasius Kircher Between Science and Imagination. The «mundus subterraneus» by Athanasius Kircher. The Jesuit Athanasius Kircher (1602-1680) was influenced by the conceptions of nature in the XVI century,

0

Mantegna, Oració a l’Hort, ca. 1455. Tremp sobre taula. Londres, National Gallery. Mantegna ha suprimit gairebé tots els elements vegetals i agradosos. Un lloc rocós, aspre i escarpat endurit per

0

Fra Angelico, Adoració dels Mags, ca. 1451-1453. Washington, National Gallery of Art. The bird in Renaissance painting. This article talks about some of the symbolic icons of renaissance painting and in

0

Immortality of the ephemeral: the secrets of floral paintings. Despite frequently being dismissed as a “minor genre”, floral still-life painting constitutes one of the most remarkable phenomena not only

0

La vista, el dibuix i el coneixement de la natura en temps del GòticMatthew Paris, Cronica Majora. Corpus Christi College, Cambridge; ms. 16, foli 4r. L’anotació que diu que

0

La percepció de la natura en l'artLa natura com a producte de la cultura ha estat el tema fonamental de la representació artística en nombrosos períodes de la història de

0
56.2-48

El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del

0
105-48

De la mateixa manera que els invents que van precedir el cinematògraf van ser objecte de l'ús científic, també la primera càmera de cine va obrir noves

0
103portada-48

Llanternista. Pre-Cinema: cinema as a technological development. The search for animated images already had a long history before the coming of cinema at

0
99portada-48

En l’àmbit de la medicina, la idea del pillet descansava sobre la noció llavors estesa de «degeneració de la raça» i es va traduir

0
93portada-48

En La invasió dels ultracossos es planteja una vertadera transgènesi: se suggereix un suposat origen de la raça humana format per hibridació d'éssers vinguts de l'espai amb simis del nostre

0
84portada-48

Els vegetals han inspirat nombroses narracions mitològiques. Annibale Carracci (1560 - 1609), representa en aquesta escena de l'Odissea, Ulysse et Circé, com Hermes li agrega la

0
77portada-48

Scientists at 24 frames a second. The portrait of a scientist in the movies reflects the social attitudes against science, which too often

0
72portada-48

Robot-audience. Science, technology and the human condition in the film by Stanley Kubrick and Steven Spielberg. Cinema is a scientific and technological development

0
67.2-48

Ellen Ripley (Sigourney Weaver), l'única supervivent de la nau Nostromo en Alien, el vuitè passatger. The Science Fiction Movie. This article reviews some

0
59b.2-48

Cinema and Science are not incompatible worlds. Or at least they don't have to be. Both of them feed on fiction and

0
78-82

Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qüestionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle xx apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori»(lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips sinó com a persones corrents, que es dediquen a la ciència com es dedicarien a qualsevol altra professió en un context real, i compromesos amb els problemes ètics i socials que implica la investigació. En aquest article veurem les raons que expliquen l’aparició d’aquesta «literatura de laboratori».

0

Aquest article analitza The Manhattan Projects, sèrie de còmics que explica una història alternativa sobre el final de la Segona Guerra Mundial en què el Projecte Manhattan amaga altres activitats més relacionades amb la ciència-ficció. Aquest treball analitza la translació del concepte de vida imaginària encunyat per Marcel Schwob a la història de la ciència en el segle xx.

0