Universitat de València
MENU
mobile-logo
Universitat de València

Donàvem aquest nom a tres plantes ornamentals diferents que identificàvem pel color de les flors: blau, groc o blanc. Però només aquest últim, el blanc, era, pròpiament, el gesminer, l’arbust delicadíssim per mantenir aixecades les branques del qual –d’escorça llenyosa a partir del segon o tercer any de vida– s’havia de disposar d’alguna mena d’enreixat, de rafal o de pòrtic, de pèrgola, de tanca o de paret.
30 Gen 2012
0
Monogràfic
36-22

Growth without development. With respect to the future of historic market gardens. A coordinated policy is essential to protect what remains of the market gardens. Few European cities have an

26 Gen 2012
0

Ja d’antic n’hi havia hagut un al jardí vell, sota el pi de pinyons, vora el llimoner de més al nord, que feia unes roses bellíssimes, intensament perfumades, de pètals vellutats de color vermell fosc, gairebé granat, però el vam assecar amb una poda equivocada.
11 Gen 2012
0
Monogràfic
plantes en la península dels Balcans

La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars: entre 7.000 i 8.000 espècies catalogades. Els habitants d’aquesta regió comparteixen una herència quant a usos dels recursos naturals i parlen llengües semblants.
11 Gen 2012
0

Encara que habitualment solen ser com arbusts, els dos llorets –així els anomenàvem, llorets– que teníem a l’hort, disposats simètricament, un a cada costat del jardí, eren tan antics i s’havien regat tant que havien assolit un port poc comú, enorme, com d’arbre, fins el punt que el tronc superava el mig metre de diàmetre.
11 Gen 2012
0
Monogràfic

Rara i graciosa, la sabateta (o soc) de dama (o de Venus) és una campiona jugant a l’amagatall. Des del segle xviii apareix en les publicsacions botàniques per esvair-se després en llargs silencis que neguen la seua existència als Pirineus.
11 Gen 2012
0

Els veus ara, malalts per tot arreu, arruïnats, destruïts. Qui diria que, resistents i poderosos, eren la glòria del jardí vell de l’hort: als dos costats del corredor central (construït sobre la sèquia de reg), clars i embotits, esclataven generosament en grandioses copines de multitud de flors de cinc pètals que podien ser de molts colors –vermelles, rosa, lila, salmó, carabassa, blanques– que duraven molt de temps i que calia tallar en espigar-se perquè no llevassen força a la mata.
11 Gen 2012
0
Monogràfic

Els horts familiars del Pirineu català tenen un paper fonamental en la conservació i gestió de la biodiversitat i dels coneixements tradicionals, però també en l'augment de la cohesió social i del benestar, així com en l'afirmació de la identitat cultural.
11 Gen 2012
0

No havien esdevingut encara plantes de jardí. Silvestres, verinosos, funeraris, amb una saba blanquinosa i espessa que, com llet apegalosa, s’enganxava als dits quan n’esgarraves una branca, amb el fullam sempre verd, lanceolat i fosc, en arribar l’estiu florien espectacularment, exuberant, amb tot de flors perfumades, clares o embotides, blanques, rosades o lleugerament vermelles.
11 Gen 2012
0
Monogràfic
estudi medicinal i alimentari

El principal objecte d'estudi dels treballs que es presenten és la recopilació dels coneixements tradicionals sobre plantes a Formentera i a Mallorca, amb especial atenció als usos medicinals i alimentaris, abans que no sigui massa tard.
11 Gen 2012
0

Les dones del poble les plantaven el dia de Santa Àgueda i fins passat Sant Andreu, quan arribava el primer fred, les tenien a la fresca del corral o a l’ombra de la porxada, resguardades del sol.
11 Gen 2012
0
Monogràfic
Cuina de supervivència

La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.
11 Gen 2012
0
Monogràfic
Joan Pellicer

L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.
11 Gen 2012
0
Monogràfic

La reflexió global sobre la biodiversitat ha portat indefectiblement a considerar els coneixements tradicionals sobre les plantes, corpus bàsic de l’etnobotànica, com una part indissoluble d’aquesta disciplina, com ha estat reconegut àmpliament al Conveni sobre la Biodiversitat.
11 Gen 2012
0

L'etnobotànica, l'estudi de les relacions entre les societats humanes i les plantes, és una disciplina situada en la cruïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarietat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científica perquè investigadors de camps tan diversos com l'etnologia...
11 Gen 2012
0
Monogràfic

La «ciència en ficció» i el teatre poden servir per a presentar de manera versemblant i comprensible els descobriments i una idiosincràsia tan tribal com la dels científics? L’exemple de

21 Nov 2011
0
Monogràfic
96A-69

Eugènia Balcells. Brindis (invitació a l'abundància), 1999. Instal·lació multimèdia. Sens dubte, el laboratori químic ha experimentat una gran evolució des que va néixer

18 Nov 2011
0
Monogràfic
52-2012

© Joan Reglà Humanidades Library, University of Valencia Dalt i a la dreta, taller de tintura de la Manufactura Reial dels Gobelins, en dos gravats de

18 Nov 2011
0
Monogràfic
85-69

© Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, Universitat de València Laboratori i taula de rapports basada en la taula de Geoffroy, làmina apareguda en l'Encyclopédie de Diderot i

18 Nov 2011
0
Entrevista Monogràfic
47-2012

© Mètode El seu incansable esforç per bastir ponts intel·lectuals que ens ajuden a comprendre la ciència en el passat i en el present és potser un dels trets que

18 Nov 2011
0
Monogràfic

El nom de Lavoisier és sens dubte un dels més coneguts de la història de la ciència. Tot i això, encara a hores d’ara, i a diferència del que s’ha esdevingut amb Galileu, Newton i Darwin, no hi ha hagut un programa historiogràfic capficat a estudiar sistemàticament l’obra del químic francès. La major part dels seus escrits, de fet, encara continuen inèdits o si més no ignorats als arxius de l’Acadèmia de les Ciències de París.
18 Nov 2011
0
Monogràfic

Les substàncies estudiades pels químics del segle XVIII difereixen en gran mesura de les modernes «substàncies químiques», fou aquest un canvi provocat per l'anomenada revolució química?
18 Nov 2011
0
Monogràfic

Quan Lavoisier parla d’oxigen no té en ment la mateixa idea que un químic contemporani. La diferència entre un concepte i l’altre és un problema fonamental a l’hora d’estudiar les teories químiques anteriors i posteriors a la revolució química.
18 Nov 2011
0
Monogràfic

© Städel Museum, Frankfurt Johann Heinrich Wilhelm Tischbein. Retrat de Goethe en la campanya romana, 1787. Oli sobre llenç. El 1809 Johann Wolfgang Goethe va

18 Nov 2011
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30