Cuina de supervivència

La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.
0
Joan Pellicer

L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.
0

La reflexió global sobre la biodiversitat ha portat indefectiblement a considerar els coneixements tradicionals sobre les plantes, corpus bàsic de l’etnobotànica, com una part indissoluble d’aquesta disciplina, com ha estat reconegut àmpliament al Conveni sobre la Biodiversitat.
0

L'etnobotànica, l'estudi de les relacions entre les societats humanes i les plantes, és una disciplina situada en la cruïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarietat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científica perquè investigadors de camps tan diversos com l'etnologia...
0

La «ciència en ficció» i el teatre poden servir per a presentar de manera versemblant i comprensible els descobriments científics, i així ho demostra l’obra teatral Oxigen.
0
96A-69

Eugènia Balcells. Brindis (invitació a l'abundància), 1999. Instal·lació multimèdia. Sens dubte, el laboratori químic ha experimentat una gran evolució des que va néixer

0
52-2012

© Joan Reglà Humanidades Library, University of Valencia Dalt i a la dreta, taller de tintura de la Manufactura Reial dels Gobelins, en dos gravats de

0
85-69

© Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, Universitat de València Laboratori i taula de rapports basada en la taula de Geoffroy, làmina apareguda en l'Encyclopédie de Diderot i

0
47-2012

© Mètode El seu incansable esforç per bastir ponts intel·lectuals que ens ajuden a comprendre la ciència en el passat i en el present és potser un dels trets que

0

El nom de Lavoisier és sens dubte un dels més coneguts de la història de la ciència. Tot i això, encara a hores d’ara, i a diferència del que s’ha esdevingut amb Galileu, Newton i Darwin, no hi ha hagut un programa historiogràfic capficat a estudiar sistemàticament l’obra del químic francès. La major part dels seus escrits, de fet, encara continuen inèdits o si més no ignorats als arxius de l’Acadèmia de les Ciències de París.
0

Les substàncies estudiades pels químics del segle XVIII difereixen en gran mesura de les modernes «substàncies químiques», fou aquest un canvi provocat per l'anomenada revolució química?
0

Quan Lavoisier parla d’oxigen no té en ment la mateixa idea que un químic contemporani. La diferència entre un concepte i l’altre és un problema fonamental a l’hora d’estudiar les teories químiques anteriors i posteriors a la revolució química.
0

La novel·la de Johann Wolfgang Goethe Les afinitats electives utilitza l’afinitat química com a metàfora i l’aplica a les relacions amoroses.
0

El progressiu desglaçament de l’Àrtic, la consegüent obertura de noves rutes marítimes i l’accés més fàcil a diversos recursos naturals conformen un tema en què es barregen climatologia, geologia, tecnologia,

0
78-67

La diversitat cultural ha interessat des dels seus inicis a la filosofia moderna. No obstant això, al començament ho va fer d’una

0
73-67

En els darrers anys assistim a una ofensiva de recuperació de l’argumentació iusnaturalista que suggereix que cal deduir de la naturalesa

0
66-67

L’ésser humà és un ésser viu d’extraordinària complexitat. És evident que tenim una naturalesa com en té una tota espècie animal, però

0
58-67

© A. Ponce & I. RoviraMalgrat la demagògia, mai no n'hi haurà prou per a tothom. Les desigualtats es van exacerbar primer amb la revolució agrícola,

0
52-67

Les noves tecnologies, i especialment el desenvolupament de la genòmica, han canviat de manera significativa la comprensió teòrica de l’ésser humà:

0
48-67

La visió de la naturalesa humana ha canviat considerablement en el segle xx gràcies al desenvolupament inicial d’una hermenèutica que considerava l’home un animal

0
108-68

© Presidència belga del Consell de la Unió EuropeaL’1 de gener de 1999 onze països adoptaren l’euro com a moneda per a les seues transaccions comercials

0
102-68

Anna Sanchis. L'Horta s'aplana, 2002. Argila i acrílics sobre taula, 38 x 46 cm. La competitivitat d'un model productiu depèn de la seua

0
94-68

© Miguel Lorenzo Tot i la idea tan estesa que considera que Espanya es troba en un procés de desindustrialització, el pes real de la

0
90-68

La primera dècada del segle XXI ha tornat a l'actualitat una vella polèmica: la del possible desequilibri entre població i aliments a escala mundial. El detonant ha estat la forta pujada de preus dels aliments que va tenir lloc entre 2006 i 2008. Al llarg de l'últim mig segle l'augment de la producció agrícola mundial ha estat formidable i ha permès que la disponibilitat d'aliments per persona s'incremente notablement, fins i tot en la majoria dels països en vies de desenvolupament. No obstant això, res no garanteix que en les pròximes dècades siga possible mantenir un ritme semblant de creixement de la productivitat, i fer-ho a més de manera ambientalment i socialment sostenible.

0