Mantegna, Oració a l’Hort, ca. 1455. Tremp sobre taula. Londres, National Gallery. Mantegna ha suprimit gairebé tots els elements vegetals i agradosos. Un lloc rocós, aspre i escarpat endurit per

0

Fra Angelico, Adoració dels Mags, ca. 1451-1453. Washington, National Gallery of Art. The bird in Renaissance painting. This article talks about some of the symbolic icons of renaissance painting and in

0

Immortality of the ephemeral: the secrets of floral paintings. Despite frequently being dismissed as a “minor genre”, floral still-life painting constitutes one of the most remarkable phenomena not only

0

La vista, el dibuix i el coneixement de la natura en temps del GòticMatthew Paris, Cronica Majora. Corpus Christi College, Cambridge; ms. 16, foli 4r. L’anotació que diu que

0

La percepció de la natura en l'artLa natura com a producte de la cultura ha estat el tema fonamental de la representació artística en nombrosos períodes de la història de

0
56.2-48

El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del

0
105-48

De la mateixa manera que els invents que van precedir el cinematògraf van ser objecte de l'ús científic, també la primera càmera de cine va obrir noves

0

Els estudiosos han creat el concepte de precinema per tal de delimitar la complexa evolució de la història anterior al cinematògraf.
0
99portada-48

En l’àmbit de la medicina, la idea del pillet descansava sobre la noció llavors estesa de «degeneració de la raça» i es va traduir

0
93portada-48

En La invasió dels ultracossos es planteja una vertadera transgènesi: se suggereix un suposat origen de la raça humana format per hibridació d'éssers vinguts de l'espai amb simis del nostre

0
84portada-48

Els vegetals han inspirat nombroses narracions mitològiques. Annibale Carracci (1560 - 1609), representa en aquesta escena de l'Odissea, Ulysse et Circé, com Hermes li agrega la

0
77portada-48

Scientists at 24 frames a second. The portrait of a scientist in the movies reflects the social attitudes against science, which too often

0
72portada-48

Robot-audience. Science, technology and the human condition in the film by Stanley Kubrick and Steven Spielberg. Cinema is a scientific and technological development

0
67.2-48

Ellen Ripley (Sigourney Weaver), l'única supervivent de la nau Nostromo en Alien, el vuitè passatger. The Science Fiction Movie. This article reviews some

0
59b.2-48

Cinema and Science are not incompatible worlds. Or at least they don't have to be. Both of them feed on fiction and

0
78-82

Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qüestionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle xx apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori»(lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips sinó com a persones corrents, que es dediquen a la ciència com es dedicarien a qualsevol altra professió en un context real, i compromesos amb els problemes ètics i socials que implica la investigació. En aquest article veurem les raons que expliquen l’aparició d’aquesta «literatura de laboratori».

0

Aquest article analitza The Manhattan Projects, sèrie de còmics que explica una història alternativa sobre el final de la Segona Guerra Mundial en què el Projecte Manhattan amaga altres activitats més relacionades amb la ciència-ficció. Aquest treball analitza la translació del concepte de vida imaginària encunyat per Marcel Schwob a la història de la ciència en el segle xx.

0
robot

Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d'obra en el sector assistencial i de serveis, s'estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara debatudes en fòrums científics.

0

El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga es va preguntar si «els científics, embarcats en cerques personals i quixotesques croades, es passen el temps pensant». Aquesta invocació adjectival del Quixot de Cervantes presenta la ciència com una cerca èpica que equipara la racionalitat científica amb els deliris de Don Quixot. És la cerca de la veritat per part de la ciència, quixotesca i literària, un «racionalisme neuròtic», en paraules del filòsof Nicholas Maxwell?

0

Si Verne i Wells van ser els pares de la ciència-ficció, sens dubte Poe va ser-ne l'avi.
0
Arthur C Clarke

La ciència i la tecnologia s'han vist reflectides en nombroses obres ben conegudes i representatives de la literatura universal.
0
novel·les de ciència

En un món cada vegada més complex, incloure la ciència i la tecnologia i els seus efectes en la literatura és quelcom del tot imprescindible.
0

El món en què vivim és un món cada cop més global, amb un predomini clar de la informació i dels mitjans de comunicació,

0
Marc Augé

Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.

0