Expedicions científiques en la televisió andalusa: aventura i rigor

Els científics necessiten divulgar, entre d’altres, la utilitat social de la seua feina. Els periodistes, d’altra banda, estan necessitats de notícies, de descobriments, d’aventures...

0
La conquesta de les pantalles

A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.
0
L’eina per salvar el planeta

El periodisme mediambiental ha estat clau per a promoure el respecte a la natura en la societat. Però sectors reaccionaris de la societat també l’estan utilitzant com a eina per a confondre el públic.
0
Enviant senyals des d’Europa

La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?

0
De la lluita ecologista a una prioritat global

La lluita ecologista de principis dels seixanta va marcar els orígens del periodisme ambiental que coneixem hui. Poc a poc, el medi ambient ha anat esdevenint una prioritat per als mitjans.
0
Ona verda

En el camp de la comunicació científica, els temes ambientals han assolit un gran protagonisme en les dues últimes dècades i han creat un nou marc per a divulgar en diversos formats.

0

Que no us enganye el terme del títol. El nanomón no és un entorn petit al qual cal acostar-se com a mínim amb microscopi electrònic, més aviat tot el contrari,

0

Seria bo per a tots, ja siguen religiosos o laics, que les posicions religioses sobre la nanotecnologia estiguen ben informades i articulades. En l’actualitat som lluny d’aquesta situació. Les posicions religioses sobre la nanotecnologia s’han desenvolupat molt poc en comparació amb les posicions ètiques laiques.
0

El primer dels fòssils combustibles que ens donarà maldecaps és el petroli. Podem arribar al punt de producció màxima de petroli sense tenir a punt alternatives.
0

Tininess Makes a Huge Impact: Semiconducting and Metallic Nanoparticles. Defying the conventions of linguistic repetition, the prefix nano springs up in all languages with unusual force. Nanostructure, nanofiber, nanocrystals, nanowires, nanotubes,

0

Miniature Universe: Challenges Facing Molecular Nanoscience. The molecular field of Nanoscience is an area as yet little explored in Nanoscience. This may be because, compared to simpler atom-based nano-objects, the larger

0

[vc_row][vc_column][vc_column_text] Mini-revolution: Half a Century of Nanotechnology. Nanoscience has progressed over the last 50 years from a scattered set of basic but outstanding breakthroughs to hundreds of research groups world-wide, continuously

0

[caption id="attachment_368" align="alignleft" width="325"] L’efecte lotus. Les propietats autonetejants de les fulles de distintes espècies de plantes es basen en el seu caràcter superhidròfob. L’aigua és repel·lida per la superfície

0

Nanociència, nanotecnologia. Avui dia, la nanotecnociència és una de les àrees amb un major potencial de transformació social i econòmic.Nanobjecte, nanomaterial, nanotub. S’estan dissenyant nous materials funcionals capaços de modificar i renovar les indústries. Nanomàquina, nanorobot, nanodispositiu...

0
El desafiament pel coneixement

La física experimental de partícules amb acceleradors es troba actualment en un moment extremadament interessant davant de la imminent posada en marxa del Gran Accelerador d’Hadrons (LHC) del Laboratori Europeu per a la Física de Partícules (CERN) prop de Ginebra (Suïssa).
0
Vida al laboratori

En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.
0
Nanopànic o nanoeufòria?: Nanoinfo

Una de les principals conclusions de la Primera Cimera de l’Agenda Global, que tingué lloc el novembre de 2008 a Dubai (Emirats Àrabs Units), destaca que el món ha de revisar els sistemes operatius bàsics que governen les economies, mercats i societats i, alhora, preparar-se per a una «reinicialització fonamental»
0
Nuclear: quina por?

Segons el diccionari Alcover-Moll, la por és un «torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari». La por que susciten en certs sectors de la societat paraules com nuclear o radiacions és sempre deguda a un perill real?
0
Quan la ciència fa por

Aquest monogràfic aborda un clàssic. Un clàssic de la divulgació científica i de la filosofia de la ciència, però també de la ciència-ficció: la percepció social dels perills derivats de les activitats científiques.
0
Per què ens fan por els robots?

La por als robots no és una por racional, però simbolitza els nostres dubtes sobre la nostra pròpia autoconsciència.
0
Les pors a la ciència

En aquest monogràfic de Mètode tractarem la percepció social de diverses branques de la ciència. Les disciplines de què parlarem tenen, almenys, una cosa en comú: fan por. Veurem en què consisteixen aquestes branques científiques, quins riscos reals s’hi associen, i quins n’hi percep la societat.
0
De mare n’hi ha més d’una

Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?
0
Una inversió de futur

L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.
0
Parir en primera persona

En la nostra cultura, les condicions que envolten el part són molt diferents a les del passat. Igual com la resta de mamífers, totes les dones sabem parir des del moment del nostre naixement; la cultura en què ens toqui viure serà la que determinarà la manera com es farà.
0