Jornada Bretxes de Gènere. València, 23 de maig del 2016.

La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat
0

Amb el títol d’aquest monogràfic, SheScience, pretenem aprofundir en la ciència feta també per dones, en nombre i jerarquia equivalent a la dels homes, i en la ciència que revele aquelles característiques diferencials entre dones i homes, i aquelles altres que són específiques de dones. Ambdues bastant ignorades.

0

En aquest article l'autor explora com ha presentat el cine diversos conceptes astrofísics al llarg de les dècades, i com, de vegades, ha inspirat fins i tot la direcció de la investigació científica.
0

Les especialitzacions en l’anatomia del cervell humà responsables dels nostres trets cognitius i conductuals únics han evolucionat en un període de temps molt curt.
0

Charles Darwin no va adoptar cap ideologia de manera evident, excepte potser la lluita contra l’esclavitud. No obstant això, la seua obra publicada, així com la d’altres evolucionistes, va conduir a l’aparició del darwinisme social.
0

RESUM D'acord amb aquells que pensen que sol haver-hi connexions molt fortes entre les disciplines científiques i la ideologia dels productors científics, aquest assaig mostra que aquestes connexions moltes vegades són

0

RESUM A diferència del cas Galileu, l’Església catòlica ha gestionat amb discreció el pensament evolucionista i les obres de Charles Darwin. Entre els científics catòlics, hi trobem defensors d’un evolucionisme amanit

0

RESUM La ciència no està «per damunt» de la política i l’ètica: és intrínsecament política i planteja problemes ètics de manera constant. Les conseqüències d’esquivar aquestes qüestions van quedar particularment clares

0

«Ciència sense consciència, pobresa de l’ànima» escrivia François Rabelais. Amb aquesta frase famosa, l’escriptor francès ja advertia del perill de deixar-se conduir per un pensament excessivament cientifista. «El somni de

0

La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.

0
Rudolf Nieuwenhuys

«La ciència és tremendament susceptible a la moda», afirma el professor emèrit de neuroanatomia de l'Institut Holandès de Neurociència. L'entrevistem al monogràfic «Els secrets del cervell».
0

Revisem les darreres aportacions de les teories de la cognició corporitzada, que ens acosten a una nova visió de la cognició humana.
0

El cervell dels humans moderns és el resultat de l’evolució d’un pla de construcció (Bauplan) que comença a dissenyar-se fa 500 milions d’anys.

0

La biologia evolutiva del desenvolupament evo-devo consisteix a comparar les trajectòries de desenvolupament completes de les espècies, un enfocament bastant innovador aplicat a la neurobiologia.
0

Comprendre el cervell és un dels grans reptes de la ciència i una aspiració fonamental de l’ésser humà. Què fa que aquest òrgan, de poc més d’un quilo de teixit

0
Investigació en comunicació de salut

Normalment, els investigadors socials analitzen els missatges en els mitjans a través de la lectura i codificació. Aquest mètode comporta molt de temps i restringeix molts estudis a mostres petites.

0
Instragram, salut i xarxes socials

La comunicació és clau en l'àmbit de la salut. La incorporació d'eines comunicatives com Instagram al treball de camp en salut juvenil presenta tota una sèrie de reptes i de potencialitats per a la recerca social en salut.
0
Tabac i salut

L’article revisa el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’informació sobre el tabac i l’evolució que aquest enfocament ha tingut en el control del tabaquisme.
0
crisis sanitàries grip A

El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.
0
malalties poc freqüents

Quin és el discurs dels mitjans de comunicació sobre les malalties rares? Ho estudien en aquest article Antonio M. Bañón i Josep A. Solves.
0
medicaments societat hipermedicalitzada

«Estem realment més malalts? Ens creiem malalts? O és que consumim salut? Totes tres coses alhora». Ens ho explica en aquest article Milagros Pérez Oliva.
0
Vacunes

Les condicions en què es pot informar la gent i aquesta pot participar activament de manera significativa en la gestió de la seua salut són un repte global, explica Scott C. Ratzan.
0
Communicating health

Una bona comunicació és fonamental en la promoció i manteniment de la salut, tant individual com col·lectiva. Malgrat la gran quantitat d’informació accessible que hi ha actualment, encara persisteixen concepcions errònies en temes fonamentals com les vacunes o la prevenció i el tractament de determinades malalties greus i cròniques com el càncer o la sida.

0

Urey i Millervan reconèixer que en els processos químics generals que ocorren a la superfície de la Terra participaven tres components generals: l'energia, l'atmosfera i els oceans.
0