La percepció de la natura en l'artLa natura com a producte de la cultura ha estat el tema fonamental de la representació artística en nombrosos períodes de la història de
El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del
De la mateixa manera que els invents que van precedir el cinematògraf van ser objecte de l'ús científic, també la primera càmera de cine va obrir noves
Llanternista. Pre-Cinema: cinema as a technological development. The search for animated images already had a long history before the coming of cinema at
En l’àmbit de la medicina, la idea del pillet descansava sobre la noció llavors estesa de «degeneració de la raça» i es va traduir
En La invasió dels ultracossos es planteja una vertadera transgènesi: se suggereix un suposat origen de la raça humana format per hibridació d'éssers vinguts de l'espai amb simis del nostre
Els vegetals han inspirat nombroses narracions mitològiques. Annibale Carracci (1560 - 1609), representa en aquesta escena de l'Odissea, Ulysse et Circé, com Hermes li agrega la
Scientists at 24 frames a second. The portrait of a scientist in the movies reflects the social attitudes against science, which too often
Robot-audience. Science, technology and the human condition in the film by Stanley Kubrick and Steven Spielberg. Cinema is a scientific and technological development
Ellen Ripley (Sigourney Weaver), l'única supervivent de la nau Nostromo en Alien, el vuitè passatger. The Science Fiction Movie. This article reviews some
Cinema and Science are not incompatible worlds. Or at least they don't have to be. Both of them feed on fiction and
Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qüestionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle xx apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori»(lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips sinó com a persones corrents, que es dediquen a la ciència com es dedicarien a qualsevol altra professió en un context real, i compromesos amb els problemes ètics i socials que implica la investigació. En aquest article veurem les raons que expliquen l’aparició d’aquesta «literatura de laboratori».
Aquest article analitza The Manhattan Projects, sèrie de còmics que explica una història alternativa sobre el final de la Segona Guerra Mundial en què el Projecte Manhattan amaga altres activitats més relacionades amb la ciència-ficció. Aquest treball analitza la translació del concepte de vida imaginària encunyat per Marcel Schwob a la història de la ciència en el segle xx.
Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d'obra en el sector assistencial i de serveis, s'estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara debatudes en fòrums científics.
El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga es va preguntar si «els científics, embarcats en cerques personals i quixotesques croades, es passen el temps pensant». Aquesta invocació adjectival del Quixot de Cervantes presenta la ciència com una cerca èpica que equipara la racionalitat científica amb els deliris de Don Quixot. És la cerca de la veritat per part de la ciència, quixotesca i literària, un «racionalisme neuròtic», en paraules del filòsof Nicholas Maxwell?
Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
Aquest article repassa les corrents cinematogràfiques a Espanya que s’han endinsat en la qüestió migratòria, des dels anys trenta, amb la migració del camp a la ciutat, fins a l’actualitat.
Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística.
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.