Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d'obra en el sector assistencial i de serveis, s'estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara debatudes en fòrums científics.
El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga es va preguntar si «els científics, embarcats en cerques personals i quixotesques croades, es passen el temps pensant». Aquesta invocació adjectival del Quixot de Cervantes presenta la ciència com una cerca èpica que equipara la racionalitat científica amb els deliris de Don Quixot. És la cerca de la veritat per part de la ciència, quixotesca i literària, un «racionalisme neuròtic», en paraules del filòsof Nicholas Maxwell?
En parlar sobre els orígens de la ciència-ficció i la literatura d'anticipació, immediatament pensem en els noms de Herbert G. Wells o Jules Verne, prolífics autors de les acaballes del xix i font d'inspiració de generacions posteriors. Pocs hi inclouen Edgar Allan Poe, autor de començament del mateix segle i font d'inspiració dels ja mencionats. I és que si Verne i Wells van ser els pares de la ciència-ficció, sens dubte Poe va ser-ne l'avi.
Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
Aquest article repassa les corrents cinematogràfiques a Espanya que s’han endinsat en la qüestió migratòria, des dels anys trenta, amb la migració del camp a la ciutat, fins a l’actualitat.
Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística.
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
L’estudi de la diversitat genètica de les poblacions humanes actuals ens revela quins esdeveniments demogràfics i moviments migratoris passats han deixat una empremta en el nostre genoma.
Els moviments de dispersió en els animals representen decisions crucials per als individus, ja que afecten la seua supervivència i èxit reproductiu, a més de ser un component important de la dinàmica poblacional. En aquest article es descriu la variabilitat en els patrons de dispersió en els primats i algunes de les causes, tant últimes com proximals, a les quals respon.
Els animals abandonen el lloc de naixement a causa d’una pèrdua de qualitat de l’hàbitat, la competència pels recursos i el risc de consanguinitat. La dispersió només ocorre quan els individus assoleixen una condició física convenient.
Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres).
Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a
