L’oncohematologia ha assistit en les últimes dècades a importants avenços en el tractament i supervivència. La toxicitat derivada de la quimioteràpia clàssica i la necessitat de millorar l’efi càcia i tolerància als tractaments han fet que es desencadene un allau d’activitat investigadora que constantment proporciona fruits. Gran part d’aquest esforç s’ha enfocat al desenvolupament de «teràpies diana» dirigides contra determinades alteracions funcionals, clau per a la supervivència de la cèl·lula tumoral. Així es pretén aconseguir major efi càcia en el tractament i que el pacient pague un menor cost en toxicitat. Avenços en altres disciplines de l’oncologia com l’epidemiologia, la cirurgia i la radioteràpia dirigida han contribuït així mateix a fer de l’oncologia una àrea en progrés constant. En defi nitiva, es comença a albirar un futur ple d’esperança per al pacient amb càncer, un futur, alhora, apassionant per al metge i l’investigador.

La comprensió de les forces de canvi evolutiu que actuen sobre les poblacions, en conjunció amb les tècniques més modernes d’anàlisi genètica, ha anat aplicant-se en els darrers vint anys al servei de la conservació de la biodiversitat. Aquesta nova aplicació de la genètica ha rebut el nom de genètica de la conservació.

Darwin va reflexionar sobre la potencialitat de la selecció natural comparant-la amb els efectes que han aconseguit els éssers humans amb la selecció artificial. En aquest treball s’analitza com, encara que la similitud entre ambdós tipus de selecció és visible, hi ha també importants diferències. També es presenten dos exemples d’aplicacions de la teoria evolutiva: la possible importància de la selecció sexual en la introducció de peixos transgènics i la selecció de caràcters socials en el context d’una millora genètica respectuosa amb el benestar animal.

El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d'un famós article: «Res té sentit

Dues malalties com el càncer i la sida han reactivat la creació contemporània entorn de la malaltia en l'últim quart del segle passat. Dues afeccions maleïdes i sense guariment definitiu, que estan socialment farcides de tabús i metàfores. estigmatitzadores.

El diagnòstic del càncer en l'adolescent representa un autèntic daltabaix, ja que comporta pèrdua d'autoestima, de control i d'independència.

El càncer és un dels problemes sanitaris més importants dels països occidentals, donada l'alta incidència i elevada mortalitat que té. En aquest article ens ocuparem dels factors externs capaços d'induir el desenvolupament d'un càncer: agents químics, físics i biològics.

Aging and Medicine. Aging increases the demand on health services and medicine consumption. Fifty per cent of medicines are consumed by people over 65, especially those

Frailty and Old Age. The aging population has brought with it illnesses and disabilities associated with old age. Consequently, two branches of science have arisen: gerontology