Literatures migrants

Aquest article tracta d’un cas de «literatura migrant» a Catalunya, el de l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi. Es compara el seu cas amb el d’altres escriptores de la literatura francòfona magribina.
0
La costa dels jubilats

Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística.

0
Refugiats i apàtrides

Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.

0
L’impacte social de la mobilitat humana

Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.

0
La genètica de les migracions humanes

L’estudi de la diversitat genètica de les poblacions humanes actuals ens revela quins esdeveniments demogràfics i moviments migratoris passats han deixat una empremta en el nostre genoma.
0
Moviments de dispersió en els primats

Els moviments de dispersió en els animals representen decisions crucials per als individus, ja que afecten la seua supervivència i èxit reproductiu, a més de ser un component important de la dinàmica poblacional. En aquest article es descriu la variabilitat en els patrons de dispersió en els primats i algunes de les causes, tant últimes com proximals, a les quals respon.

0
Me’n vaig o em quede?

Els animals abandonen el lloc de naixement a causa d’una pèrdua de qualitat de l’hàbitat, la competència pels recursos i el risc de consanguinitat. La dispersió només ocorre quan els individus assoleixen una condició física convenient.

0
migration

Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres).

0
Entrevista a Hans Peter Peters i Susanna Priest

Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a

0

«Quan estudiem els defectes en la representació del canvi climàtic en els mitjans ens centrem en quins són els errors dels periodistes i editors, quan en realitat és un tema que també depèn dels científics»

0

La reestructuració en el sector dels mitjans de comunicació ha eliminat molts llocs de treball de periodistes, retallades que han estat especialment dures en els professionals especialitzats en àrees com ara ciència, tecnologia, economia i afers estrangers.

0

El periodisme científic s’enfronta al repte d’adaptar-se no sols a nous formats sinó també a les noves formes d’intercanvi d’informació. Les noves plataformes digitals faciliten l’accés i la producció de continguts científics i, per tant, forcen la seua audiència a evolucionar.

0

L’article presenta una panoràmica de la situació de la divulgació científica a França a partir de l’experiència de La Recherche, una revista mensual de divulgació científica.

0

Elhuyar va nàixer el 1974 amb l’objectiu d’adequar l’eusquera a l’àmbit científic i tècnic i des de sempre ha concedit especial rellevància a la investigació realitzada al País Basc.

0

Els reptes del periodisme científic passen per fer front a un entorn canviant i competitiu per a la premsa escrita on les condicions ambientals amenacen la supervivència de la divulgació.

0

La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.

0
La ciència de la premsa

Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l'actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.

0

L'accés de les dones a professions tingudes tradicionalment per pròpies d'homes com la medicina, el professorat i també la recerca ha estat problemàtic fins a dates relativament recents. Algunes, tanmateix, com les tres que presenta com a exemple l'article, han esdevingut pioneres en algunes de les disciplines i espais més difícils i compromesos.
0

Tot i pertànyer a generacions diferents i representar formes diferents d'aproximació a l'estudi de la natura, Humboldt i Darwin comparteixen, com a fita determinant de la seva fructífera carrera científica, l'aventura individual d'un gran viatge iniciàtic.
0

A partir del segle XVII l’estudi acurat i la resolució de diversos problemes de la física, principalment relacionats amb l’astronomia i la forma de la Terra, però també amb altres matèries, va implicar realitzar mesures a diferents llocs i, per tant, va obligar a organitzar viatges científics amb aquests objectius específics. Presentarem alguns d’aquests problemes i les solucions adoptades a l’època
0

En l’últim terç del segle XVIII la corona espanyola es va incorporar a la pràctica de promoure expedicions que, junt amb la reivindicació sobre els territoris visitats, elaboraren també estudis i catàlegs de les riqueses naturals trobades. La majoria dels expedicionaris van topar a la tornada amb la incomprensió i l’oblit de les mateixes institucions que havien promogut el seu viatge.
0
56a-79

Entre 1716 i 1717, l'apotecari barceloní Joan Salvador i Riera i Antoine de Jussieu, professor de botànica del Jardin du Roi de París, van recórrer els camins d'Espanya i Portugal, adés en calessa, adés a lloms de mula, per fer «observacions botàniques». Aquest article presenta una breu ressenya de la nissaga dels Salvador i descriu sumàriament el viatge dels dos naturalistes.
0
50-79

Tot viatge, fins el més banal, té una dimensió de descoberta, tant del món exterior com del mateix viatger. Alguns viatgers, però, han fet i fan de la recerca mateixa l'objecte del viatge. Els objectius, els mitjans i els comportaments d'aquests viatgers han variat al llarg de la història.
0
maeso

L’ús de proves genètiques en els tribunals ha permès identificar criminals a partir de restes biològiques, determinar paternitats o identificar cadàvers, des del cas del dentista de Florida fins al més pròxim de l’anestesista Juan Maeso.
0