meteorologia

L’espai temps als telenotícies, a banda d’informar del temps atmosfèric, ofereix l’oportunitat de divulgar missatges de caràcter ambiental a l’audiència fidel i atenta que mira l’espai.
0

Després de més de mig segle recorrent el món per mostrar la naturalesa a través de la televisió, Sir David Attenborough (Londres, 1926) no ha perdut un bri de passió per la seua feina.
0
fotografia de natura

La tasca dels fotògrafs de natura preserva paisatges i espècies animals i vegetals per a la posteritat, que generacions futures potser no tenen l’oportunitat de veure.
0
Expedicions televisió andalusa

Els científics necessiten divulgar, entre d’altres, la utilitat social de la seua feina. Els periodistes, d’altra banda, estan necessitats de notícies, de descobriments, d’aventures...

0
televisió medi ambiental

A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.
0

El periodisme mediambiental ha estat clau per a promoure el respecte a la natura en la societat. Però sectors reaccionaris de la societat també l’estan utilitzant com a eina per a confondre el públic.

0

La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?

0

La lluita ecologista de principis dels seixanta va marcar els orígens del periodisme ambiental que coneixem hui. Poc a poc, el medi ambient ha anat esdevenint una prioritat per als mitjans.
0

En el camp de la comunicació científica, els temes ambientals han assolit un gran protagonisme en les dues últimes dècades i han creat un nou marc per a divulgar en diversos formats.

0

Que no us enganye el terme del títol. El nanomón no és un entorn petit al qual cal acostar-se com a mínim amb microscopi electrònic, més aviat tot el contrari,

0

Seria bo per a tots, ja siguen religiosos o laics, que les posicions religioses sobre la nanotecnologia estiguen ben informades i articulades. En l’actualitat som lluny d’aquesta situació. Les posicions religioses sobre la nanotecnologia s’han desenvolupat molt poc en comparació amb les posicions ètiques laiques.
0

El primer dels fòssils combustibles que ens donarà maldecaps és el petroli. Podem arribar al punt de producció màxima de petroli sense tenir a punt alternatives.
0

Tininess Makes a Huge Impact: Semiconducting and Metallic Nanoparticles. Defying the conventions of linguistic repetition, the prefix nano springs up in all languages with unusual force. Nanostructure, nanofiber, nanocrystals, nanowires, nanotubes,

0

Miniature Universe: Challenges Facing Molecular Nanoscience. The molecular field of Nanoscience is an area as yet little explored in Nanoscience. This may be because, compared to simpler atom-based nano-objects, the larger

0

[vc_row][vc_column][vc_column_text] Mini-revolution: Half a Century of Nanotechnology. Nanoscience has progressed over the last 50 years from a scattered set of basic but outstanding breakthroughs to hundreds of research groups world-wide, continuously

0

[caption id="attachment_368" align="alignleft" width="325"] L’efecte lotus. Les propietats autonetejants de les fulles de distintes espècies de plantes es basen en el seu caràcter superhidròfob. L’aigua és repel·lida per la superfície

0

Nanociència, nanotecnologia. Avui dia, la nanotecnociència és una de les àrees amb un major potencial de transformació social i econòmic.Nanobjecte, nanomaterial, nanotub. S’estan dissenyant nous materials funcionals capaços de modificar i renovar les indústries. Nanomàquina, nanorobot, nanodispositiu...

0

La física experimental de partícules amb acceleradors es troba actualment en un moment extremadament interessant davant de la imminent posada en marxa del Gran Accelerador d’Hadrons (LHC) del Laboratori Europeu per a la Física de Partícules (CERN) prop de Ginebra (Suïssa).
0

En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.
0

Una de les principals conclusions de la Primera Cimera de l’Agenda Global, que tingué lloc el novembre de 2008 a Dubai (Emirats Àrabs Units), destaca que el món ha de revisar els sistemes operatius bàsics que governen les economies, mercats i societats i, alhora, preparar-se per a una «reinicialització fonamental»
0

Segons el diccionari Alcover-Moll, la por és un «torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari». La por que susciten en certs sectors de la societat paraules com nuclear o radiacions és sempre deguda a un perill real?
0

Aquest monogràfic aborda un clàssic. Un clàssic de la divulgació científica i de la filosofia de la ciència, però també de la ciència-ficció: la percepció social dels perills derivats de les activitats científiques.
0
Terminator

La por als robots no és una por racional, però simbolitza els nostres dubtes sobre la nostra pròpia autoconsciència.
0

En aquest monogràfic de Mètode tractarem la percepció social de diverses branques de la ciència. Les disciplines de què parlarem tenen, almenys, una cosa en comú: fan por. Veurem en què consisteixen aquestes branques científiques, quins riscos reals s’hi associen, i quins n’hi percep la societat.
0