L’oncohematologia ha assistit en les últimes dècades a importants avenços en el tractament i supervivència. La toxicitat derivada de la quimioteràpia clàssica i la necessitat de millorar l’efi càcia i tolerància als tractaments han fet que es desencadene un allau d’activitat investigadora que constantment proporciona fruits. Gran part d’aquest esforç s’ha enfocat al desenvolupament de «teràpies diana» dirigides contra determinades alteracions funcionals, clau per a la supervivència de la cèl·lula tumoral. Així es pretén aconseguir major efi càcia en el tractament i que el pacient pague un menor cost en toxicitat. Avenços en altres disciplines de l’oncologia com l’epidemiologia, la cirurgia i la radioteràpia dirigida han contribuït així mateix a fer de l’oncologia una àrea en progrés constant. En defi nitiva, es comença a albirar un futur ple d’esperança per al pacient amb càncer, un futur, alhora, apassionant per al metge i l’investigador.

La producció antropogènica d’antibiòtics ha provocat una malaltia dels ecosistemes microbians de dimensió planetària, la repercussió més immediata de la qual per a l’home és la intractabilitat de les infeccions. La comprensió del fenomen i les possibilitats d’intervenció requereixen nous mètodes conceptuals, analítics i tecnològics.

La comprensió de les forces de canvi evolutiu que actuen sobre les poblacions, en conjunció amb les tècniques més modernes d’anàlisi genètica, ha anat aplicant-se en els darrers vint anys al servei de la conservació de la biodiversitat. Aquesta nova aplicació de la genètica ha rebut el nom de genètica de la conservació.

Darwin va reflexionar sobre la potencialitat de la selecció natural comparant-la amb els efectes que han aconseguit els éssers humans amb la selecció artificial. En aquest treball s’analitza com, encara que la similitud entre ambdós tipus de selecció és visible, hi ha també importants diferències. També es presenten dos exemples d’aplicacions de la teoria evolutiva: la possible importància de la selecció sexual en la introducció de peixos transgènics i la selecció de caràcters socials en el context d’una millora genètica respectuosa amb el benestar animal.

El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d'un famós article: «Res té sentit

El càncer ha estat durant molt de temps una malaltia tabú assetjada per l’ocultació i el silenciament social i per la consegüent exclusió del marc de la representació visual i artística. Aquest text pretén posar en relleu el paper pioner de dues artistes –Hannah Wilke i Jo Spence– que en la dècada dels vuitanta van trencar amb la por i el pudor a representar aquesta malaltia i van introduir en la seua obra les seues experiències, viscudes en primera persona, del càncer. L’autoretrat fotogràfi c, seguint diverses estratègies que van de la fototeràpia a la labor desconstructiva d’estereotips i tabús o la militància crítica, serveix a aquestes autores per a enfrontar-se personalment a aquesta patologia i intentar des entranyar les metàfores i estigmes que l’envolten socialment i culturalment.