L’objectiu d’aquest article és mostrar alguns precedents de reptes que també han estat estímuls per a demostrar resultats interessants. Amb aquesta excusa, mostrem tres moments de la història de la matemàtica que han estat importants per a desenvolupar noves línies de recerca.

0

La conjectura de Hodge, proposada en 1950, és un dels set problemes del mil·lenni, i s’emmarca en les àrees de la geometria diferencial i la geometria algebraica.

0

El matemàtic rus Grigori Perelman no va recollir la seua Medalla ­Fields en 2006, ni va acceptar en 2010 el premi del milió de ­dòlars per resoldre la conjectura de Poincaré, un dels problemes del mil·lenni.
0

La conjectura de Poincaré és un problema topològic, establit el 1904 pel matemàtic francès Henri Poincaré, que caracteritza d’una manera molt senzilla l’esfera tridimensional. Aquest problema va ser resolt entre 2002 i 2003 per Grigori Perelman, directament i com a conseqüència de la seua demostració de la conjectura de geometrització de Thurston.
0
Louis Nirenberg

Tota una eminència en el seu camp, manté l'entusiasme per la matèria traspassats ja els noranta anys.
0

L’Institut Clay de Matemàtiques (EUA) va escollir una llista de set problemes, anomenats «els problemes del mil·lenni». Trobar la solució té un al·licient afegit: cada persona que resolga un dels problemes rebrà un premi d’un milió de dòlars.
0
Futures investigadores de la Universitat de València. Jesús Císcar.

El grup d'investigació interdisciplinari Genre Egalité et Mixité, nascut en la Universitat de Lió, treballa la qüestió del gènere en l’educació en tres eixos: la formació del professorat, la recerca científica i la creació d’una biblioteca especialitzada.
0
Doctor with a patient

Les dones han estat invisibles per a les ciències de la salut fins a final del segle XX, ja que no formaven part de les cohorts de recerca estudiades. Gràcies

0

Les dones parteixen essent majoria en la universitat, però són progressivament avançades pels seus companys, fins que acaben essent una minoria invisible en les categories més altes.
0
Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

Les anàlisis de gènere estan obrint noves vies per a la innovació i l’excel·lència. En aquestes anàlisis es basa el projecte Gendered Innovations, liderat per la historiadora de la ciència Londa Schiebinger i al qual s’ha unit la Unió Europea. No sorgeix del no-res. Es basa en dècades d’estudis de gènere i ciència.
0
Jornada Bretxes de Gènere. València, 23 de maig del 2016.

La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat

0

Amb el títol d’aquest monogràfic, SheScience, pretenem aprofundir en la ciència feta també per dones, en nombre i jerarquia equivalent a la dels homes, i en la ciència que revele aquelles característiques diferencials entre dones i homes, i aquelles altres que són específiques de dones. Ambdues bastant ignorades.

0

En aquest article l'autor explora com ha presentat el cine diversos conceptes astrofísics al llarg de les dècades, i com, de vegades, ha inspirat fins i tot la direcció de la investigació científica.

0

La filosofia científica és filosofia informada per la ciència, que usa eines exactes com la lògica i la matemàtica, i proporciona a l’activitat científica un marc on dirimir les qüestions

0

L’univers en la seua totalitat està dominat, per un costat, per la gravetat i, per un altre, per les partícules d’interacció dèbil. La identitat de la matèria fosca continua sent un misteri de l’univers sense resoldre. Mentrestant, els neutrins han madurat de la seua condició de partícules fantasma a ser missatgers visibles d’alguns dels fenòmens astrofísics més intrigants.

0

Els neutrins són partícules neutres que tan sols interactuen dèbilment, la qual cosa les converteix en poderoses fonts d’informació sobre els processos més energètics de l’univers, però es necessiten detectors de dimensions gegantines ubicats al fons del mar o davall el gel antàrtic per a poder detectar-los.

0

La radiació gamma representa la “llum” més energètica de l’espectre electromagnètic i és produïda per alguns dels processos més potents i violents de l’univers.

0

Les emissions de raigs X de fonts còsmiques indiquen que aquestes s’escalfen fins a exedir el milió de graus centígraus. Aquestes observacions han causat un gran impacte en la comprensió dels fenòmens regeixen l’evolució de l’univers.

0

Comprendre la naturalesa de l’univers és essencial per a obtenir una descripció precisa del procés que l’ha portat fins al seu estat actual.

0

En aquest article es resumeixen alguns dels escenaris astrofísics més extrems coneguts, i se n'ofereixen descripcions.

0
fragment de Volumetries Còsmiques

Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al

0

RESUM A diferència del cas Galileu, l’Església catòlica ha gestionat amb discreció el pensament evolucionista i les obres de Charles Darwin. Entre els científics catòlics, hi trobem defensors d’un evolucionisme amanit

0

RESUM En els inicis de l’era atòmica, l’Espanya franquista va impulsar un costós programa de recerca, desenvolupament i explotació de l’energia nuclear. Científics, militars i alts càrrecs de l’Administració es mobilitzaren

0

RESUM La ciència no està «per damunt» de la política i l’ètica: és intrínsecament política i planteja problemes ètics de manera constant. Les conseqüències d’esquivar aquestes qüestions van quedar particularment clares

0