L’oncohematologia ha assistit en les últimes dècades a importants avenços en el tractament i supervivència. La toxicitat derivada de la quimioteràpia clàssica i la necessitat de millorar l’efi càcia i tolerància als tractaments han fet que es desencadene un allau d’activitat investigadora que constantment proporciona fruits. Gran part d’aquest esforç s’ha enfocat al desenvolupament de «teràpies diana» dirigides contra determinades alteracions funcionals, clau per a la supervivència de la cèl·lula tumoral. Així es pretén aconseguir major efi càcia en el tractament i que el pacient pague un menor cost en toxicitat. Avenços en altres disciplines de l’oncologia com l’epidemiologia, la cirurgia i la radioteràpia dirigida han contribuït així mateix a fer de l’oncologia una àrea en progrés constant. En defi nitiva, es comença a albirar un futur ple d’esperança per al pacient amb càncer, un futur, alhora, apassionant per al metge i l’investigador.

Des del punt de vista de les intervencions en salut pública no hi ha millor arma que aquella que permet prevenir la transmissió o aparició de la malaltia. Dins del camp de les malalties infeccioses les vacunes s’han convertit en aquesta arma i han permès controlar-ne moltes. Avui dia hi ha un gran nombre de malalties infeccioses emergents per a les quals no hi ha vacunes o malalties oblidades que estan reemergint. Noves vacunes s’estan desenvolupant per atacar els patògens que s’hi relacionen. No obstant això, i a pesar de la importància del disseny d’una bona vacuna, la diversitat genètica dels patògens no s’ha tingut sempre en compte. L’estudi d’aquesta diversitat pot indicar-nos com el patogen s’adapta a la pressió del sistema immune i quina part de la resposta immune és beneficiosa per a l’hoste i quina part per al patogen. Entendre aquesta relació permetrà predir fins quin punt serà eficaç i universal una vacuna i ajudarà a dissenyar-les millor.

La producció antropogènica d’antibiòtics ha provocat una malaltia dels ecosistemes microbians de dimensió planetària, la repercussió més immediata de la qual per a l’home és la intractabilitat de les infeccions. La comprensió del fenomen i les possibilitats d’intervenció requereixen nous mètodes conceptuals, analítics i tecnològics.

La comprensió de les forces de canvi evolutiu que actuen sobre les poblacions, en conjunció amb les tècniques més modernes d’anàlisi genètica, ha anat aplicant-se en els darrers vint anys al servei de la conservació de la biodiversitat. Aquesta nova aplicació de la genètica ha rebut el nom de genètica de la conservació.

Darwin va reflexionar sobre la potencialitat de la selecció natural comparant-la amb els efectes que han aconseguit els éssers humans amb la selecció artificial. En aquest treball s’analitza com, encara que la similitud entre ambdós tipus de selecció és visible, hi ha també importants diferències. També es presenten dos exemples d’aplicacions de la teoria evolutiva: la possible importància de la selecció sexual en la introducció de peixos transgènics i la selecció de caràcters socials en el context d’una millora genètica respectuosa amb el benestar animal.

El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d'un famós article: «Res té sentit

El càncer ha estat durant molt de temps una malaltia tabú assetjada per l’ocultació i el silenciament social i per la consegüent exclusió del marc de la representació visual i artística. Aquest text pretén posar en relleu el paper pioner de dues artistes –Hannah Wilke i Jo Spence– que en la dècada dels vuitanta van trencar amb la por i el pudor a representar aquesta malaltia i van introduir en la seua obra les seues experiències, viscudes en primera persona, del càncer. L’autoretrat fotogràfi c, seguint diverses estratègies que van de la fototeràpia a la labor desconstructiva d’estereotips i tabús o la militància crítica, serveix a aquestes autores per a enfrontar-se personalment a aquesta patologia i intentar des entranyar les metàfores i estigmes que l’envolten socialment i culturalment.

El càncer de mama és un problema de salut en la població femenina en tot el món. És tan freqüent que per a tots nosaltres té el rostre de familiars, amigues o conegudes. En aquest article comentem la situació d’aquesta malaltia en el món i al nostre país, així com els principals factors de risc.

El diagnòstic del càncer en l'adolescent representa un autèntic daltabaix, ja que comporta pèrdua d'autoestima, de control i d'independència.

El càncer és un dels problemes sanitaris més importants dels països occidentals, donada l’alta incidència i elevada mortalitat que té. Constitueix la segona causa de mort després de les malalties cardiovasculars, i la primera causa en la població menor de setanta anys. En aquest article ens ocuparem dels factors externs capaços d’induir el desenvolupament d’un càncer: agents químics, físics i biològics.

Tothom té una idea més o menys clara del que representa un càncer: un conjunt de cèl·lules que es divideixen sense control. Darrere d’aquesta imatge simplista s’amaga un dels problemes de salut més complexos i més greus que existeixen. És gràcies als avenços biomèdics dels últims vint anys que finalment estem reconeixent les grans diferències que hi ha entre els tipus de càncer coneguts, un descobriment que serà clau per dissenyar teràpies més efectives en un futur proper.

Aging and Medicine. Aging increases the demand on health services and medicine consumption. Fifty per cent of medicines are consumed by people over 65, especially those