El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga es va preguntar si «els científics, embarcats en cerques personals i quixotesques croades, es passen el temps pensant». Aquesta invocació adjectival del Quixot de Cervantes presenta la ciència com una cerca èpica que equipara la racionalitat científica amb els deliris de Don Quixot. És la cerca de la veritat per part de la ciència, quixotesca i literària, un «racionalisme neuròtic», en paraules del filòsof Nicholas Maxwell?
Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística.
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
Els moviments de dispersió en els animals representen decisions crucials per als individus, ja que afecten la seua supervivència i èxit reproductiu, a més de ser un component important de la dinàmica poblacional. En aquest article es descriu la variabilitat en els patrons de dispersió en els primats i algunes de les causes, tant últimes com proximals, a les quals respon.
Els animals abandonen el lloc de naixement a causa d’una pèrdua de qualitat de l’hàbitat, la competència pels recursos i el risc de consanguinitat. La dispersió només ocorre quan els individus assoleixen una condició física convenient.
Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres).
Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a