102-68

Anna Sanchis. L'Horta s'aplana, 2002. Argila i acrílics sobre taula, 38 x 46 cm. La competitivitat d'un model productiu depèn de la seua

0
94-68

© Miguel Lorenzo Tot i la idea tan estesa que considera que Espanya es troba en un procés de desindustrialització, el pes real de la

0
90-68

La primera dècada del segle XXI ha tornat a l'actualitat una vella polèmica: la del possible desequilibri entre població i aliments a escala mundial. El detonant ha estat la forta pujada de preus dels aliments que va tenir lloc entre 2006 i 2008. Al llarg de l'últim mig segle l'augment de la producció agrícola mundial ha estat formidable i ha permès que la disponibilitat d'aliments per persona s'incremente notablement, fins i tot en la majoria dels països en vies de desenvolupament. No obstant això, res no garanteix que en les pròximes dècades siga possible mantenir un ritme semblant de creixement de la productivitat, i fer-ho a més de manera ambientalment i socialment sostenible.

0
84-68

© Ana Ponce & Ivo RoviraL’aigua és un recurs cada vegada més escàs en les regions mediterrànies a causa de les seues peculiaritats hídriques, però també

0
82-68

© Ana Ponce & Ivo RoviraEspanya s’ha situat com a referència mundial en el camp de l’energia eòlica i solar, passant dels 1.000 MW instal·lats en

0
77-68

© Miguel LorenzoEl model de construcció tradicional presenta greus problemes de sostenibilitat ecològica i econòmica. La falta de planificació i els alts rendiments econòmics han derivat

0
72-68

© Pere Durán© Josep MonfortFotomuntatge: José Luis Iniesta Una de les causes de l’actual crisi ha estat el nostre model de gestió del territori,

0
68-68

© Miguel LorenzoUna de les conseqüències del creixement viscut a Espanya en l’última dècada ha estat la degradació i banalització del territori. Al llarg d’aquests

0
64-68

© Ana Ponce & Ivo RoviraPer tal de superar l’actual crisi, s’ha d’assolir un major nivell d’equilibri en infraestructures, eliminant obstacles en el cas de la

0
58-68

© M. LorenzoLa formació i el coneixement són dues de les bases sobre les quals s’ha d’assentar el sistema productiu. En aquest sentit,

0
54-68intro-monografic

Per a aquest monogràfic, hem aplegat especialistes de diverses branques de l’economia per tal que pensaren en els escenaris posteriors a la greu crisi

0
50-69

A mitjan segle xviii, en la famosa Encyclopédie de Diderot i D’Alembert, s’indicava que «el gust per la química» era «una passió de bojos».

0

Els grans simis naixem vulnerables i dependents. És l’empatia materna, la comunicació i la provisió de menjar la que ens manté amb vida. Quin va ser el paper de les mares en l’evolució humana?
0
mesurar el dolor

El dolor és una sensació subjectiva, però per tal d'objectivar-ne la intensitat s'utilitzen diferents tipus d'escales que permeten al pacient assenyalar el grau de dolor que pateix. L'efecte dels medicaments analgèsics s'avalua mitjançant assajos clínics subjectes a regles estrictes per poder comparar l'efecte del medicament amb el produït per substàncies sense activitat analgèsica.
0
116-53

Figura 1. Imatges de satèl·lit. Diferències entre, dalt, una imatge Landsat TM de 2005 i un altra, baix, QuickBird de 2004 corresponent al nord de

0

El dolor és una de les causes que més afecten la qualitat de vida de les persones, i tractar-lo de manera inadequada és un greu problema assistencial i un conflicte ètic de primera magnitud que afecta directament les persones i atempta contra la seua dignitat.
0
dolor infantil

Els nens experimenten dolor exactament igual com els adults, ja que el desenvolupament de les vies nervioses es produeix durant la gestació. El dolor infantil té connotacions especials per la dificultat de valorar-lo, però hi ha mètodes validats per a detectar-lo i, sobretot, disposem de procediments i medicaments amb què tractar el dolor de manera eficaç en nens.
0
tipus de dolor

El dolor és un dels símptomes pels quals els pacients més acudeixen al metge. El pateix un 12% de la població i és considerat intens en un terç dels casos. En aquest article revisem els diferents tipus de dolor, tant d'agut com de crònic, i els nous tractaments que permeten controlar-lo.
0

El tractament farmacològic del dolor és un dels pilars de l’estratègia terapèutica davant d’aquest i inclou no sols l’ús d’analgèsics sinó també de fàrmacs per tractar els components afectius que pateix el pacient.
0

La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.
0

Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle xix fins a mitjan segle xx. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.
0
106-53

Mapa de Catalunya d’Oleguer Taverner que es conserva al SHAT de París. Aquest és sens dubte el més espectacular dels mapes dibuixats per Oleguer Taverner, comte de Darnius. Degué ser

0

El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència. S’ha afirmat que el dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser.
0

La representació de la muntanya en els mapes sempre ha constituït un problema a causa de la manca d’informació.

0