Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qüestionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle xx apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori»(lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips sinó com a persones corrents, que es dediquen a la ciència com es dedicarien a qualsevol altra professió en un context real, i compromesos amb els problemes ètics i socials que implica la investigació. En aquest article veurem les raons que expliquen l’aparició d’aquesta «literatura de laboratori».

Aquest article analitza The Manhattan Projects, sèrie de còmics que explica una història alternativa sobre el final de la Segona Guerra Mundial en què el Projecte Manhattan amaga altres activitats més relacionades amb la ciència-ficció. Aquest treball analitza la translació del concepte de vida imaginària encunyat per Marcel Schwob a la història de la ciència en el segle xx.

El neurocientífic Rodrigo Quian Quiroga es va preguntar si «els científics, embarcats en cerques personals i quixotesques croades, es passen el temps pensant». Aquesta invocació adjectival del Quixot de Cervantes presenta la ciència com una cerca èpica que equipara la racionalitat científica amb els deliris de Don Quixot. És la cerca de la veritat per part de la ciència, quixotesca i literària, un «racionalisme neuròtic», en paraules del filòsof Nicholas Maxwell?

El món en què vivim és un món cada cop més global, amb un predomini clar de la informació i dels mitjans de comunicació,

Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística.

Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.

Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.

Els moviments de dispersió en els animals representen decisions crucials per als individus, ja que afecten la seua supervivència i èxit reproductiu, a més de ser un component important de la dinàmica poblacional. En aquest article es descriu la variabilitat en els patrons de dispersió en els primats i algunes de les causes, tant últimes com proximals, a les quals respon.

Els animals abandonen el lloc de naixement a causa d’una pèrdua de qualitat de l’hàbitat, la competència pels recursos i el risc de consanguinitat. La dispersió només ocorre quan els individus assoleixen una condició física convenient.

Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres).