El substrat arqueològic d’una ciutat conté les formes d’explotar i gestionar els recursos hídrics en successives etapes històriques. Tot i que les restes de les antigues infraestructures hidràuliques no solen manifestar-se al ulls de l’arqueòleg urbà amb la freqüència i rotunditat d’altres restes materials...
El camins que fa l’aigua, des d’un riu o una font fins els camps regats, estan jalonats per artefactes i fites arquitectòniques pensades, bastides i reconstruïdes per successives generacions.
L’abandonament i transformació de cultius no sembla una pràctica aïllada si s’analitza a fons la història del territori valencià. Les diferents civilitzacions han modificat l’entorn agrari de les planes litorals segons les seues necessitats, han beneficiat en cada moment una sèrie d’espècies animals i vegetals...
Durant segles, els llauradors han viscut de la terra d’horta o de la terra de secà, dos mons complementaris. La terra de reg –sempre ha gaudit d’una gran estima entre els valencians– conforma agrosistemes productius de molt variades dimensions i no sempre litorals.
No fa massa temps, Roland Courtot —un geògraf de la Université de Provence i amic de la nostra universitat— reflexionava sobre la dinàmica social i espacial de l’horta de València dels darrers anys i constatava una situació crítica.
Entrevista a Franisco Sánchez, fundador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, que ha dirigit fins a convertir-lo en referència de l’astrofísica mundial.
Els dolls són els canals pel quals ingents quantitats d'energia i matèria són transportades des dels nuclis de les radiogalàxies i dels quàsars a l'espai intergalàctic.
L’acreció sobre un objecte compacte és el mecanisme més eficient per generar energia; per exemple l’eficiència en la síntesi de l’heli a partir de l’hidrogen és, a penes, una dècima part d’aquell»
Fundat el 1908 pel catedràtic Ignacio Tarazona, l’Observatori de la Universitat de València va quedar instal·lat en l’edifici del carrer de la Nau, on va complir durant molts anys la triple funció de donar suport a la docència, ser un centre d’investigació i promoure la divulgació astronòmica.
Fins fa molt poc es pensava que l’univers solament contenia galàxies, matèria fosca i radiació, però les observacions recents de supernoves llunyanes de tipus Ia semblen indicar que actualment l’expansió de l’univers es va accelerant. Si això resulta definitivament cert, deu existir algun altre component energètic que produesca la força.
Els mapes tridimensionals de la distribució de galàxies a gran escala, allò que anomenem la macroestructura còsmica, ens mostren un univers on les galàxies s’agrupen en cúmuls i formen estructures més grans en forma de parets i filaments. Com es construeixen aquests mapes?
El Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) naix a finals dels anys vuitanta com una línia d’investigació dins del Departament de Matemàtica Aplicada i Astronomia que més tard es consolida dins del Departament d’Astronomia i Astrofísica i en l’Institut de Ciències dels Materials de la Universitat de València.
El ràpid desenvolupament actual dels mètodes i de les tècniques d’observació en astronomia permet l’estudi d’objectes cada vegada més dèbils i llunyans, i dóna lloc a nombrosos descobriments de fenòmens l’existència dels quals ni tan sols se sospitava, com els estels Be.
L’interès de l’home per mirar el cel ha estat una constant al llarg de la seua història. Tenim constància d’aquesta atracció des de les primeres civilitzacions, el que converteix l’astronomia