Rara i graciosa, la sabateta (o soc) de dama (o de Venus) és una campiona jugant a l’amagatall. Des del segle xviii apareix en les publicsacions botàniques per esvair-se després en llargs silencis que neguen la seua existència als Pirineus.
Els veus ara, malalts per tot arreu, arruïnats, destruïts. Qui diria que, resistents i poderosos, eren la glòria del jardí vell de l’hort: als dos costats del corredor central (construït sobre la sèquia de reg), clars i embotits, esclataven generosament en grandioses copines de multitud de flors de cinc pètals que podien ser de molts colors –vermelles, rosa, lila, salmó, carabassa, blanques– que duraven molt de temps i que calia tallar en espigar-se perquè no llevassen força a la mata.
Els horts familiars del Pirineu català tenen un paper fonamental en la conservació i gestió de la biodiversitat i dels coneixements tradicionals, però també en l'augment de la cohesió social i del benestar, així com en l'afirmació de la identitat cultural.
No havien esdevingut encara plantes de jardí. Silvestres, verinosos, funeraris, amb una saba blanquinosa i espessa que, com llet apegalosa, s’enganxava als dits quan n’esgarraves una branca, amb el fullam sempre verd, lanceolat i fosc, en arribar l’estiu florien espectacularment, exuberant, amb tot de flors perfumades, clares o embotides, blanques, rosades o lleugerament vermelles.
El principal objecte d'estudi dels treballs que es presenten és la recopilació dels coneixements tradicionals sobre plantes a Formentera i a Mallorca, amb especial atenció als usos medicinals i alimentaris, abans que no sigui massa tard.
Les dones del poble les plantaven el dia de Santa Àgueda i fins passat Sant Andreu, quan arribava el primer fred, les tenien a la fresca del corral o a l’ombra de la porxada, resguardades del sol.
La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.
L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.
Eugènia Balcells. Brindis (invitació a l'abundància), 1999. Instal·lació multimèdia. Sens dubte, el laboratori químic ha experimentat una gran evolució des que va néixer
© Joan Reglà Humanidades Library, University of Valencia Dalt i a la dreta, taller de tintura de la Manufactura Reial dels Gobelins, en dos gravats de
© Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, Universitat de València Laboratori i taula de rapports basada en la taula de Geoffroy, làmina apareguda en l'Encyclopédie de Diderot i
Els grans simis naixem vulnerables i dependents. És l’empatia materna, la comunicació i la provisió de menjar la que ens manté amb vida. Quin va ser el paper de les mares en l’evolució humana?
La diversitat cultural ha interessat des dels seus inicis a la filosofia moderna. No obstant això, al començament ho va fer d’una
En els darrers anys assistim a una ofensiva de recuperació de l’argumentació iusnaturalista que suggereix que cal deduir de la naturalesa
L’ésser humà és un ésser viu d’extraordinària complexitat. És evident que tenim una naturalesa com en té una tota espècie animal, però
© A. Ponce & I. RoviraMalgrat la demagògia, mai no n'hi haurà prou per a tothom. Les desigualtats es van exacerbar primer amb la revolució agrícola,
Les noves tecnologies, i especialment el desenvolupament de la genòmica, han canviat de manera significativa la comprensió teòrica de l’ésser humà:
