De les institucions privatives de la humanitat, poques semblen tan atraients i alhora tan intranscendents com les festes. L’humà és l’únic ésser viu que celebra festes, però alhora les festes es defineixen com a activitats purament fútils, ocioses i gratuïtes, que no serveixen per a res pràctic.
0
Introducció: El gen festiu

Com a institució social, la festa és universal: no es coneix societat que no tinga els seus propis rituals festius. Però, què és una festa? Més enllà de qualsevol definició

0
Francesc Miralles

Entrevista a Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940), historiador per la Universitat de Barcelona, crític d’art i expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet.

0
Turisme i cales

L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.

0
literatura balear

A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
0
cales a Mallorca

L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.

0
El carst ajuda a la formació de coves

La convergència de diversos factors és essencial en la gènesi de les cales. El carst, provocat per la dissolució de roques calcàries i responsable de la formació de la majoria de coves, n'és un destacat.

0
pintura mallorquina

El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
0
desembocadures fluvials

A les costes mediterrànies calcàries les cales són petites raconades que es troben per tot arreu. Són desembocadures fluvials envaïdes per la mar i retreballades pels processos càrstics i marins.

0

Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.

0
La cala encantada

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada, que tingui llum de barques i pinar i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Blai Bonet. «La cala», Entre el

0

Vicent Martínez Sancho (Simat de la Valldigna, 1943) ha exercit com a professor de Física a la Universitat de València durant més de quaranta anys, adscrit al departament de Física

0
85a-73

Red Eléctrica de España Les línies elèctriques susciten un cert rebuig pels seus efectes en el paisatge i el medi ambient.  L’electricitat

0
69-73

Asociación Española de la Industria Termoeléctrica Les centrals termosolars capturen energia tèrmica, no lluminosa, mitjançant miralls parabòlics que escalfen un fluid contingut en un tub o mitjançant miralls plans que escalfen

0
Aerogeneradors a la província de Castelló

El futur model energètic al nostre país passa pel necessari desplegament, entre altres fonts, de l’energia eòlica. Però la conciliació entre aquesta energia neta i el paisatge ha derivat en una polarització dels punts de vista.
0
76-73

IREC El 2008 va néixer l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC) com una forta aposta per un espai d’investigació i desenvolupament tecnològic dins del sector energètic. En l’actualitat, IREC és

0
74-73

LM Windpower L’enorme aerogenerador Haliade 150 té 6 megawatts de potència i fa 150 metres de diàmetre (a dalt). Aquest tipus d’aerogeneradors estan orientats exclusivament a l’ús marí, on es poden

0

S’ha parlat molt poc en la premsa espanyola de les conseqüències d’un greu accident nuclear per a l’entorn natural. L’argument que més es va repetir fou el de les alternatives energètiques.

0
Energia i edificació

Millorar l’eficiència en el sector de l’edificació és clau per a la reducció del consum d’energia. En l’àmbit de la UE, la construcció representa el 40% del consum d’energia final

0

Des que es va descobrir i fi ns que va ser utilitzada amb fi ns bèl·lics o per produir electricitat, l’energia nuclear ha marcat les diferents etapes del segle XX. Una font d’energia relativament jove el futur de la qual es perfi la molt difús, a causa dels riscos que planteja i del corrent antinuclear que reviscola cada dia amb més força a la societat occidental.
0

Els combustibles fòssils van permetre un gran avenç en la nostra societat i van ser fonamentals per a la revolució industrial. No obstant això, la disponibilitat fi nita, i les difi cultats cada dia majors per a extraure’ls, fan més necessari que mai replantejar-nos l’ús que en fem.
0
La formació dels preus en els mercats energètics

Una alteració en els preus de l’energia té conseqüències sobre la inflació i sobre el conjunt de l’activitat econòmica, la qual cosa afecta la posició competitiva del país. La importància

0

El control de l’energia ha permès a la humanitat progressar fi ns arribar a l’actual modernització de la societat.
0
La força del món

Moltes persones estan convençudes que l'aportació de les anomenades energies renovables a la generació elèctrica no passa d'anècdota; la realitat és que l'any 2011 han aportat

0