Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.

0
La cala encantada

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada, que tingui llum de barques i pinar i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Blai Bonet. «La cala», Entre el

0

Vicent Martínez Sancho (Simat de la Valldigna, 1943) ha exercit com a professor de Física a la Universitat de València durant més de quaranta anys, adscrit al departament de Física

0
85a-73

Red Eléctrica de España Les línies elèctriques susciten un cert rebuig pels seus efectes en el paisatge i el medi ambient.  L’electricitat

0
69-73

Asociación Española de la Industria Termoeléctrica Les centrals termosolars capturen energia tèrmica, no lluminosa, mitjançant miralls parabòlics que escalfen un fluid contingut en un tub o mitjançant miralls plans que escalfen

0
Aerogeneradors a la província de Castelló

El futur model energètic al nostre país passa pel necessari desplegament, entre altres fonts, de l’energia eòlica. Però la conciliació entre aquesta energia neta i el paisatge ha derivat en una polarització dels punts de vista.
0
76-73

IREC El 2008 va néixer l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC) com una forta aposta per un espai d’investigació i desenvolupament tecnològic dins del sector energètic. En l’actualitat, IREC és

0
74-73

LM Windpower L’enorme aerogenerador Haliade 150 té 6 megawatts de potència i fa 150 metres de diàmetre (a dalt). Aquest tipus d’aerogeneradors estan orientats exclusivament a l’ús marí, on es poden

0

S’ha parlat molt poc en la premsa espanyola de les conseqüències d’un greu accident nuclear per a l’entorn natural. L’argument que més es va repetir fou el de les alternatives energètiques.

0
Energia i edificació

Millorar l’eficiència en el sector de l’edificació és clau per a la reducció del consum d’energia. En l’àmbit de la UE, la construcció representa el 40% del consum d’energia final

0

Des que es va descobrir i fi ns que va ser utilitzada amb fi ns bèl·lics o per produir electricitat, l’energia nuclear ha marcat les diferents etapes del segle XX. Una font d’energia relativament jove el futur de la qual es perfi la molt difús, a causa dels riscos que planteja i del corrent antinuclear que reviscola cada dia amb més força a la societat occidental.
0

Els combustibles fòssils van permetre un gran avenç en la nostra societat i van ser fonamentals per a la revolució industrial. No obstant això, la disponibilitat fi nita, i les difi cultats cada dia majors per a extraure’ls, fan més necessari que mai replantejar-nos l’ús que en fem.
0
La formació dels preus en els mercats energètics

Una alteració en els preus de l’energia té conseqüències sobre la inflació i sobre el conjunt de l’activitat econòmica, la qual cosa afecta la posició competitiva del país. La importància

0

El control de l’energia ha permès a la humanitat progressar fi ns arribar a l’actual modernització de la societat.
0
La força del món

Moltes persones estan convençudes que l'aportació de les anomenades energies renovables a la generació elèctrica no passa d'anècdota; la realitat és que l'any 2011 han aportat

0
Rosers

Ja d’antic n’hi havia hagut un al jardí vell, sota el pi de pinyons, vora el llimoner de més al nord, que feia unes roses bellíssimes, intensament perfumades, de pètals vellutats de color vermell fosc, gairebé granat, però el vam assecar amb una poda equivocada.

0
plantes en la península dels Balcans

La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars: entre 7.000 i 8.000 espècies catalogades. Els habitants d’aquesta regió comparteixen una herència quant a usos dels recursos naturals i parlen llengües semblants.

0
Llorets

Encara que habitualment solen ser com arbusts, els dos llorets –així els anomenàvem, llorets– que teníem a l’hort, disposats simètricament, un a cada costat del jardí, eren tan antics i s’havien regat tant que havien assolit un port poc comú, enorme, com d’arbre, fins el punt que el tronc superava el mig metre de diàmetre.

0
biodiversitat agrícola

La pèrdua de diversitat agrícola que es produeix des de fa dècades fa urgent la realització d'estudis específics per recuperar i conservar les varietats locals i els coneixements relacionats amb el seu conreu.

0
Gessamí

Donàvem aquest nom a tres plantes ornamentals diferents que identificàvem pel color de les flors: blau, groc o blanc. Però només aquest últim, el blanc, era, pròpiament, el gesminer, l’arbust delicadíssim per mantenir aixecades les branques del qual –d’escorça llenyosa a partir del segon o tercer any de vida– s’havia de disposar d’alguna mena d’enreixat, de rafal o de pòrtic, de pèrgola, de tanca o de paret.

0

Rara i graciosa, la sabateta (o soc) de dama (o de Venus) és una campiona jugant a l’amagatall. Des del segle xviii apareix en les publicsacions botàniques per esvair-se després en llargs silencis que neguen la seua existència als Pirineus.

0
Geranis

Els veus ara, malalts per tot arreu, arruïnats, destruïts. Qui diria que, resistents i poderosos, eren la glòria del jardí vell de l’hort: als dos costats del corredor central (construït sobre la sèquia de reg), clars i embotits, esclataven generosament en grandioses copines de multitud de flors de cinc pètals que podien ser de molts colors –vermelles, rosa, lila, salmó, carabassa, blanques– que duraven molt de temps i que calia tallar en espigar-se perquè no llevassen força a la mata.

0

Els horts familiars del Pirineu català tenen un paper fonamental en la conservació i gestió de la biodiversitat i dels coneixements tradicionals, però també en l'augment de la cohesió social i del benestar, així com en l'afirmació de la identitat cultural.

0
Baladres

No havien esdevingut encara plantes de jardí. Silvestres, verinosos, funeraris, amb una saba blanquinosa i espessa que, com llet apegalosa, s’enganxava als dits quan n’esgarraves una branca, amb el fullam sempre verd, lanceolat i fosc, en arribar l’estiu florien espectacularment, exuberant, amb tot de flors perfumades, clares o embotides, blanques, rosades o lleugerament vermelles.

0