La ciència és filla d'un mètode que mesura i compara. Els avaluadors ambientals, de moment, no disposen de termòmetres. Posen la mà al front de la criatura empiocada i arrufen el nas.

La revista degana de la premsa espanyola a l’àmbit de la natura i de la seva protecció ha traspassat el llindar del quart de segle. Des que fou fundada, ara

Durar significa mantenir la continuïtat. Si es dura, es té temps per a fer que passin coses. O perquè les coses passin totes soles, que acaba semblant el mateix.

Purroy reflexiona sobre els protocols, aquells esmenats que els investigadors veterans transmeten als arribats de nou, juntament amb consells inconfessables.

La pulcritud dels nostres horts i conreus era de debò excepcional. A tot Europa, també a l’extrem Orient, mil·lennis d’agricultura esponerosa havien creat un imaginari rural ric, poblat de pagesos competents.

Hi ha un nou sabor en la cuina: el gust umami, terme que va ser encunyat pel científic japonès Kikunae Ikeda, quan va descobrir un gust diferent als ja existents: àcid, dolç, salat i amarg.

El periodisme mediambiental ha estat clau per a promoure el respecte a la natura en la societat. Però sectors reaccionaris de la societat també l’estan utilitzant com a eina per a confondre el públic.

La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?

La lluita ecologista de principis dels seixanta va marcar els orígens del periodisme ambiental que coneixem hui. Poc a poc, el medi ambient ha anat esdevenint una prioritat per als mitjans.

En el camp de la comunicació científica, els temes ambientals han assolit un gran protagonisme en les dues últimes dècades i han creat un nou marc per a divulgar en diversos formats.

Svante Pääbo acaba de ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació. Aquest article se centrava en què havien significat els resultats del Projecte Genoma Neandertal, liderat pel científic suec.

Jesús Purroy fa una anàlisi sobre els articles científics i la seua poca audiència. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla.

Per què s’empren tant els productes coents? Una de les respostes a aquesta pregunta suggereix que les espècies i, entre elles, els vitets, s’utilitzen sobretot per les seues propietats antimicrobianes.

© A. Bagué Molt a prop de Barcelona, als jardins del recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi

La insularitat i el perllongat aïllament han fet de Madagascar un fantàstic i gegantí laboratori de l’evolució que no deixa de sorprendre la comunitat científica, i no passa un any sense que s’hi descobreixin noves espècies.

L’any 2010 ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides Any Internacional de la Biodiversitat amb la finalitat de cridar l’atenció sobre la pèrdua continuada d’espècies, una pèrdua

Que no us enganye el terme del títol. El nanomón no és un entorn petit al qual cal acostar-se com a mínim amb microscopi electrònic, més aviat tot el contrari,

Seria bo per a tots, ja siguen religiosos o laics, que les posicions religioses sobre la nanotecnologia estiguen ben informades i articulades. En l’actualitat som lluny d’aquesta situació. Les posicions religioses sobre la nanotecnologia s’han desenvolupat molt poc en comparació amb les posicions ètiques laiques.

El primer dels fòssils combustibles que ens donarà maldecaps és el petroli. Podem arribar al punt de producció màxima de petroli sense tenir a punt alternatives.

Tininess Makes a Huge Impact: Semiconducting and Metallic Nanoparticles. Defying the conventions of linguistic repetition, the prefix nano springs up in all languages with unusual force. Nanostructure, nanofiber, nanocrystals, nanowires, nanotubes,

Miniature Universe: Challenges Facing Molecular Nanoscience. The molecular field of Nanoscience is an area as yet little explored in Nanoscience. This may be because, compared to simpler atom-based nano-objects, the larger