Theological Impacts of Breakthroughs in Physics. Breakthroughs in physics reach far beyond the specialised scientific community alone, instead they present new ways of seeing the
[caption id="attachment_3346" align="alignleft" width="200"] Plantes, remeis i cultura popular del Montseny. M. Àngels Bonet i Joan Vallès. Edicions del Brau, Museu de Granollers. Figueres, Granollers, 2006. 776 pàgines.[/caption] «Per a curar
[caption id="attachment_3342" align="alignleft" width="200"] Suarem! El clima que ens espera. Ramon Folch. Mina Editorial, Col·lecció L’arquer. Barcelona, 2008. 228 pàgines.[/caption] Sempre he pensat que l’excés d’informació és tòxic. I si avui
[caption id="attachment_3338" align="alignleft" width="192"] ¿Existe Dios? El gran enigma. Victor J. Stenger. Ediciones Robinbook S.L. Barcelona, 2008. 286 págines.[/caption] Pot la ciència estudiar l’existència –o la inexistència– de Déu? Encara que
[caption id="attachment_3334" align="alignleft" width="200"] La fecundación de las orquídeas. Charles Darwin. Traducció de Carme Pastor. Introducció de Martí Domínguez. Editorial Laetoli, Universidad Pública de Navarra. Navarra, 2007. 297 pàgines.[/caption] Resulta extraordinari
[caption id="attachment_3330" align="alignleft" width="200"] La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Naomi Klein. Ediciones Paidós Ibérica S.A. Barcelona, 2007. 317 pàgines.[/caption] Ens trobem davant d’un gran treball de
El 7 de juliol de 2005, The New York Times publicava un article d’opinió de Christoph Schönborn, cardenal arquebisbe de Viena. En aquest text titulat Finding design in nature, el
The intelligent design delusion. Obsolete science and pseudoscience in neocreationism. After the 1987 sentence of the US Supreme Court against teaching creationism in the
[caption id="attachment_3316" align="alignleft" width="200"] Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, «Monografies Mètode I», València, 2005. 171 pàgines.[/caption] Deia
© A. Ponce José Adolfo de Azcárraga va inaugurar el 2005 la sèrie de «Monografies Mètode» amb el llibre Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. Ara, acaba
Maria Josep Picó (Sagunt, 1973) és una de les pioneres del periodisme ambiental al nostre territori. Va començar a treballar en aquest camp l’any 1998 al diari Levante-EMV i el
A finals del segle xix, John William Draper i Andrew Dickson White van plantejar la tesi de conflicte entre ciència i religió. Des de llavors
Espècies vegetals objecte d'estudi per a la producció de biocombustibles (d'esquerra a dreta i de dalt a sota): Jatropha podagrica, fruits de Jatropha curcas, Jatropha curcas, fruits de Pongamia pinnata,
La celebració de dates rellevants, referides a botànics del nostre passat científic, no és només una manera de recordar la labor i dedicació de
Un dels darrers volums de la sèrie d’escriptors grecs de la Fundació Bernat Metge és les Qüestions mecàniques d’Aristòtil, un llibre tècnic que ens arriba en
Una breu espera al vestíbul del CIDE (Centre d’Investigacions sobre Desertificació), centre mixt de la Universitat de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és suficient perquè Patricio García-Fayos,
© Jordi Boleda Quan Jane Goodall (Londres, 1934) va començar a explicar a altres científics que segons les seves observacions els ximpanzés tenien personalitat i sentiments i posseïen cultura, va
Fa devers un any s’inaugurava a Ciutat de Mallorca, molt prop del casal on habitava i treballava a final del segle xiv Jafudà Cresques, un monument a la seua memòria.
© A. Ponce El canvi climàtic és avui dia un tema ben de moda a causa del ressò que n’han donat els mitjans de comunicació. Ramon Folch, doctor en Biologia per
© A. Masó & E. GalloEn un angular, els raigs de llum arriben «ben aviat» al sensor, de manera que «no tenen temps» de dispersar-se massa
© Gabinet de Didàctica. JB (UV) Tots sabem que la llavor és la part de la planta on trobem l’embrió que genera