La contaminació per plàstic ha esdevingut un tema destacat sense cap dubte. I com destaca aquesta obra, només albirem la punta de l'iceberg.
Viurem per sempre és un llibre de divulgació biomèdica que fa servir com a recurs divulgatiu les converses entre dos amics.
El llibre A vivir la ciencia és el resultat de d'anys de viatges i entrevistes a personal investigador de les universitats espanyoles i europees.
La pandèmia de COVID-19 ha posat en estat d'alarma algunes millores en matèria d'igualtat de gènere arreu del món.
Les espècies bioactives de la Mediterrània podrien utilitzar-se per descobrir nous medicaments, però el canvi global suposa una amenaça per a elles.
Les narracions preparen la nostra ment per a qualsevol cosa o catàstrofe que puga vindre. Els somnis mentre dormim també constitueixen una mena d'entrenament per a la vigília.
El canvi climàtic i la intervenció humana al Mediterrani han produït proliferacions de microalgues en les costes.
Anàlisi de 35 anys d’imatges tèrmiques de les conques de la Mediterrània, una mar especialment sensible a l'escalfament global.
Els efectes dels abocaments urbans no s'observen a simple vista però provoquen efectes negatius sobre els ecosistemes aquàtics.
El transport de gel continental a l’oceà i l'expansió tèrmica de les aigües són els principals factors d'augment del nivell de la mar, amb un impacte global.
L'antropocè afecta sobretot als oceans, augmentant la seua temperatura i fent-los més àcids i menys oxigenats.
La COVID-19 ha activat metàfores creatives: des de les ones, als tsunamis, quixots i l'ús de termes de la boxa, com KO-vid.
Un fenomen de tanta transcendència com és el canvi global i els seus múltiples efectes ha merescut l’atenció de diversos números de Mètode. En els últims anys, la preocupació ciutadana
A mesura que el debat de les vacunes creixi, la gent amb dubtes anirà dissipant-los i es posicionarà a favor o en contra.
Finalment, amb molts recursos i temps, la humanitat terraformarà Mart i, anys a venir, els descendents dels habitants s'hi consideraran marcians.
Els noms d'espècie referits a algú es denominen epònims. Charles Darwin és la persona a qui se li han dedicat més espècies.
José Miguel Soriano, catedràtic de Nutrició i Bromatologia (UV), explica que no hi ha cap suplement per a prevenir el coronavirus tot i que s'haja vist que hi ha pacients que presenten dèficit de vitamina D.
La poesia ha estat un contrapunt a la ciència a l'hora de descriure la humana sensació d'allò inabastable que té el curs del temps.
Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. El divulgador i professor de la UPV José Miguel Mulet opina sobre la notícia.
El Nobel de Química ha premiat Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de les eines d'edició genètica CRISPR-Cas9. Lluís Montoliu analitza el camí recorregut fins a arribar al guardó.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.