«Cultiu antic i molt nostre, el card és d'origen mediterrani i des d'ací s'ha distribuït a la resta del món»

El llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà ens presenta d’una manera senzilla i crua les claus del canvi climàtic i unes línies mestres per saber com podem, encara, frenar-lo.

Aquest és un llibre sorprenent, sobre un tema ben conegut, però amb un títol expressament polèmic, una fotografia de portada colpidora, i una aproximació clarament bel·ligerant.

Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.

Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.

Hi ha tot un gènere dins de la divulgació de la ciència dedicat a la paleoantropologia. I és prou recent: potser unes de les primeres obres són els llibres de

La ciència forestal apunta a solucions potser necessàries, com els focs prescrits en llocs o nodus selectes, o la necessitat de reduir dràsticament la densitat de les espècies més piròfites des del moment que naixen.

Sens dubte, aconseguir una societat basada en el coneixement és un repte que competeix molts actors, i la universitat n’és un que representa un paper fonamental. La ciència canvia el món, però també el món en el seu sentit més ampli pot canviar la ciència.

El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?

Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades.

La memoria secreta de las hojas ens permet endinsar-nos en el dia a dia del treball de laboratori, que requereix tècnica, paciència i grans dosis de dedicació.

L’objectiu d’aquest article és aportar un punt de vista més crític sobre el pensament i l’obra de Ramon Llull i el seu impacte en el món actual, en particular pel que fa a la ciència i la lògica.

Les algues es poden conrear en grans quantitats de manera sostenible i, per això, es considera que, en el futur, arribaran a constituir una proporció important de la ingesta d’aliments a nivell mundial i pal·liaran el problema de la fam.

El Jardí Animat us proposa una activitat per personalitzar de manera divertida les vostres samarretes utilitzant la cúrcuma.

El caràcter performatiu, el gestual, l’escenificació espacial, les narratives fragmentades, la disrupció del plànol visual, es juxtaposen amb estratègies d’apropiació i muntatge que van des de la repetició, la fragmentació, la multiplicitat o tot allò relacional, amb el propòsit d’establir un diàleg sobre la condició humana.

En aquest article s'exposa l'important paper que representa la neurociència en un entorn econòmic i financer.

Visualitzar les galàxies allunyant-se les unes de les altres amb el pas del temps ens permet rebobinar la pel·lícula còsmica. A partir d’aquesta imatge no és difícil arribar a la idea del Big Bang, la gran explosió que va iniciar l’expansió còsmica.

[caption id="attachment_61524" align="alignleft" width="200"] El universo vecinoMarcus Chown La liebre de marzo, Barcelona, 2005, 221 pp. Títol original: The Universe Next Door (2001)[/caption]El universo vecino, de Marcus Chown, un autor

Ressenyes dels llibres "Adiós a la Tierra. Estaciones espaciales, superpotencias rivales y viajes interplanetarios" de Robert Zimmerman i "Houston, tenemos un problema. La historia de la exploración espacial a través de sus accidentes" de Javier Casado

[caption id="attachment_61514" align="alignleft" width="200"] Adiós a la tierra.Estaciones espaciales, superpotencias rivales y los viajes interplanetarios. Robert Zimmerman Editorial Melusina, SL, Barcelona, 2005, 577 pp.[/caption]Qui alguna vegada no s’ha quedat meravellat

[caption id="attachment_61509" align="alignleft" width="200"] Química verdaXavier Domènech Rubes Editorial, Barcelona, 2005, 138 pp.[/caption]Des del meu punt de vista, l’objectiu de la llicenciatura en Químiques és la formació de futurs professionals

[caption id="attachment_61504" align="alignleft" width="200"] Teoria de l’striptease aleatoriJosep Perelló Tres i Quatre, València, 2004, 133 pp.[/caption] [

[caption id="attachment_61499" align="alignleft" width="200"] La Symphonie des nombres premiers. Marcus du Sauto Éditions Héloïse d’Ormesson, París, 2005, 491 pp.[/caption]L’agost del 1900, David Hilbert, en la conferència més famosa que hagi