Algun dia la ciència s’acabarà. No ho veurem probablement cap d’aquells humans que vivim avui sobre la superfície de la Terra, però es pot defensar o fins i tot preveure que algun dia l’activitat científica disminuirà fins a desaparèixer o convertir-se en una altra cosa. Ara fa deu anys, un llibre d’un periodista americà, John Hogan, ho proclamava amb una argumentació que ha estat molt discutida, però, encara que només sigui per recordar si s’equivocava o no, podem reconsiderar la qüestió.

Val a dir, per començar, que la lectura de textos de divulgació científica, i encara el consum d’altres tipus de productes per vehicular aquesta divulgació, és per a molts una font particular de gratificació intel·lectual. Per això, encara que no hi haguera unes altres raons per a lloar la divulgació científica que la raó esmentada, aquesta seria prou per certificar-ne la conveniència si més no. Però, hi ha unes altres raons, i d’això tracten aquestes línies.

De com ens ho fem ara per per tal de disposar de tota l’energia que gastem, de les conseqüències que té i de les possibilitats de sortir-nos-en que tenim ens en parla Fernando Sapiña en El repte energètic.

Una història de violència. En efecte, la història humana és, en molts aspectes, un llarg relat de l’agressió. Sobta que en plena era tecnològica i de la informació la guerra siga encara no sols una forma de solucionar les coses, sinó una estratègia ben efectiva. Pensem en Afganistan, en l’Iraq, en els Balcans, en Gaza i Cisjordània… L’agressió humana és present constantment en el nostre comportament, i no sols en els grans conflictes bèl·lics, sinó també en la vida domèstica. Els maltractaments a les dones, la persecució escolar, les bandes urbanes…

Quan es cuina el peix o la carn, la calor provoca la desnaturalització de les proteïnes, i la transformació del col·lagen en gelatina. No obstant això, el peix té uns músculs tan delicats que hi ha prou amb el medi àcid del marinat perquè es produesquen aquests canvis.

El consumidor europeu està obsessionat amb consumir aliments sans i també segur. En conseqüència, la venda d’aliments funcionals a la Unió Europea s’ha incrementat notablement als darrers anys.

L’oli d’oliva ha format part de la història de moltes civilitzacions i té, com pocs aliments, la virtut de satisfer les nostres necessitats nutricionals més enllà de les merament energètiques.

Aquest article presenta una aproximació a l’oli d’oliva des de la gastronomia. Els autors presenten diverses textures resultat de preparacions amb oli d’oliva com a ingredient principal.

L’oli d’oliva és, alhora, un aliment i un condiment. Aquest article revisa els orígens històrics, geografia i valors gastronòmics d’aquest element fonamental de la dieta mediterrània.

En l'elaboració del suc d'oliva, la fruita només representa una proporció del 20-25 %. Produir oli d'oliva és un art que necessita de la física i la química per a obtenir un resultat de qualitat.

L’oliverar ha experimentat una sèrie de canvis amb conseqüències molt importants per al mateix sector. L'oliverar ecològic es presenta com un correu sostenible per a la zona mediterrània.

L'olivera és molt present a la cultura popular: apareix a poemes, cançons, contes... La collita d’olives i la producció d’oli jugaven un rol fonamental a terres de secà fins fa unes dècades.

L’olivera és una espècie identificada amb la Mediterrània. És una planta que demana condicions ecològiques particulars i la vàlua dels seus productes l’han convertida en un arbre emblemàtic.

Oliveres i oli d’oliva: elements que formen part de la nostra cultura des de fa milers d’anys, quan els fenicis i els grecs van estendre’n el cultiu per tot el Mediterrani.

El cinema de ciència-ficció es caracteritza per dos aspectes: la capacitat d'especulació i el sentit de meravella que produeixen les novetats que mostra.

Cinema i ciència no són mons incompatibles. O almenys no tenen per què. Tanmateix, la imatge cientificotècnica dibuixada al cinema no és molt encoratjadora. L'entreteniment ha d'estar enfrontat al rigor?

El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del segle XIX, van transformar la vida de les societats contemporànies. Les imatges a la

R. Cebrián Mas de Clapissa, Vallibona (Castelló). Superpoblació i mancances agràries en el segle xviii A finals del segle xvii, en el declivi de l'imperi i esplendor de les lletres i les arts,

La cuina a baixa temperatura té com a objectiu que la cocció de tota la carn siga òptima i que quede, així, perfectament tendra.

Per comprendre per què exploten els grans de dacsa hem de considerar com estan constituïts des del punt de vista químic i morfològic.

Una de les famílies botàniques amb efectes més contraposats sobre la salut humana és la de les apocinàcies, una família que, malgrat la distribució bàsicament tropical, ha aconseguit arrelar a