A la cuina xinesa, la pràctica dietètica es basa en l'oposició entre dos extrems: allò necessari, el que es menja per viure, i allò superflu, el que es menja per plaer.

Una perspectiva socioantropològica de l’alimentació humana i fenòmens com l'obesitat i les mancances alimentàries, que no poden tractar-se estrictament a escala biològica.

Els trastorns de la conducta alimentària són síndromes en què hi ha una alteració greu de la conducta alimentària, fonamentalment com a conseqüència dels dramàtics intents dels pacients per controlar el seu pes.

L'obesitat no influeix de la mateixa manera en el desenvolupament de les diferents malalties (OMS), sinó que presenta distints nivells de risc.

L'obesitat és una malaltia crònica d'origen multifactorial caracteritzada per l'acumulació excessiva de greix corporal. El mesurament del percentatge de greix corporal requereix tècniques complexes.

La Universitat és, en essència, tradició i modernitat. Això la fa dipòsit de coneixement i de mètodes d’estudi i anàlisi, però també demana una posició capdavantera de la institució i els seus membres en l’adaptació als canvis científics, docents i de l’entorn.

A principi del segle XX s'iniciava un projecte revolucionari que representaria davant de les acadèmies estrangeres la comunitat científica catalana com una comunitat diferenciada i peculiar: l'Institut d'Estudis Catalans.

Article que aprofundeix en la situació nutricional actual al món, amb una anàlisi per grups d'edat i per regions, així com les repercussions de la desnutrició en el cicle de vida.

Article de Carles Lalueza-Fox sobre la recuperació del DNA dels mamuts, grans mamífers de la família dels elefants i símbol de l'edat del gel.

L'educació nutricional ha de ser una prioritat per a famílies, mitjans de comunicació i empreses d'alimentació per véncer dos problemes importants de la salut pública: obesitat i diabetis.

Editorial per al número 51 de la revista Mètode. El monogràfic «Grossos i prims» versa sobre manera de consumir aliments i les conseqüències dels excessos.

El concurs «Ciencia en Acción» està dedicat a la difusió de la ciència. En 2006, Mètode va rebre el primer premi de la modalitat de «Treballs de divulgació científica».

Edouard Stephan va ser director de l’Observatori de Marsella des de 1873 a 1907. Durant aquell període va descobrir i va investigar les nebuloses que es coneixen avui com el «Quintet de Stephan». En aquella època es pensava que aquestes nebuloses formaven part de la nostra galàxia, la Via Làctia. Avui sabem que això no és així: es tracta de galàxies remotes, quatre de les quals formen part d’un grup compacte, mentre que la cinquena està casualment en la mateixa línia visual, però molt més a prop que les altres i per tant no es troba associada físicament al «quintet».

Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana.

Com a colofó dels nombrosos lliuraments dedicats a la caça fotogràfica a l’aguait, en aquest parlem de la fotografia amb reclam i, en general, de com atreure els animals. De fet, ben mirat, és un perfeccionament de la tècnica del hide, ja que s’aplica per resoldre el principal problema del «caçador d’imatges de fauna», que és aconseguir que els protagonistes –freqüentment ocells– s’acostin. Com ja hem comentat anteriorment, cal escollir bé la col·locació del hide: un abeurador, un lloc on es banyen els animals, on descansen, on troben menjar...

L’estiu és l’estació de l’any en què més gaudim del plaer de l’aigua, i per això et proposem una activitat al voltant d'unes plantes aquàtiques molt especials: els nenúfars.

Les aromes dels crustacis bullits són inusualment riques, fruit de la presència de molècules que són el resultat de la reacció entre aminoàcids i sucres mitjançant la reacció de Maillard, que es produeix en els crustacis a temperatures baixes gràcies a l’elevada concentració d’aminoàcids i sucres en els seus músculs.

Recorden allò que la notícia no és que un gos mossegue un home, sinó que aquest mossegue al ca? Doncs, curiosament, quant a la meteorologia i al clima, des de fa alguns anys la notícia permanent és la calor que tenim cada estiu, fins i tot en aquells casos en què les temperatures són les normals per a l’estació. El clima estival d’Espanya, llevat de la seua façana cantàbrica i de les zones de muntanya, és dels més càlids d’Europa, amb mitjanes tèrmiques actuals de 24 a 27 °C per als mesos de juliol i agost en la major part del seu arc mediterrani.

Una afirmació bensonant, ben repetida i millor difosa prou que pot aconseguir un prestigi que potser no mereix. D’això ve la utilitat garantida de la saviesa popular. Una cosa semblant ocorre també amb els anomenats textos revelats. La incoherència és infal·lible.

Practicant com sóc de la poesia d’avantguarda i enaltidor de les relacions que aquesta estableix amb la ciència, tot sovint se’m demana què tenen en comú «la imaginació» –irracional– dels uns i la «demostració» –racional– dels altres, quan de fet no són termes excloents. Responc tot d’una que l’avantguarda ha existit sempre i que tant es manifesta en l’ordre moral com en el polític, adés en l’estètic, adés en el científic.

El darrer dilluns de maig els nord-americans celebren el Memorial Day, una festivitat dedicada als caiguts per la pàtria en les guerres on ha participat el país que capitaneja el món des de fa un segle ben llarg. La tradició demana una fonda observança del record i homenatges florals a les tombes dels soldats, però el fet de caure en primavera avançada converteix l’efemèride en un weekend immillorable per fer un tast de l’entrada del bon temps i gaudir de passejades i barbacoes ufanoses.

Encara que el concepte clínic de psicopatia es troba estretament relacionat amb la conducta criminal, i particularment amb la violència criminal, no podem acceptar, ingènuament i erròniament, que tots els psicòpates cometen crims violents o que les persones que porten una vida antisocial i criminal han de ser necessàriament psicòpates. Tanmateix, quan els psicòpates cometen crims, ho fan exhibint un patró –quantitativament i qualitativament– diferent al d’altres delinqüents violents.