La definició d'endemisme porta, gairebé des de la formalització del concepte i ús de la paraula, un component implícit de subjectivisme. Aquest fet ha motivat periòdicament una oberta controvèrsia entre distints autors a l'hora de definir quines són les dimensions que han de tenir les àrees dels organismes per ser considerats endemismes.
Qualsevol veritat científica és revisable. És un dels requeriments del mètode. La veritat científica no es blinda contra la realitat d'aquest món. Una veritat que sempre és compatible amb la realitat pot ser fins i tot certa, però no és científica.
Una de les obres més suggerents del dramaturg anglès Tom Stoppard és Arcadia (1993). Som a Sidley Park, una casa de camp a Derbyshire amb un jardí enorme. L'espai és invariable, però l'acció alterna escenes que transcorren a primers del segle xix i a finals del xx.
Al darrer número vam iniciar aquest tema comentant el concepte general i els tipus de comportament de la llum, que en definitiva és la responsable de la fotografia. Entre els factors que influeixen en la qualitat d'una imatge, òbviament hi ha el suport.
Beniaia és un poble envoltat d'oliveres, carrasques i ribassos coberts de molsa. El poble és menut, enlairat en un tossalet des d'on s'ataülla un paisatge ampli. La major part de les muntanyes que hom pot contemplar, quan no són ocupades per conreus, són cobertes per una minsa vegetació de brolla mediterrània...
Un arbre de quinze anys equival a 800 bosses de paper. Els diaris del diumenge, a 50.000 arbres. Tot paper. En aquest número de Mètode volem proposar-vos una reflexió sobre el nostre comportament en el planeta. En la nostra vida quotidiana utilitzem moltes i diverses coses, i algunes d'elles tenen un preu alt per a la salut de la terra.
Amb la fregida, el que li que ocorre a un aliment depèn, sobretot, de la temperatura de l'oli. Si és l'adequada, la superfície exterior de l'aliment es deshidrata ràpidament i es produeix una coagulació gairebé immediata dels compostos superficials que condueix a un segellament dels porus de la superfície.
Uns anys arriba de rigorós hivern, altres ens obliga a penjar els abrics i la majoria de les vegades, almenys en els últims temps, mostra trets clarament primaverals. No és estrany, doncs, que popularment es conega com a febrer, «el boig», perquè es tracta d'un dels mesos meteorològicament més variables, fins al punt que entre un any i un altre poden donar-se situacions atmosfèriques antagòniques.
La descomposició de la llum del sol en travessar un prisma transparent en els colors de l'arc de Sant Martí és un fet conegut des de l'antiguitat. Isaac Newton, aproximadament el 1665, va ser el primer a demostrar que els mateixos colors podien ser reagrupats de nou, utilitzant un segon prisma, per a reproduir la llum blanca.
El canvi d'orientació que va conduir l'assistència sanitària cap a paràmetres cada vegada més tecnològics es va iniciar amb la introducció dels raigs X durant la darrera dècada del segle xix i es va reforçar d'immediat amb la invenció de l'electrocardiògraf (ECG).
Fa poc menys de dos-cents anys, el 1820, el botànic ginebrí August Pyramus De Candolle aplicà per primera vegada el terme endemisme en un context biològic (botànic). Amb aquesta paraula va definir aquells vegetals originaris d'una sola regió i que ocupaven una petita àrea de distribució. Fins aleshores el terme endemisme era exclusiu de la medicina...
Santiago Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya. Els seus treballs van establir les bases de la neurobiologia i en la seua gran aportació –que les neurones són elements independents que es comuniquen entre si a través de la sinapsi– es basa tot el coneixement de l’estructura i el funcionament del cervell.
Aquest llibre és la nova edició, convenientment actualitzada, d’El cervell eròtic: neurologia sentimental publicat per La Campana el 1995. La primera edició del llibre va ser un èxit; s’esgotà en poc temps i es va convertir en un text del qual circulaven nombroses versions fotocopiades.
El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Ni cholas Stern.
El passat 31 d’octubre, els mitjans de comunicació es van fer eco de la presentació de l’informe «Stern»1 sobre l’economia del canvi climàtic. Aquest informe va ser encarregat pel ministre del Tresor britànic al prestigiós economista Sir Nicholas Stern. En ell s’utilitza la informació ja coneguda sobre les conseqüències del canvi climàtic per fer una sèrie d’estimacions econòmiques.
Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer...
Sota la direcció de J. M. Sánchez Ron, l’editorial Crítica va iniciar el 2005 una col·lecció de clàssics de la ciència i la tecnologia. Al primer llibre de la sèrie, El canon científico, del mateix Sánchez Ron, explica que, a l’igual que existeix un cànon literari, amb les obres que tota persona culta hauria de conèixer...
Feia temps que no gaudia tant llegint un llibre de divulgació científica. El llibre en qüestió és La física de los superhéroes de James Kakalios, i a pesar del cognom de l’autor, el llibre ni és embolicador ni té res d’immundícia. Tot al contrari.
Els llibres de divulgació científica sobre psicologia han d’afrontar un inconvenient que no afecta els d’altres disciplines: la confusió amb els llibres d’autoajuda. Aquests últims s’entesten, amb millor o pitjor fortuna, a mostrar-nos vies edificants per al bon viure, mesclant en dosis homeopàtiques certes idees provinents de la psicologia, la filosofia o una espiritualitat pseudoreligiosa.
El disseny dels camins respon a les activitats humanes en el treball, en les relacions econòmiques i afectives; uneixen llocs, gents i cultures. La mil·lenària xarxa de camins teixida per les societats preindustrials jerarquitza i estructura els territoris i revela les claus d’interpretació dels paisatges, naturals o antropitzats, dotant de significat la vinculació de l’home a la terra.
Els que caminem cada diumenge per les nostres muntanyes mediterrànies no tenim la percepció de quines normes protegeixen els camins tradicionals de muntanya. Però sí que tenim clar que aquestes senderes històriques van perdent-se i que el futur no és gaire esperançador per a aquest patrimoni públic viari.
Dins del viari tradicional, les vies pecuàries, camins de bestiar o de transhumància, posseeixen elements que les distingeixen de la resta, ja que la seua funció és canalitzar el tràfec de bestiar oví, caprí i vaquí.
Una acupuntora diu que em pot curar la meningitis, la poliomielitis i tot el temari de la carrera de medicina menys els peus plans. Algú altre es compromet a curar-me la depressió i el restrenyiment amb una bombolla cromomusical. Hi ha músiques ideals per estimular el trànsit intestinal: potser li donaré una oportunitat.
Al seu Dillatari, el poeta menorquí Ponç Pons es pregunta si «sobreviurem als bàrbars i al ciment» i, tot seguit, sentencia que «Déu és turista». Sense entrar en valoracions teològiques, no ens podem estar de dir que una nova religió ha crescut a l’empara de l’urbanisme intensiu.