Penyagolosa

L'obra de Perejaume gira entorn al paisatge. El crític d'art i historiador Ricard Más en presenta l'autor i les seues bases artístiques a través de deu postals.
0
ordenació del paisatge

L'eficàcia de l'ordenació del territori està estretament lligada a la seua capacitat d'implicar la societat i fer creïbles les seues propostes. Aquest article se centra en dos casos a Catalunya.
0
límits de la ciutat

Les noves dinàmiques territorials i, en particular, els extensos processos d'expansió urbanística han dissolt els límits entre la ciutat i els diferents espais geogràfics.
0
Canigó - teories culturals del paisatge

El paisatge, naix o es fa? És solament «allò que ens envolta»? Aquest article fa una reflexió sobre el concepte de paisatge i les diferents teories culturals que l'han delimitat.

0
paisajes territorio

Les cultures «paisatgeres» han considerat l’entorn, el territori com a espai d’evasió i alhora motiu artístic; han creat a partir d’aquest un imaginari i, de retruc, una identitat.

0
Charles Darwin

Darwin és per a Purroy un exemple de com establir sistemes clars per a conceptes científics complexos com ho foren la variació a l’atzar i selecció natural.
0
Josep Vicent Boira

Josep Vicent Boira (València, 1963) és doctor en Geografia i professor titular de Geografia Urbana de la Universitat de València. Amb Una illa remota (PUV, 2008), obra amb la qual

0
Esteban Morcillo

Entrevista de Martí Domínguez a Esteban Morcillo, Vicerector d'Investigació de la Universitat de València, catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina.

0
ciutat port de València

El pas del temps geològic ha modelat la terra. El pas del temps històric ha omplert de sediments el significat de la paraula territori. Com es pensa el territori des de la ciutat?
0
20-58

[caption id="attachment_3216" align="alignleft" width="200"] El canvi climàtic a casa nostra. Maria Josep Picó. Edicions Bromera. Alzira, 2007. 162 pàgines.[/caption] Fa ja més de deu anys que dedique part del meu temps

0
Rosa Torres

Al llarg de la seua carrera, l'artista Rosa Torres ha plasmat alguns dels nostres paisatges més emblemàtics. Les seues pinturen acompanyen els articles del monogràfic 58 de Mètode.
0
ciències naturals a Menorca

Els primers interessats per les ciències naturals a Menorca foren sanitaris dels regiments anglesos que ocuparen l’illa l’any 1708 en nom de l’arxiduc Carles, amb motiu de la Guerra de Successió espanyola.
0
Enciclopèdia de Menorca

L’Enciclopèdia de Menorca ha significat, efec­tivament, un flux d’informa­ció entre els investigadors de l’illa, però també entre els investigadors de l’illa amb els de la resta del món.
0
molins de Menorca

El Quixot probablement hauria tornat pel mateix camí de vinguda si hagués vist els gegants de Menorca. Qui ho hauria de dir, que, dins d'una illa de dimensions tan reduïdes,

0
gravat de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria

Comprar l'obra de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria amb fotografies actuals ens ajuda a comprendre l'evolució del paisatge de Menorca i l'empremta de l'home sobre el seu entorn.
0
Menorca druides

Entre els mesos de juny de 1740 i 1742 figuren datades les cartes de l'enginyer de l'exèrcit britànic John Armstrong que van servir per a confegir The history of the

0
Menorca

Menorca és una de les illes més singulars de les Balears. Potser aquesta singularitat era el motiu de l’afirmació de Josep Pla: «és l’illa que conec del Mediterrani on potser

0

L'alga Agar i altres gelificants ofereixen un ventall de textures molt sugerents per a la gastronomia, un mètode de preparació descobert per un hostaler japonès durant una gelada l’any 1658.
0
José Bernabeu

El tractament del càncer i de determinades malalties neurodegeneratives és un dels reptes de la medicina actual en el qual la física té molt a dir. Els últims acceleradors de

0
48-57

© Museo Nacional del Prado, Madrid Adriaen van Stalbent. Les Ciències i les Arts, 1650. Oli, 117 x 89,9 cm. El vertader intel·lectual de l'època sent el mateix interès per les arts

0
Un pingüí en un paisatge de l'Antàrtida

L’Antàrtida és un dels indrets més verges del planeta i, alhora, un dels llocs on més clarament es veuen les conseqüències de l’escalfament global.
0
Memòries de dues persones grans

No és el mateix explicar la gestació d’un govern que explicar la rellevància d’un descobriment científic. Dificultat que ténen quan escriuen les memòries.
0
Xavier Duran

Entrevista a Xavier Duran (Barcelona, 1959), periodista especialitzat en la divulgació científica amb una de les trajectòries més reeixides del nostre entorn cultural i lingüístic més immediat.
0
Entrevista a Vicente Ripollés

Entrevista a Vicente Ripollés, restaurador i conservador del patrimoni de la Fundació Bancaixa, que ha liderat la restauració de l’obra de Sorolla per a la Hispanic Society of America.

0