No havien esdevingut encara plantes de jardí. Silvestres, verinosos, funeraris, amb una saba blanquinosa i espessa que, com llet apegalosa, s’enganxava als dits quan n’esgarraves una branca, amb el fullam sempre verd, lanceolat i fosc, en arribar l’estiu florien espectacularment, exuberant, amb tot de flors perfumades, clares o embotides, blanques, rosades o lleugerament vermelles.

El principal objecte d'estudi dels treballs que es presenten és la recopilació dels coneixements tradicionals sobre plantes a Formentera i a Mallorca, amb especial atenció als usos medicinals i alimentaris, abans que no sigui massa tard.

Les dones del poble les plantaven el dia de Santa Àgueda i fins passat Sant Andreu, quan arribava el primer fred, les tenien a la fresca del corral o a l’ombra de la porxada, resguardades del sol.

La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.

L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.

Si se’ns invitara a descriure resumidament –només amb unes quantes notes– la personalitat artística del pintor valencià Uiso Alemany (València, 1941), ens inclinaríem a subratllar, en primer lloc, l’intens i

Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu ­Elias, un artista  postmodernista català que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.

A les valls pirinenques regnen les ordigues; tan sols que hi hagi descurança en un camí, en un carrer, s’omple d’aquestes plantes de fulles verdes, arrissades de la vora i peludes, que omplen de butllofes la pell distreta.

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula.

«Ha arribat el moment de passar pàgina de les malalties infeccioses. Pràcticament hem eliminat la infecció als Estats Units.» Aquestes paraules tan optimistes van ser adreçades el 1966 a l’Assemblea de les Nacions Unides pel surgeon general (equivalent a ministre de Sanitat) dels EUA, William H. Stewart.

El terme alemany Wertbestimmung es refereix al control de qualitat i normalització. Tradueix una pràctica regular per a l’ús de compostos químics i biològics. La creació d’estàndards és l’eix central de la industrialització.

El model socioeconòmic actual sembla reconèixer només la primera llei de la termodinàmica: el treball físic per passar de l’estadi A a l’estadi B no depèn ni del tipus de treball efectuat ni del procés seguit.

L’estudi de la flora valenciana és una tasca que té una llarga tradició. Han estat nombrosos els botànics que han recorregut muntanyes i planes, han trescat per penya-segats i s’han mullat en rius i llacunes, a la recerca de noves plantes que enriquiren el ja abundant catàleg florístic autòcton.

De literatura, en un pòster o en un tuit, n'hi ha poca. La mínima per complir amb els requisits: fer entendre la feina feta en un espai reduït, reflexiona Purroy.

Carl Zimmer ho ha tornat a fer. En el curt llibre A Planet of Viruses aquest nord-americà, autor d’un bon nombre de llibres de gran èxit entre els quals destaquen Microcosm, Evolution: The Triumph of an Idea i Parasite Rex, ens invita a analitzar el fascinant món dels virus i fa que ens aborronem quan n’avaluem el nombre i diversitat.

És possible narrar tota una línia de fets històrics prenent com a fil conductor un cetaci? La resposta és sí. Al llarg de les pàgines, l’autor d’aquest assaig, científic i al mateix temps històric, explica com l’ésser humà ha estat lligat als cetacis des de l’antiguitat per obtenir-ne carn, oli, ossos, barbes, etc.

Un dels factors indicatius d’una societat avançada és la valoració que els ciutadans atorguen a la ciència en les seues vides. Per aproximar-se a la ciutadania, els científics han de comunicar-la, explicar els fets científics amb un llenguatge planer.

«Com es transforma una eruga en papallona? Aquesta pregunta, que resumeix la mera­vella i el misteri de la metamorfosi, ha constituït un enigma intemporal que ha fascinat l’home des dels temps més remots...»

No cal dir-ho, el gènere de les guies senderistes de les nostres comarques està fortament consolidat i cada dia es mostra més vigorós. A aquesta gran tradició amb pedigrí, que faríem arrancar potser en Cavanilles, s’ha d’afegir la fornada d’apassionats trescadors de les nostres muntanyes...

La principal singularitat d’aquesta obra –la senya d’identitat– rau en el seu caràcter exhaustiu: és l’única que tracta profundament totes les espècies a escala mundial. Ho farà en vuit volums: carnívors, ungulats, primats, mamífers marins, marsupials, rose-gadors, insectívors i ratpenats.

L’origen de la vida és una de les qüestions més apassionants de la ciència actual. Des de les clàssiques propostes d’Oparin i Haldane en els anys vint del segle passat, s’ha consolidat un cert consens en la comunitat científica segons el qual la vida va emergir a partir de la matèria inanimada mitjançant un increment gradual i espontani de complexitat sota la influència de certes fonts d’energia.

La reflexió global sobre la biodiversitat ha portat indefectiblement a considerar els coneixements tradicionals sobre les plantes, corpus bàsic de l’etnobotànica, com una part indissoluble d’aquesta disciplina, com ha estat reconegut àmpliament al Conveni sobre la Biodiversitat.

L'etnobotànica, l'estudi de les relacions entre les societats humanes i les plantes, és una disciplina situada en la cruïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarietat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científica perquè investigadors de camps tan diversos com l'etnologia...