El projecte internacional CONCISE estudia, a través de les consultes públiques sobre comunicació científica, la manera en què la societat rep i transmet la informació sobre ciència.
Tot i que no seria gens prudent considerar el SARS-CoV-2 per esgotat evolutivament, les seues opcions de millora mutacional semblen començar a escassejar.
La immunitat adquirida per la vacuna és més potent que la que s'obté una vegada s'ha passat la COVID-19, i també ofereix una major protecció a mitjà i llarg termini.
Les onades de calor posen en risc la salut humana. En aquest context, les nits tòrrides i l'efecte d'illa de calor a les ciutats són un nou risc climàtic a considerar.
Seran necessàries dosis de reforç de les vacunes contra la COVID-19 per a continuar controlant aquesta pandèmia?
«Hem recuperat la confiança en la vacunació però les actituds són fluctuants»
Entrevista a Josep Lobera
Parlem amb el sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Madrid Josep Lobera sobre la percepció pública de la ciència.
L’actual projecte d’ampliació del Port de València ajorna en el temps la vertadera planificació de la franja litoral i de les activitats logístiques, opina Carme Melo, professora de Geografia de la Universitat de València.
El coronavirus ha motivat la col·laboració global entre dues lògiques sovint allunyades: la mèdica-científica i la periodística.
L'autor ens recorda que encara estem en plena pandèmia i que ho estarem durant una bona temporada. Cal continuar amb l’optimisme, però amb precaució.
El cas de la secció de València de la Real Sociedad Española de Historia Natural exemplifica que, a través d’un enfocament des dels llocs, podem entendre aspectes fonamentals de la història de les societats naturalistes.
Aquesta obra és tant una biografia com una reflexió inspiradora sobre el sexisme del món científic en les últimes dècades.
L'interès pel trastorn del joc (ludopatia) ha crescut en la comunitat clínica i científica. Açò ha permès un millor apropament a la patologia, i el disseny de possibles teràpies efectives.
Els trastorns per ús de substàncies representen un greu problema de salut pública. Per desgràcia, hi ha pocs medicaments per a tractar-los, i l’eficàcia dels que hi ha és millorable.
Els tractaments per a la dependència de l'alcohol amb més èxits són els multidisciplinars, que inclouen dimensions psicològiques, sociològiques i mèdiques. S'ha de considerar la recuperació com la culminació d'un procés de canvi.
Consumir alcohol és un fet arrelat i normalitzat en la nostra societat tot i que pot augmentar la probabilitat de patir conseqüències negatives per a la persona bevedora i el seu entorn.
Fins fa poc l'ADN s'ha associat amb l'estructura de doble hèlix. S’han descrit altres estructures i conformacions diferents que pot adoptar, com els G-quàdruplex
La Real Sociedad Española de Historia Natural, l'associació científica privada més antiga d'Espanya, celebra en 2021 el seu 150 aniversari.
El doctor Prevosti va fer importants aportacions al camp de la genètica. Repassem la seua trajectòria acadèmica.
La ciència ha demostrat que el trastorn de consum d’alcohol és una malaltia crònica però encara és un tema complicat de tractar.
Com pot un individu sol lluitar contra els impulsos dictats per una activitat cerebral segrestada per l’ús de substàncies?
Igual que amb els escamarlans, les drogues activen el nostre sistema de recompensa fent-nos creure que són un benefici per a la supervivència.
Segurament tots coneixem algú proper que consumeix alguna droga. Pensem, per exemple, en el tabac o l’alcohol, o també en la marihuana. Pot ser que en algun moment hagen volgut
Pere Estupinyà ens explica part el seu viatge a Argentina, on es troba amb la fundació Rewilding, que treballa en el desenvolupament de projectes de conservació al desert de la Patagònia.
Gene Tierney va contraure la rubèola estant embarassada per culpa de la imprudència d'una fan. La història ens mostra la importància de la vacunació.