L'autor proposa utilitzar el terme «divulgació precientífica» per a narrar la ciència que encara es troba en fase d'hipòtesi.
L'OMS ha fet recomanacions sobre com posar els noms a les malalties infeccioses per evitar els efectes estigmatitzants sobre països o comunitats.
El nostre DNA és un trencadís format per seqüències genètiques d’antics ancestres oblidats, és a dir, és una composició harmònica de diferents colors i textures.
Anàlisi de la relació històrica dels humans amb els virus per a entendre les reaccions a la pandèmia actual.
La catalogació d'espècies com a fluorescents augmenta cada dia i l'ús de llanternes ultraviolades pot ajudar-nos a trobar aquelles que estan actives durant la nit.
La contaminació lumínica del carrer no ens permet veure, des de casa, les meravelles del cel nocturn i els seus fenòmens.
Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè ja no ens en quedaria gens per a mantenir el cor bategant, així que si les màquines volen dominar-nos, millor que es compren plaques solars.
El control de la respiració dels humans determina la possibilitat de riure, a diferència d'altres animals, com els cavalls.
El llibre que tenim entre mans comença assenyalant que «si el lector és d’aquells que pensen que tot té solució aquest no és el seu llibre, així que pot deixar de llegir-lo ja».
El llibre dona resposta a un repte una mica estrany, en veritat: escriure un llibre de ciència utilitzant només les mil paraules més freqüents de l’anglès.
Obra que recull la tesi doctoral d’Albert Masó, en bona part dirigida i inspirada pel cèlebre naturalista i ecòleg català Ramon Margalef, sobre les papallones en el Paleàrtic occidental.
José Manuel Sánchez Ron ens ofereix una obra veritablement important per a conèixer la relació del nostre país amb la ciència al llarg del temps, tema mai abans abordat amb tanta ambició.
El llenguatge oral no fossilitza i per a quan els humans van dedicar-se a ratllar pedres a propòsit, el procés que havia alterat per sempre més la seua ment ja hi era ben assentat.
És una obra sobre astrobiologia d’un rigor afable: la ciència està entreteixida amb referències culturals contínues, amb connexions històriques i artístiques, o amb la ciència-ficció.
En el llibre apareixen idees molt interessants per a l’aprenentatge, com ara que amb la repetició no hi ha prou per a memoritzar. Cal comprendre, relacionant amb els coneixements previs, i evocar.
La COVID-19 marcarà tota una generació. Molts es pregunten per què una societat moderna amb sanitat universal, tot i que amb recursos limitats, s’ha hagut de confinar.
Què entenem per un cervell normal? O millor encara, com és un cervell que es troba dins de la mitjana? Aquestes són les preguntes que planteja la Dra. María José Mas.
A casa reciclem, intentem comprar productes de proximitat i procurem fer un ús responsable de l’energia. Però no ens podem conformar amb això.
Els dissenys de Diego Mir han transcendit la seua figura i s'han convertit en símbols de participació ciutadana.
Aquests dies es compleix el desé aniversari de la catàstrofe de Fukushima. Després del terratrémol i el tsunami, la ciutadania va utilitzar diversos instruments per a mesurar els nivells de radiació.
La ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional que millora l’alfabetització científica de la societat
Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.
Observació de les referències socials i culturals que hi ha darrere de les plantes icòniques del modernisme