«No n’hi ha prou de fer una bona gestió dels recursos d’unitats tancades en elles mateixes, la interconnexió, allò que s’ha anomenat els corredors biològics, representa un paper molt important

«El Hubble ens ha desvelat importants secrets que s’ocultaven en l’univers. Moltes de les imatges astronòmiques que el telescopi ha captat s’han convertit ja en icones culturals»El passat 24 d’abril

La comunicació és un procés bidireccional. En moments de crisi energètica i de fallada de model, la veritable comunicació ambiental és més necessària que mai.

[caption id="attachment_4743" align="alignleft" width="200"] Ciència, diners  i política Dominique Pestre Traducció de Josep Batalla i Josep Hereu. Obrador Edèndum. Santa Coloma de Queralt, 2008. 190 pàgines.[/caption]El debat sobre la funció

[caption id="attachment_4739" align="alignleft" width="200"] La razón estrangulada. La crisis de la ciencia en la sociedad contemporánea Carlos Elias Debate. Barcelona, 2008. 489 pàgines.[/caption]Carlos Elías presenta el seu últim llibre amb

[caption id="attachment_4735" align="alignleft" width="200"] Antes de Hubble,  Miss Leavitt George Johnson Traducció de Víctor Zabalza de Torres. Antoni Bosch. Barcelona, 2009.  181 pàgines.[/caption] L'univers era una fotografia plana. Només dels estels

[caption id="attachment_4731" align="alignleft" width="200"] Dinosaurios. La guía imprescindible para comprender a los dinosaurios. Michael K. Brett-Surman (coord.) Traducció de Manuel Pijoan Rotger. Omega. Barcelona, 2008. 256 pàgines.[/caption]Sempre se n’ha parlat

[caption id="attachment_4728" align="alignleft" width="200"] Tomorrow’s table. Organic farming, genetics and the future of food Pamela C. Ronald i Raoul W. Adamchak Oxford University Press. Oxford, 2008. 232 pàgines.[/caption]Als autors d’aquest

[caption id="attachment_4724" align="alignleft" width="200"] La mente moral. Cómo la naturaleza ha desarrollado nuestro sentido del bien y del mal.Marc D. HauserTraducció de Miguel Candel. Paidós Ibérica. Barcelona, 2008. 576 pàgines.[/caption]Marc

Al setembre de 2011 es va celebrar en Ciutat del Cap, Sud-àfrica, el sisè Congrés Mundial de Centres de Ciència. Uns pocs participants vam tenir el privilegi de visitar, durant quatre dies, el parc de Welgevonden (en afrikaner: "Bé trobat").

Els de l'associació de Parkinson de Gandia acolliren amb entusiasme la meua proposta de fer una representació teatral. Sobre quin tema? Naturalment que sobre el Parkinson, més ben dit, sobre les seues conseqüències, una de les quals fa que jo també siga membre d'aquella associació.

Donada la seua importància, no és estrany que al llarg de l’evolució s’haja desenvolupat un sistema per detectar la presència de sal, sistema que es troba incorporat al sentit del gust.

Després del significatiu número d'estiu, volem finalitzar la nostra col·laboració amb la celebració de l'Any Internacional dels Boscos amb una proposta per conèixer millor el nostre bosc mediterrani.

La NASA i l’ESA saben que el tema de la vida atrau l’opinió pública i la premsa. Per això, sempre que és possible relacionen els descobriments sobre Mart amb l’aigua líquida i la possibilitat de vida

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.

Què és un geni? En aquest article Jorge Wagensberg reflexiona sobre l'essencia definitòria del geni. Avancem una definició: geni és un ésser capaç de produir nou coneixement.

Els mapes haurien de ser dinàmics i no instantànies congelades d’indrets o de fets simultanis. Una reflexiò literaria a càrrec del Catedràtic de Geologia de la Universitat de València Miquel de Renzi.

Vam acabar l’anterior lliurament indicant que, com que les aberracions òptiques solen incrementar-se amb l’obertura i amb la separació del raig de llum considerat

© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València El sòl és la superfície per on caminem, allà on

© Miguel Lorenzo Les pluges i les baixes temperatures que s’havien trobat a faltar a l’hivern arribaren la primera quinzena d’abril coincidint amb

© V. Peris i J. L. Lamadrid Imatge de la galàxia d’Andròmeda. Aquesta imatge, presa per l’astrofotògraf de l’Observatori Astronòmic de la Universitat

Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.

«Som fets de temps i matèria». Aquesta frase de David Jou il·lustra la qüestió central d’El labertint del temps, la simfonia de la matèria on aquest

Sembla curiós que s’estigui parlant encara a hores d’ara del creacionisme com una explicació científica de l’aparició dels éssers vius sobre la terra. Doncs