The social instinct ofereix una història integral sobre la nostra habilitat per a cooperar, posant èmfasi en els ambients del nostre passat evolutiu que van propiciar l’aparició d’aquestes solucions de grup.
Tiempo de incertidumbre tracta els orígens de la física contemporània. La narració retrata alguns dels personatges més importants d'aquest àmbit durant del segle XX.
¿Cómo entender a los humanos? vol deixar clar que som tant el producte de la natura i la genètica, com de la criança i la cultura.
Prehistorias de mujeres reivindica el paper de les dones a les societats prehistòriques. Endinsa les seues arrels en la prehistòria per a construir la gran genealogia de totes les dones.
Suzanne Davit introduí nombroses innovacions en la il·lustració botànica, que s'interpretaren com un discurs artístic alternatiu al patriarcal dominant i com una manifestació de l’empremta femenina.
El llibre reflecteix la passió del naturalista anglés Richard Spruce per les petites plantes no vasculars i segueix les jornades d'Spruce pels Pirineus.
En 'Horizontes', James Poskett fa un relat de la història de la ciència des del segle XV fins el XX, des d'una perspectiva global que pretén veure més enllà d'Occident.
'Les hores noves' és un recull d'històries curtes, articles mai publicats abans, farcits d’imatges i metàfores, balsàmicament ben adjectivats.
Entrevista a Cristina Mittermeier, biòloga marina i fotògrafa. Comparteix i presenta els seus projectes, que combinen les dos vessants professionals.
L'astrofografia és una poderosa eina per a que tant aficionats com professionals estudien l'univers.
La fotografia s'ha consolidat com a eina clau en la investigació astronòmica i resulta fonamental per a conéixer millor l'univers.
En l'actualitat, la combinació de fotografia i biodiversitat és una eina important per a projectes científics, especialment al camp de la conservació.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha catalogat els ximpanzés com a «perill d’extinció» i, en particular, la subespècie de l’Àfrica occidental –la protagonista de la imatge– està categoritzada com a «críticament amenaçada».
La fotografia s’ha posicionat no només com una via eficaç en la presa de dades, sinó també com una eina amb la qual compartir informació científica, tant dins com fora del món acadèmic.
Aquest monogràfic navega a través de la història de la fotografia i la ciència. És impactant recórrer com de transversal i necessària ha estat la contribució de la fotografia per a l’avenç de la ciència.
Entrevista al filòsof i professor de Bioètica Peter Singer, qui parla sobre reptes pendents en matèria de benestar animal i ètica procreativa.
Sembla que el temor a la mort no és únic a la nostra espècie. Les respostes d'alguns animals davant la mort podrien estar associades a emocions semblants a les que ens envaeixen quan soterrem els nostres.
El frau en els assaigs clínics és poc conegut, malgrat la seua importància. Aquest article explica el cas Bezwoda i com es poden detectar els casos fraudulents.
Els creatius publicitaris han fet de la ciència i de la tecnologia un generador eficient de relats de marca, ja que els termes d'aquests camps suggereixen rigor.
Entrevista a l'arquitecta i escriptora Carolyn Steel, a partir del seu últim llibre 'Sitopia: Cómo pueden salvar el mundo los alimentos'
Les fotografies són l’entrada principal a realitats de les quals no tenim una vivència directa. El monogràfic 'Instants de ciència' destaca el paper de la fotografia en el coneixement de la natura.
Les anomenades emocions bàsiques són ací per a oferir una resposta ràpida i essencialment automàtica davant determinades situacions de la vida. Totes tenen la seua funció evolutiva, i així la por ens allunya d'uns certs perills i la ira ens posa en alerta davant una amenaça.
A finals de febrer de 1923, Albert Einstein va fer una estada a Espanya, on va impartir conferències a les ciutats de Barcelona, Madrid i Saragossa.