L'obra explica l'evolució humana com a resultat de la imaginació.
«The Quotable Darwin» és una eina valuosa per conèixer millor al científic
«La solució telòmer» uneix psicologia i medicina per explicar el procés de l'envelliment
«Astrophysics for people in a hurry» és una obra no apta per a gent amb presses, que necessita de temps i de certa familiaritat amb el vocabulari científic per a ser gaudida.
«Planet of microbes» és un bestiari microbià fantàsticament escrit que combina amb gran mestratge les descripcions tècniques amb les històries humanes.
«Catalunya, 50 racons emblemàtics» no és ni massa grossa ni massa petita, no és cap refregit i els cinquanta llocs estan ben escollits perquè siguin una bona representació del territori.
La nau Solar Orbiter de l’ESA serà llançada a l’espai a principis de l’any 2020 i s’aproximarà enormement a la nostra estrella per a obtenir una visió inèdita del Sol: veure-lo pràcticament des de dalt.
El desplegament històric dels projectes científics i feministes ha fet patent que aquestes dues dimensions normatives poden establir relacions complexes.
«El major repte de CRISPR és que es puga utilitzar com a agent terapèutic»
Entrevista a Francisco Mojica
Creador del Grup de Microbiologia Molecular de la Universitat d'Alacant, parlem amb el descobridor del sistema CRISPR.
La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística.
La falta d’informació que proporcionen centres i organitzacions sobre l’ús d’animals en investigació científica deixa un nínxol de comunicació especialitzat que grups aliens a la ciència han sabut explotar per a posar al seu favor l’opinió pública.
Durant una època dominada pel pensament positivista les metàfores semblaven incompatibles amb la ciència, si més no per a les manifestacions del discurs científic que es consideraven més típiques.
La investigació en biotecnologia ha assolit importants avenços; no obstant això, alguns dels seus resultats han desvetllat controvèrsies pel que fa al risc sobre la protecció de la salut i el medi ambient i això n’ha limitat l’aplicació pel principi de precaució.
Davant el creixement de les aplicacions biotecnològiques, la ciutadania demana un debat públic però sovint s'enfronten amb informacions contradictòries. La comunicació és més important que mai.
L'artista madrileny Jorge Carla il·lustra el número 97 de Mètode #Biotec
La comunicació és essencial en tots els àmbits de la societat, però en ciència és una de les claus ineludibles. Comunicar és traslladar els descobriments, observacions i troballes tant a col·legues com a la societat.
La comunicació de la biotecnologia ha assolit un paper fonamental en els darrers anys. Els grans avenços i la rapidesa amb la qual s’implanten noves tècniques d’edició genètica desperten enormes expectatives però també generen inquietuds.
Richard Phillips Feynman (1918-1988) va ser certament un personatge curiós, tal com ell mateix va subtitular els seus llibres d’anècdotes (Feynman, 1985; Feynman, 1988). No solament va ser un dels físics més brillants i originals del segle xx, un dels pocs científics que obren noves i amples vies en la seua disciplina.
Les competències administratives per a la conservació de la naturalesa a Espanya es troben majoritàriament transferides a les comunitats autònomes. En el cas de la Comunitat Valenciana, el Reial Decret 2365/1984, de 8 de febrer, va concretar aquest traspàs de competències.
El desenvolupament científic i tecnològic de les darreres dècades ha conduït a veritables avenços en gran part de les àrees del coneixement.
La investigació de qualitat és, i continuarà sent, un dels senyals d’identitat de la Universitat de València. Però, a més, tenim el convenciment que la difusió i la divulgació contribueixen a aprofundir en l’intercanvi de sabers i idees, base de la societat del coneixement.
Conversem sobre ribosomes, bacteris i fàrmacs amb la premi Nobel de Química de 2009
Des de la cèl·lula més senzilla als homínids que es van aixecar a dues potes a la sabana africana del pliocè, la història de la vida en aquest planeta es basa en la cooperació.
