Les interfícies cervell-computadora (ICC) permeten controlar dispositius sense generar cap acció motora, només mitjançant la descodificació directa dels senyals cerebrals de l’usuari.
L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement popular. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.
L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA) és una de les fites més ambicioses que s’ha plantejat la ciència, amb una dificultat comparable a altres grans objectius com ara explicar l’origen de la vida o l’origen de l’univers.
La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.
El número de tardor de Mètode tracta de donar una panoràmica general del món de la robòtica i la intel·ligència artificial des del punt de vista de sis experts en el seu camp.
El principi actiu del curare, un verí usat per tribus de l’Amazones, es va convertir durant anys en un fàrmac vital en cirurgia i per a tractar malalties que comportaven dolors i contraccions musculars.
Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.
«Hem de mostrar i demostrar el paper cada vegada més important que s'ha encarregat a la universitat i els èxits que es van obtenint»
La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.
Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).
Cada vegada més, la robòtica i la intel·ligència artificial són presents a les nostres vides. Avanços que fa uns anys només podíem trobar en la ciència-ficció (un gènere que sempre ens ajuda a intuir i a pensar sobre els camins que obre la ciència real), s’han incorporat al nostre dia a dia.
Aquest article ha estat retirat per la revista Mètode a causa d'irregularitats detectades amb posterioritat a la seua publicació. Data d'actualització: 18 d'octubre de 2018, 10:30 hores
L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.
Amb motiu del setanta aniversari de la fi de la Guerra Civil, la revista Mètode va dedicar el 2009 un número a l'exili dels científics republicans. Un número que va comptar amb la col·laboració de l'artista alcoià Antoni Miró.
És realment indispensable la presència d’oxigen per a l’aparició de la vida complexa pluricel·lular?
En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
Les plagues i malalties són un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer.
Per als científics espanyols del primer terç del s. XX, ciència i educació formaven un binomi inseparable i imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure.
Us presente l’(hipotètic) senyor Smith: un ciutadà i pare exemplar de caràcter afable i tranquil, a més d’un reputat metge i un membre estimat en la seua comunitat.
Està bé aprendre com funciona el món a través de la ciència i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.
«Sideral» no és només un llibre de fotos: a part dels comentaris de cadascuna, la introducció és un bon resum de la història de la fotografia nocturna i fins i tot de l’astronomia.
«Quant pesen els núvols?» explica aspectes de la ciència de manera amena i senzilla, utilitzant símils que apel·len a la quotidianitat i experiències pròpies.
«El mesías de las plantas» integra tres vessants diferents: el científic, el biogràfic i el polític.