«Mokita en blanco y negro», de Daniel Roberto Altschuler

[caption id="attachment_3122" align="alignleft" width="200"] Mokita en blanco y negro. Daniel Roberto Altschuler. Foca (Akal), Madrid, 2006. 272 pàgines.[/caption] Mokita en blanco y negre és el nou llibre de l’excel·lent divulgador

0
«La paradoja de la sabiduría», d’Elkhonon Goldberg

[caption id="attachment_3118" align="alignleft" width="200"] La paradoja de la sabiduría. Elkhonon Goldberg. Editorial Crítica, Barcelona, 2006. 384 pàgines.[/caption] La saviesa arriba amb l’edat. Necessitàvem un llibre sencer per a recordar-nos el vell

0
«¡Trilobites! Testigos de la evolución», de Richard Fortey

[caption id="attachment_3114" align="alignleft" width="194"] ¡Trilobites! Testigos de la evolución. Richard Fortey. Laetoli, SL, Navarra, 2006. 308 pàgines.[/caption] Encara que en els primers capítols ens trobem amb un text una mica carregat

0
«Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945)», de Josep Lluís Barona i Steven Cherry

[caption id="attachment_3110" align="alignleft" width="197"] Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945). Josep Lluís Barona i Steven Cherry (eds.). Seminari d’Estudis sobre la Ciència, València, 2005. 372 pàgines.[/caption] Des del 1994 professors

0
«Scientists Debate Gaia», diversos autors

[caption id="attachment_3106" align="alignleft" width="200"] Scientists debate Gaia. The next century. Stephen H. Schneider, James R. Miller, Eileen Crist, Penelope J. Boston (eds.). MIT Press, Cambridge MA, 2004. 377 pàgines.[/caption] La presència

0
«Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410)», de Carmel Ferragud Domingo

[caption id="attachment_3102" align="alignleft" width="200"] Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410). Carmel Ferragud Domingo. CSIC, «Estudios sobre la ciencia», 36. Madrid, 2005. 702 pàgines.[/caption] Cada societat

0
96-55

© M. Lorenzo Les recomanacions generals sobre la dieta no s’adeqüen a escala individual. Sense deixar de banda els beneficis d’una dieta equilibrada i saludable, cal teniren compte també les dràstiques

0
98-55

© M. Lorenzo El futur de l’alimentació és la nutrició personalitzada, és a dir, dietes intel·ligents dissenyades d’acord amb les demandes específiques

0
88-55

Expressió d’emocions. En el seu llibre L’expressió de les emocions en els animals i en l’home, Darwin va anotar el valor universal d’aquestes

0
78-55

© M. Lorenzo Trends in the pharmaceutical sector. The influence of genetics on new treatments. The pharmaceutical sector in the US

0
Sergio Ferrúa

© S. Ferrúa Zapatudo, 2007. Sergio Ferrúa, italouruguaià, es va formar com a escultor a Buenos Aires. A partir de la dècada dels vuitanta comença una intensa activitat artística que desenvolupa a

0
71-55

La majoria dels laboratoris de genètica forense fan servir a hores d’ara el DNA mitocondrial, sent el seu major problema el

0
65-55

Blastocist expandit. Al centre s'aprecia la massa cel·lular interna (MCI). Embryonary stem cells and Regenerative Medicine. Embryonary stem cells have represented a scientific revolution in recent years given their potential capacity

0
42-55

El documental Una veritat incòmoda està basat en les conferències que imparteix Al Gore des de fa més de disset anys. Tres imatges Comença com

0
35-55

  Era el 18 de setembre de 1783 a Sant Petersburg. ­L’home va fer classe de matemàtiques als seus néts. Després va fer uns càlculs a

0
62-55

Des que a final del segle xix Gregor Mendel va descobrir les lleis de l’herència dels caràcters dels éssers vius, amb què va donar lloc a l’inici de la genètica

0
03-55

© M. Lorenzo Quan passe un temps prudencial i puguem disposar de la necessària perspectiva, la societat espanyola en general i la valenciana

0
Mendeléiev

La taula periòdica dels elements de Mendeléiev constitueix una de les majors i més valuoses generalitzacions de la ciència de tots els temps.
0

Una classificació, com per exemple la de Linné per als éssers vius, és una forma de comprensió, un arbre en què només les fulles representen objectes reals, els individus vius.
0
127-59

© A. Masó En aquesta foto es va haver d’afinar l’elecció del diafragma. Ni massa tancat perquè la difracció ens arruïnaria la

0
26-55

© NASA  El 4 d’octubre de 1957 la Unió Soviètica posava en òrbita l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial de la història. Juntament amb

0
intelligència

Potser els humans només podem creure que un ésser és vertadermanet intel·ligent si se’ns assembla físicament d’alguna manera.
0
123h-59

Els humans, en la nostra activitat diària, deixem una enorme empremta al nostre planeta, mentre que qualsevol animal o planta deixa una herència minimitzada.

0

El pessebres nadalencs poden posar en perill una rara espècie de liquen que viu al voltant de la Mediterrània, una planta que sovint és menystinguda.

0