L'empatia per altres organismes disminueix com menys emparentats amb nosaltres en l'arbre de vida estiguen. La fotografia pot canviar aquesta percepció humana.
El metge i cirurgià francès Broussais (1772-1838) va ser conegut pels mètodes del broussisme, caracteritzat per tractar les malalties amb dieta líquida i sagnia feta amb sangoneres.
El canvi horari altera la vida a l'octubre i especialment al març, on el canvi és més agressiu. Cada vegada la ciutadania refusa més canviar els rellotges.
Si volem que la ciència siga la nostra guia, els científics han d'arriscar una mica més a les respostes, incorporar anàlisis qualitatius i opinions expertes
Jack havia de morir i no tenia forma de salvar-se. La realitat objectiva i mesurable existeix, i la ciència és la millor forma d'explicar aquesta realitat, inclús la ficció, com en l'última escena de Titanic.
La vida evoluciona com sistema caòtic determinista: es regeix per principis deterministes però moltes petites variacions donen lloc a resultats molt dispars
Tendim a assumir capacitats simbòliques i lingüístiques plenes en els ancestres del paleolític, però és un error atribuir habilitats pròpies de la ment moderna
Ressenya del llibre En tierra de lobos de José Ramón de Camps, on s'explica la història del llop i la seua relació amb el medi natural i l'ésser humà.
Ressenya de De neuronas a galaxias d'Adolfo Plasencia. L'autor parla de les fronteres de la ciència a través d'entrevistes amb científics de diferents àrees.
Ressenya del llibre El blues de los agujeros negros de Janna Levin. L'astrofísica explica la història del projecte de detecció d'ones gravitatòries LIGO.
Ressenya del llibre Bajo un cielo blanco, on Elizabeth Kolbert repassa el problema de l'escalfament i canvi climàtic i exposa algunes possibles solucions.
Ressenya del llibre Viaje al centro de un agujero negro, d'Iván Martí Vidal, una obra de divulgació sobre un dels objectes més enigmàtics de l'univers.
Ressenya del llibre ¿Se tiran pedos las mariposas? de Fernando Arnáiz, una divertida i didàtica guía sobre el Museo Nacional de Ciencias Naturales.
El missatge de Gattaca potser hauria de repensar-se com una defensa de la possibilitat de crear posthumans superiors amb enginyeria genètica.
Les ficcions sobre el futur es fonamenten en la consciència de les nostres limitacions. Els eixos comuns d'aquestes són mitologia, evolució i tecnologia.
El millorament humà utilitzant l'edició genòmica és un dels objectius del transhumanisme, però la seua aplicació podria generar importants discriminacions
Els avenços científics recents en transhumanisime han possibilitat intervencions genètiques relacionades amb l’evolució humana dirigida.
La biotecnologia actual està transformant el que entenem per ser humà. En aquest article s’exploren algunes d’aquestes i les seues implicacions socials, ètiques i filosòfiques.
Aquesta monografia explora el tema del transhumanisme i proporciona arguments per poder participar en el que potser serà el debat més transcendent de la nostra història.
Parlem amb Carme Torras, investigadora en robòtica, sobre la seua recerca en robots assistencials i sobre la perspectiva ètica de la robòtica.
La trufa negra ha anat guanyant presència a les nostres cuines. Les sequeres i el canvi climàtic han afectat la trufa silvestre, que actualment es troba en perill d’extinció.
Els laboratoris duaners es van crear al segle XIX pels governs per utilitzar la química en la lluita contra el frau en la importació d'alcohol.
La investigació bioquímica a la Universitat de València va intentar iniciar-se l'any 1921 sense èxit. En els últims 50 anys aquests anhels han estat satisfets.