La principal singularitat d’aquesta obra –la senya d’identitat– rau en el seu caràcter exhaustiu: és l’única que tracta profundament totes les espècies a escala mundial. Ho farà en vuit volums: carnívors, ungulats, primats, mamífers marins, marsupials, rose-gadors, insectívors i ratpenats.
L’origen de la vida és una de les qüestions més apassionants de la ciència actual. Des de les clàssiques propostes d’Oparin i Haldane en els anys vint del segle passat, s’ha consolidat un cert consens en la comunitat científica segons el qual la vida va emergir a partir de la matèria inanimada mitjançant un increment gradual i espontani de complexitat sota la influència de certes fonts d’energia.
Lluís Villar Pérez (Alpont, 1946) és valencià de naixement i català de formació universitària. Es va llicenciar el 1969 i es va doctorar en Biologia el 1978 a la Universitat
La reflexió global sobre la biodiversitat ha portat indefectiblement a considerar els coneixements tradicionals sobre les plantes, corpus bàsic de l’etnobotànica, com una part indissoluble d’aquesta disciplina, com ha estat reconegut àmpliament al Conveni sobre la Biodiversitat.
L'etnobotànica, l'estudi de les relacions entre les societats humanes i les plantes, és una disciplina situada en la cruïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarietat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científica perquè investigadors de camps tan diversos com l'etnologia...
Els homes ens hem servit des de sempre de la resta dels animals com a instruments per a satisfer les nostres més diverses necessitats, com ara les d’alimentar-nos, vestir-nos, viure d’acord amb les nostres eventuals creences religioses o fins i tot expressar-nos artísticament, per posar només alguns exemples.
Quan es parla de les relacions entre les novel·les i les seues adaptacions cinematogràfiques és fàcil topar amb l’acudit de la cabra que, en un abocador, acaba de menjar-se un rotllo de pel·lícula. Quan una altra cabra se li acosta i li pregunta què li ha semblat, la primera respon: «No estava malament, però em va agradar més el llibre.»
La distopia, també anomenada antiutopia, ha estat un dels subgèneres més productius de la literatura i del cinema de ciència-ficció del darrer segle. Hom atribueix el neologisme del terme a l’economista britànic John Stuart Mill, un inconformista defensor de la llibertat sense quasi fronteres amb el límit que imposaria el dany que la nostra actuació pot infligir a un altre.
I així, un darrere l’altre, els pescadors del Palmar van triant els seus llocs de pesca o redolins a mesura que se’ls anomena per sorteig. Els primers han estat afortunats: enguany l’atzar els permetrà obtenir majors beneficis, ja que, en els llocs triats, la pesca és més abundant.
Steve Goodwin és el degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Massachusetts a Amherst (EUA), i també és un expert en bacteriologia. L’Institut d’Estudis Catalans l’ha convidat a Barcelona per presentar el model universitari, basat en la sostenibilitat, que promou la seva universitat.
L'any 1866, 34 anys després de la mort d'Antoni de Martí i Franquès, es publicà a Washington un estudi titulat Warming and Ventilating the Capitol, on diferents tècnics i científics discutien la possibilitat d'instal·lar un sistema de ventilació al Capitoli.
«Això té molta química, si jo fóra tu no m’ho menjava.» «Ves amb compte, que això no és natural, no n’abuses.» «No t’has fixat que aquest riu està contaminat? Deu d’anar carregat de compostos químics.» Quantes vegades haurem sentit aquests comentaris en relació a certs productes químics? Centenars.
Es va criar en l’Espanya en què les dones depenien primer del pare i després de l’home, però en sa casa van encoratjar Margarita Salas (Canero-Valdés, Astúries, 1938) i la seua germana perquè feren una carrera igual com el seu germà. «Vaig tenir la sort que els meus pares mai no ens van discriminar, deien que el nostre futur dependria del nostre treball i que faríem una carrera universitària igual que ell», recorda.
Enguany s'ha celebrat l'Any Internacional dels Boscos, amb un seguiment que, malauradament, ha estat bastant desigual. La Universitat de València ha col·laborat molt activament en l'efemèride, i al Jardí Botànic s'han dut a terme conferències, exposicions i propostes molt suggeridores, com ara el pòster didàctic Bosc de fulles, que s'ha realitzat conjuntament amb la revista Mètode, o la brillant proposta expositiva «El bosc encapsulat», de l'artista Ana Donat.
El món de les plantes màgiques és un món fascinant, estrany i antirealista. Amb elles podem guarir evidentment un mal de pedra o una diarrea galopant, ja desnonats per la ciència; però també podem volar pels aires amb la Veloç o bé cuinar divinament amb l'ajuda i la pràctica d'un misteriós «Ch'i».
L'any 1968 s'estrenaren dues pel·lícules fonamentals en la història del cine. La primera, <em>2001: una odissea de l'espai</em>, canvià el curs del cine de ciència-ficció. La segona, <em>El planeta dels simis</em>, també contribuí a establir les bases d'una ciència-ficció més intel·ligent.
«Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”. Justament, durant aquells anys es debatia la controvèrsia científica del llibre de Darwin L’origen de les espècies. Hi ha
Els tèrmits pertanyen a una família d’insectes que viu en simbiosi amb bacteris i protists. Lynn Margulis ens acompanya per un viatge a dins d'un termiter.
Al maig de 1831, John M. Herbert, un estudiant de la Universitat de Cambridge, va fer arribar al seu amic i condeixeble, el jove Charles Darwin, un regal anònim consistent
La «ciència en ficció» i el teatre poden servir per a presentar de manera versemblant i comprensible els descobriments científics, i així ho demostra l’obra teatral Oxigen.
Eugènia Balcells. Brindis (invitació a l'abundància), 1999. Instal·lació multimèdia. Sens dubte, el laboratori químic ha experimentat una gran evolució des que va néixer
© Joan Reglà Humanidades Library, University of Valencia Dalt i a la dreta, taller de tintura de la Manufactura Reial dels Gobelins, en dos gravats de
© Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, Universitat de València Laboratori i taula de rapports basada en la taula de Geoffroy, làmina apareguda en l'Encyclopédie de Diderot i
La imatge social de la química: Entre el temor i l'esperança
Entrevista a Bernadette Bensaude-Vincent
El seu incansable esforç per bastir ponts intel·lectuals que ens ajuden a comprendre la ciència en el passat i en el present és potser un dels trets que millor caracteritzen el treball de Bernadette Bensaude-Vincent.