El nom de Lavoisier és sens dubte un dels més coneguts de la història de la ciència. Tot i això, encara a hores d’ara, i a diferència del que s’ha esdevingut amb Galileu, Newton i Darwin, no hi ha hagut un programa historiogràfic capficat a estudiar sistemàticament l’obra del químic francès. La major part dels seus escrits, de fet, encara continuen inèdits o si més no ignorats als arxius de l’Acadèmia de les Ciències de París.
0

Les substàncies estudiades pels químics del segle XVIII difereixen en gran mesura de les modernes «substàncies químiques», fou aquest un canvi provocat per l'anomenada revolució química?
0

Quan Lavoisier parla d’oxigen no té en ment la mateixa idea que un químic contemporani. La diferència entre un concepte i l’altre és un problema fonamental a l’hora d’estudiar les teories químiques anteriors i posteriors a la revolució química.
0

La novel·la de Johann Wolfgang Goethe Les afinitats electives utilitza l’afinitat química com a metàfora i l’aplica a les relacions amoroses.
0
Carmen Calvo

Carmen Calvo. N'hi ha dies que m'alce i no sé si sóc una dona o un parotet, 2010. Tècnica mixta, fotografia, 21 x 30 cm.

0
Observació i observatori

L'Observatori Astronòmic de la Universitat de València ha d'afrontar un doble repte en el futur immediat: d'investigació i de divulgació.
0
Els conflictes de la pagesia periurbana

L’absorció de les zones rurals per la ciutat és un fenomen estès al món industrialitzat. El nou espai periurbà genera conflictes entre els pagesos que s’enfronten a la pressió urbanística,

0
Editorial núm. 69

De vegades es troben en qualitat d’amics o vells coneguts que no triguen a agrupar-se, a unir-se, sense modificar res entre ells, tal com es barreja el vi amb l’aigua.

0
Editorial núm. 68

[…] havien passat per carrers de Torrent fets de cases de pisos iguals i amb cartells que anunciaven noves construccions amb materials de primera qualitat i més blocs i més

0
Editorial núm. 67

Es va produir llavors un soroll sobre el meu cap. En una branca que es trobava justament sobre mi s’estava Goliat, un dels mascles del grup [

0
«Las radiaciones», de Martine Jaminon i Jesús Navarro Faus

[caption id="attachment_4028" align="alignleft" width="200"] Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosasMartine Jaminon, Jesús Navarro FausNivola. Tres Cantos, 2009.256 pàgines.[/caption] Hi ha un consens entre els investigadors en didàctica de les ciències sobre el

0
«Olivos de Castellón. Paisaje y cultura», diversos autors

[caption id="attachment_5852" align="alignleft" width="200"] Olivos de Castellón. Paisaje y cultura P. Mercè; F. Gonell; B. Moya; A. Oliver i F. Olucha Servei de Publicacions, Diputació de Castelló. Castelló de la

0
Viure per divulgar la natura

David Attenborough va nàixer a Londres el 1926. Eren els temps en què Robert Flaherty havia aconseguit consolidar el gènere documental com a mitjà d’expressió amb entitat pròpia. De ben

0

Els grans simis naixem vulnerables i dependents. És l’empatia materna, la comunicació i la provisió de menjar la que ens manté amb vida. Quin va ser el paper de les mares en l’evolució humana?

0

La museologia va començar tancant-ho tot en vitrines, però també ha evolucionat fins trobar el seu propi llenguatge. És la selecció natural de la selecció cultural.
0
MAHIQUES1

La versatilitat de la naturalesa humana es demostra gràcies als poetes. Escrivim poesia per fromular preguntes i obtenir respostes que al·ludeixen a les tenebres de la nostra natura.
0
129-67

Amb el present article s’acaba la sèrie sobre el paisatge que ha durat sis lliuraments, però també s’acaba la secció

0
polp

Els ulls, molt semblants als dels vertebrats a pesar del seu origen evolutiu completament diferent, són un exemple de llibre de convergència evolutiva.
0

La fenolasa i les ortoquinones són les substàncies responsables de la coloració marró que adquireixen moltes fruites i verdures quan es tallen o es pelen.
0
123c-67

La humanitat ha considerat durant molts segles que el cel era un ens immutable i incorrupte, ben diferent del nostre entorn

0
121-67

El concepte d’Europa, entès com a entitat cultural i política, definida per uns valors i unes formes socials com una realitat més cívica que

0
panorama mari

Quina és la part de la Terra ocupada per la biosfera? Fins on arriba en l’atmosfera? Com és de profunda en el mar? I, dins de les roques, hi ha vida?
0
Científic a un laboratori

El gènere lab lit no és ciència-ficció, sinó ciència-en-la-ficció, ficció que posa el focus sobre les històries que passen allà on es fa ciència.
0
113-67

Som vertaderament lliures o la llibertat de què presumim no és més que una il·lusió? Hi ha quelcom en el nostre

0