La revisió crítica del llegat literari de Woolf ens permet acostar-nos a la que potser és una de les figuracions literàries més intenses al voltant de la malaltia, de les seues metàfores i, al temps, a les representacions, els eufemismes, silencis i monstres, plasmats en les pàgines de la vida i la singular veu d’una escriptora essencial.

La literatura ha estat, és i serà un element nuclear en l’estudi de les distintes formes de representació semiòtica de la salut i de la malaltia. Hi ha dos elements essencials perquè això siga així; en primer lloc, el fet que l’activitat relacionada amb la salut i la malaltia, també en entorns professionals, està travessada contínuament per narracions (a vegades, en forma d’informes o apunts presos en escoltar el relat del pacient); el segon és que, certament, el fet d’emmalaltir i el de curar va associat a circumstàncies de vegades excepcionals i suggeridores per a la creació.

Reduir al mínim indispensable el nombre d’animals que participen en un experiment és, a més d’un imperatiu legal, un objectiu desitjable des del punt de vista ètic. A més, reduir la grandària mostral d’un experiment redueix també el cost econòmic i el temps i l’esforç necessari per a dur-lo a terme.

Per donar una explicació científica al llenguatge cal entendre’l basant-nos en els principis causatius, en les bases físiques d’on sorgeix i en la màquina que el produeix: el cervell.

La salut, i especialment l’absència d’aquesta, no només està present en nombroses novel·les sinó també en el teatre i la poesia.

Cobdícia, esgotament de recursos, drets vulnerats i també accions proteccionistes han girat entorn del guano durant dos segles.

Als mercats de peix, la gamba rosada mediterrània es paga sovint per damunt dels cinquanta euros el quilo. Això és perquè la nostra gamba rosada, a més d’escassa, és especialment fina i gustosa.

El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.

Els animals s’obliden de les ­seues necessitats per a bolcar-se sobre les de la seua prole. Per a entendre aquest canvi dràstic de comportament, és necessari investigar quins són els circuits cerebrals que controlen el comportament parental, i quines són les modificacions que tenen lloc en aquests circuits quan els animals es reprodueixen.

Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.

L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.

L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.

Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.

Les cèl·lules mare tenen ja aplicacions mèdiques contrastades, però també és un dels camps de la ciència en què més teràpies fraudulentes s’estan produint.

Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart o dominar el nostre ADN, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències.

Els humans anatòmicament moderns representem una síntesi evolutiva, biològica i cultural del nostre gènere. La genètica ens ha permès contrastar l’existència de multitud d’hibridacions de les pobla­cions que van viure i conviure amb Homo sapiens fora d’Àfrica.

La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents! 

En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.

La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació.

Les plantes silvestres han estat consumides tradicionalment bé com aliment preferent o bé com a condiment o complement. Joan Pellicer va dedicar una especial atenció a conèixer quines d’aquestes plantes eren usades tradicionalment en la cuina, així com el seu ús i formes de preparació i d’elaboració.

Quan es tracta de dissenyar rutes de recorregut mínim en ciutats, té més sentit usar la distància Manhattan que l’euclidiana; per no anar travessant gratacels, per exemple.

El llibre de Ramon Folch i Josepa Bru, Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions, és una excel·lent obra sistèmica. Les bases de partida són nítides: ja estem de ple dins un procés colossal de canvis ambientals que posen en risc la reproducció material de la societat.

Aquest article revisa la formació del concepte actual del gènere Homo, que és summament vague, com a rerefons per a instar a realitzar una definició més racional.