El 1762, Rousseau comença a dedicar-se a la botànica d’una manera més metòdica. Hi consagra tant de temps i d’energia que podem preguntar-nos quin paper ha representat i quin lloc
El professor Phillip Valentine Tobias és un dels membres més reconeguts de la comunitat paleoantropològica internacional. Això vol dir que estudia els humans antics i que la seva tasca ha
A hores d’ara, els audiovisuals de natura constitueixen un gènere ben definit que ocupa un sector important del mercat audiovisual, la principal destinació dels quals és la projecció en televisió
Des que es va començar a elaborar la nova Llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València vam tenir molt clar –entre d’altres qüestions importants– que la ciència i la
«Cent mil gens té el nimbat cabdell de la Vida. Recòndits graons que l’electroforesi tenaç il·lumina. Cobejada rosa. –mòrula de carn– Un dígit per cada lletra del genoma. Múltiples de quatre que brollen de
“Aquest no serà un país normal si no dupliquem la despesa en R+D, no en tinc cap dubte” L’afirmació, llançada pel president del CSIC, Rolf Tarrach, durant la celebració de
Entrevistem el director del Jardí Botànic, Manuel Costa, qui aporta la seua visió personal sobre l'estat urbanístic de la ciutat de València, problemes i perspectives de futur.
S’entén per confort climàtic l’existència de combinacions de paràmetres ambientals (fonamentalment temperatura, humitat, radiació i vent) que no generen estrès en el cos humà.
Alguns països estan prenent consciència del problema de la contaminació lumínica i comencen a plantejar una política d'enllumenat ambientalment amistosa, respectuosa amb el regne animal.
La ciutat és un assoliment històric i social de la civilització, però allò que pot considerar-se una senyal de progrés evolutiu i cultural ha suposat el divorci de l'home amb la natura.
El paisatge ideològic: l’horta, la globalització i la modernitat valenciana. Un esguard nord-americà
L'horta és una víctima de la globalització. Les terres de cultiu són reemplaçades per la modernitat de la infraestructura regional i esdevenen un paisatge simbòlic condemnat a perdre terreny.
La ciutat somiada encara pot respondre a grans teories urbanístiques o s’ha de centrar en el funcionament correcte dels «artefactes» urbans que dirigeixen la vida quotidiana de les persones?
