Les muntanyes valencianes ofereixen una varietat excepcional de rutes per a fer excursions, tant a peu com amb la bicicleta.

Més de dos-cents pobles han sigut abandonats al pirineu català al llarg del segle XIX i principis del XX. Perquè? Què podem fer per remediar-ho?

D'on ve l'expressió «anem a fer palma»? perquè les plantes més populars a la valència rural eren l'espart i el margalló? tot açò i més, en aquest article

El desenvolpuament històric de les ciutats ubicades entre muntanyes o a gran altura: de masovers i masos, de guardar la rabera i cultivaar pataques

Què feien els nostres avantpassats per mantindre frescs els aliments? Tot açò ens ha dut una herència que cal mantindre.

La permanent necessitat d'augmentar el terreny agrícola ha produït un augment del terreny de pedra en sec a Mallorca. Dels avantatges i inconvenients en parlem en aquest article.

El abandó de terres provoca, al llarg del temps, una erosió profunda al terreny. Exposem les conseqüències d'aquest abandó i exemples concrets al nostre territori.

El món rural valencià ha patit un abandonament considerable al llarg del segle. Què podem fer per pal·liar els efectes de l'urbalització actual? com podriem millorar el nostre entorn rural?

REFERÈNCIES

Bertomeu, J. R. i A. García Belmar  (eds.), 2002. Obrint les caixes negres: Col·lecció d'instruments de la Universitat de València.Universitat de València,València. Guia didàctica de l'exposició: http://www.uv.es/~bertomeu/material/museo/instru/index.htm

Amb motiu de la Festa per la Ciència, Ester Pinter ens conta els actes que van tindre lloc al Jardí Botànic de València.

Fem un repás per la historia d'un dels jardins més coneguts de València: el Jardí Botànic. Vos mostrem el present i les perspectives de futur d'aquest emblema de la ciutat.

Quina relació hi ha entre la ciència i l'existencialisme? Per què la ciència i la malenconia estàn unides?

València es la seu de l'última reunió del Conveni de Ramsar. Perquè? per la marjal, cada vegada més urbanitzada?

Exposem les noves polítiques de la UE en materia contable de lamà de Vicente Montesinos.

El 13 de novembre de 2002 encara es una data inborrable per a molts gallegs: l'enfonsament del Prestige. Tota una catàstrofe mediambiental.

Els problemes que pateixen els nostres boscos i la falta d'atenció que l'administració demostra cap a aquests son els eixos centrals d'aquesta nova publicació.

El lliri groc és una de les plantes més abundants en les zones humides de la geografia valenciana.

En el principi fou la gran explosió. L’atzar, en la ment de Déu, reclamava amb insistència una nova jerarquia. El big bang va ser el motor més formidable per a

Mostrem amb aquesta nova publicació les característiques per a la fotografia de la natura per a les diferents pel·Lícules. Del contrast, la saturació, el cromatisme i el finor del gra en aquesta nova entrega.

Us mostrem la galàxia d'objecte de Hoag, una de les més peculiars mai descobertes: amb la seua forma d'anell es l'única amb aquestaforma , descoberta l'any 1950 per l'astrònom Hoag.