Es planteja un esforç per a aprofitar el potencial que tenen les ciències socials i reimaginar així el concepte d'una sola salut.
La primatologia japonesa va nàixer l'any 1948, quan un professor i dos alumnes van trepitjar l'illa de Koshima per estudiar els macacos que hi vivien.
L’observació del cel ens connecta amb les civilitzacions més antigues, amb el seu saber i els seus descobriments que s’han transmès amb paraules al llarg dels segles.
En Acoso. #MeToo en la ciencia española, Ángela Bernardo aborda casos d'assetjament sexual o assetjament per raó de sexe en l'àmbit científic i els factors que els fan possibles.
Un llibre que parteix de la història de Lluís Soler Pujol, taxidermista de referència i visionari d’un destí superior, alhora científic, artesà i educador, per a la seua disciplina.
Mons humans, mons naturals reuneix quaranta textos basats en la més tradicional concepció de la història natural: la contemplació de la natura.
Les formigues són éssers tan comuns com especials. Les trobem pràcticament en tots els racons de la Terra, i la seua capacitat d'organització és cridanera.
En el seu llibre El hombre prehistórico es también una mujer, la prehistoriadora Marylène Patou-Mathisl s'ha endinsat de ple en els clixés i estereotips sobre les dones en la prehistòria.
La vigilància epidemiològica de virus basada en aigües residuals és una eina molt útil per a estudiar malalties, com és el cas de la provocada pel virus del SARS-CoV-2.